El ciego, como el sordo o como el síndrome de Down es ante y sobre todo una persona que nace con ciertas capacidades, que desarrolla otras a lo largo de su vida y le condicionan algunas limitaciones. No deberíamos juzgar ni pensar qué es más conveniente para él o ella sin antes consultarle.
martes, 15 de diciembre de 2015
jueves, 10 de diciembre de 2015
miércoles, 2 de diciembre de 2015
martes, 1 de diciembre de 2015
VIDES DIVERSES el tràiler
Aquest vídeo documental és una més de les accions de la campanya VIDA INDEPENDENT, #feselpas que ECOM impulsa amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de promoure vida independent entre les persones amb discapacitat física.
El vídeo reflexiona sobre la necessitat vital de les persones, en aquest cas persones amb discapacitat física, de poder tenir una vida independent i autònoma i un projecte propi de vida. Perquè moltes persones amb discapacitat, per les raons que siguin, encara no creuen que una vida independent és possible per a elles.
Protagonitzat per persones amb discapacitat física que ja tenen una vida independent, el vídeo vol promoure que altres persones es decideixin a prendre les regnes de les seves vides i desenvolupar un projecte de vida propi.
Ha estat realitzat per la productora audiovisual New Division.
S’ha comptat amb l’associació Càmeres i Acció, que ha aportat dinàmiques de grup per a la creació conjunta de la conceptualització i el guió del vídeo.
---
Este vídeo documental es una más de las acciones de la campaña VIDA INDEPENDIENTE, #daelpaso que ECOM impulsa, con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, con el objetivo de promover la vida independiente entre las personas con discapacidad física.
El vídeo reflexiona sobre la necesidad vital de las personas, en este caso personas con discapacidad física, de poder tener una vida independiente y autónoma y un proyecto propio de vida. Porque muchas personas con discapacidad, por las razones que sean, todavía no creen que una vida independiente es posible para ellas.
Protagonizado por personas con discapacidad física que ya tienen una vida independiente, el vídeo quiere promover que otras personas se decidan a tomar las riendas de sus vidas y desarrollar un proyecto de vida propio.
Ha sido realizado por la productora audiovisual New División.
Se ha contado con la asociación Càmeres i Acció, que ha aportado dinámicas de grupo para la creación conjunta de la conceptualización y el guión del vídeo.
sábado, 21 de noviembre de 2015
Resolución
Resolución de 3 de noviembre de 2015, de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, que modifica parcialmente el Acuerdo de 27 de noviembre de 2008, sobre acreditación de centros y servicios del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia.
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-12394
viernes, 23 de octubre de 2015
domingo, 11 de octubre de 2015
Playfulbet, pagina de Ganar Dinero Jugando y...
Si te gustan los deportes y apostar, esta es tu web, apuesta sin que salga dinero de tu bolsillo.
Link de registro http://playfulbet.com/usuarios/4290099
Link de registro http://playfulbet.com/usuarios/4290099
martes, 7 de abril de 2015
GRAN PRESENTACION DE YES, WE FUCK!!! en Madrid
11 de abril 2015 17,30 h.
Auditorio Sabatini... Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía Calle de Santa Isabel, 52, 28012 Madrid
Confirma asistencia,
centrodeestudios@museoreinasofia.es y yeswefck@gmail.com
centrodeestudios@museoreinasofia.es y yeswefck@gmail.com
Proyección del documental Yes, we fuck!
Antonio Centeno y Raúl de la Morena
El próximo 11 de abril se proyecta en el Auditorio Sabatini a las 17:30 h el documental Yes, we fuck! realizado por Antonio Centeno y Raul de la Morena.
El documental, presentado en las jornadas crip-queer de Somateca, muestra no sólo qué puede hacer la sexualidad por las personas con diversidad funcional, sino también qué puede aportar la realidad de la diversidad funcional a la sexualidad humana.
sábado, 21 de marzo de 2015
AMB CAMES QUE RODEN (66)
Per a qui no tinga clar el concepte de «vida independent» s’ha de dir que es un paradigma, un model des del qual la persona amb discapacitat exerceix la seua plena capacitat d’elecció com a ésser humà, en llibertat, de manera individual, controlant tots i cadascun dels aspectes de la seua vida per a accedir al mateix rang d’igualtat de drets i deures que la resta de ciutadania sense discapacitat. I per a aconseguir això cal que aquesta persona tinga accés a tots aquells recursos complementaris que necessita, com ara ajudes econòmiques, suports tècnics, assistència personal, serveis especialitzats, mitjans auxiliars per a la comunicació...
Tot just sobre «Vida independent i igualtat entre dones i homes» versava el primer mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», que va impartir el proppassat dia 5 de febrer Soledad Arnau, llicenciada en filosofia, que compta amb un ampli currículum acadèmic així com un llarg historial de treballs relacionats amb la vida independent, l’educació per a la ciutadania, els drets humans, la sexualitat humana, etc.
Per començar, va indicar que els drets a la vida independent i a la inclusió en la comunitat estan reflectits en l’article 19 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovat per Nacions Unides en 2006. Un document, aquest, que és molt important que coneguen totes les dones i homes amb diversitat personal per a poder exigir el seu compliment i en el qual també estan inclosos tota la resta d’aspectes que es van anar desglossant durant la classe: l’educació inclusiva (article 24); la capacitació jurídica amb suports (article 12); la igualtat d’oportunitats i, en drets, entre dones i homes (article 6); salut sexual i reproductiva (articles 23 i 25); i prevenció de violència de gènere (article 15). Tots fonamentals perquè les persones amb discapacitat puguen dur a terme una vida independent. Així mateix es va passar el documental Una habitación propia, realitzat en 2011 per l’IVADIS, actual IVAS (Institut Valencià d’Acció Social), que, tot i referir-se a persones «institucionalitzades», és a dir, que viuen en pisos tutelats on la implementació d’una vida independent té moltes limitacions, mostra la importància de comptar amb espais propis en els quals es respecte el dret a la privacitat (article 22) que, en els casos descrits en l’esmentat documental, fins i tot possibilita que parelles estables de persones amb discapacitat intel·lectual puguen mantenir relacions afectives i sexuals amb la imprescindible intimitat.
S’ha de ressaltar que la tant les persones presents a l’aula d’Isonomia, a la Universitat Jaume I de Castelló, com les que van participar-hi a través de videoconferència des de Badajoz, van estar molt actives i van fer aportacions molt interessants. Es destacable la importància que donen a tenir un treball remunerat, un àmbit aquest en el qual perceben més la discriminació. També parlen amb ràbia de la discriminació, i fins i tot de la befa, que han patit en les escoles i instituts per part de companyes i companys sense cap mena de discapacitat reconeguda i que, en algun cas, encara es repeteix quan se’ls troben pel carrer.
En acabar la sessió, van manifestar que els havia agradat molt participar i que ja contaven els dies que faltaven per a la impartició del segon mòdul d’aquest curs que la Fundació Isonomia desenvoluparà durant el primer semestre de 2015. Això fa evident la necessitat d’espais com aquest, on reben un tracte igualitari i es poden expressar amb la sensació que les seues opinions són escoltades i valorades.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XL. 16/02/2015)
viernes, 20 de marzo de 2015
Descripción: Myiyo (In Your Opinion)
Esta comunidad de encuestas pagadas que está disponible en varios idiomas. El funcionamiento es similar a otras webs de encuestas. Te otorgan puntos por completar encuestas y luego esos puntos se pueden canjear por dinero en paypal. Cada vez que hay una nueva encuesta disponible, te suele llegar un aviso por email.
Mi valoración:
Idioma: Español, inglés, francés, italiano…
Encuestas: No suelen enviar muchas encuestas pero lo mejor es que están muy bien remuneradas. Por cada encuesta se gana entre 1 euro y 4 euros. En puntos, entre mil y cuatro mil puntos por cada encuesta. Un consejo: Completa todo el perfil para recibir la mayor cantidad posible de encuestas.
Puntos: En myiyo 1.000 puntos equivalen a 1€.
Referidos: En myiyo ganas 500 puntos por cada referido que invites. O lo que es lo mismo, 0,50€ por cada referido. No hay límite de referidos. Para que nos acrediten la comisión por el referido, éste tiene que completar su primera encuesta.
Mínimo de pago: Podrás solicitar un pago a partir de 20.000 puntos (20€).
Modo pago: 
Sobre los pagos: Suelen pagar el mes siguiente después de solicitar un pago. Si pides el dinero en septiembre te pagarán en octubre (normalmente suelen pagar a principios de mes).
Países que acepta: Myiyo acepta gente de todos los países. Para países de latam envían muy pocas encuestas.
Observaciones: Si completas el perfil te dan 500 puntos (0,50€) y si confirmas el email otros 100 puntos (0,10€). En las próximas fechas harán grandes sorteos entre todos los miembros de myiyo. Sin duda, de las mejores páginas para ganar dinerito con las encuestas.
Link de registro
lunes, 2 de febrero de 2015
AMB CAMES QUE RODEN (65)
Una gran deficiència d'aquesta societat en què vivim és la manca d'inclusió que encara seguim patint les persones amb diversitat funcional en molts àmbits. Massa sovint se'ns aparta de gairebé tot i se'ns tracta com a ciutadanes i ciutadans sense veu, com objectes de submissió. Per això s’han de fomentar iniciatives tan importants, i a més gratuïtes, com la que es va a posar en marxa des de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura.
Programes com aquest, l’objectiu del qual es promoure l’autonomia i la vida independent de les dones i homes amb discapacitat –i que ara per ara s’implementarà només a les Comunitats Autònomes de València i Extremadura, en concret a les províncies de Castelló i Badajoz-, seria primordial que es feren a tot l’Estat espanyol i més en les Universitats, uns espais als quals les persones amb diversitat funcional adultes rarament han tingut l'oportunitat d'accedir i que són cabdals per a visibilitzar la necessitat de la inclusió de totes i tots a tot arreu.
Els continguts del curs, que s’impartirà en la modalitat presencial i constarà de 50 hores formatives i pràctiques, seran: vida independent i igualtat entre dones i homes; eines per a la comunicació en la societat 3.0; intel·ligència emocional; habilitats socials, autonomia personal i autoregulació; autodeterminació, participació social i participació laboral; drets de les persones amb discapacitat; i formació pràctica. Totes aquestes matèries esdevenen importants perquè aquestes dones i homes, que parteixen amb l’handicap que els imposa la societat posant-los obstacles tant físics com socials, tinguen eines i coneixements per a interactuar socialment amb una preparació bàsica.
Pel que fa al perfil de les persones que es podran beneficiar d’aquest curs gratuït és el de dones i homes amb discapacitat, preferentment dels municipis integrats en la Xarxa Isonomia.
Al web http://isonomia.uji.es es pot trobar tota la informació sobre els requisits que hauran de reunir les persones que s’hi vulguen inscriure i les maneres en què poden fer-ho.
Cal ressaltar que la Fundació Isonomia té una gran experiència en aquest camp, perquè des dels seus inicis ha treballat per la igualtat d'oportunitats, real i efectiva, de les dones i homes amb diversitat funcional mitjançant el Grup de Treball sobre Discapacitat que va crear al 2002, el mateix any de la seua instauració.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXVIII. 19/01/2015)
martes, 13 de enero de 2015
AJUDES
ORDE 42/2014, de 30 de desembre, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen les bases per a la concessió d'ajudes i subvencions per a l'atenció a persones amb discapacitat o amb malaltia mental crònica i per a la promoció de l'accessibilitat, i es fa pública la seua convocatòria per a l'any 2015. [2015/57]
(DOCV núm. 7440 de 12.01.2015) Ref. Base de dades 000213/2015
jueves, 8 de enero de 2015
CORRECCIÓ
CORRECCIÓ d'errades de l'Orde 34/2014, de 22 de desembre, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es modifica l'Orde 21/2012, de 25 d'octubre, de la Conselleria de Justícia i Benestar Social, per la qual es regulen els requisits i les condicions d'accés al Programa d'Atenció a les Persones i a les seues Famílies en el marc del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència en la Comunitat Valenciana. [2015/12]
(DOCV núm. 7437 de 07.01.2015) Ref. Base de dades 000074/2015lunes, 5 de enero de 2015
ORDE
ORDE 34/2014, de 22 de desembre, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es modifica l'Orde 21/2012, de 25 d'octubre, de la Conselleria de Justícia i Benestar Social, per la qual es regulen els requisits i les condicions d'accés al Programa d'Atenció a les Persones i a les seues Famílies en el marc del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència en la Comunitat Valenciana. [2014/11922] (DOCV núm. 7434 de 31.12.2014) Ref. Base de dades 011513/2014 http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=011513/2014
sábado, 3 de enero de 2015
AMB CAMES QUE RODEN (64)
MANIFEST
GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT
DE LA FUNDACIÓ ISONOMIA
Castelló de la Plana, 3 de desembre de 2014
Com cada any, avui es commemora el Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat, jornada instituïda per Nacions Unides en 1982 amb el propòsit d'ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones que la manifesten i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seues comunitats.
I també, com cada any, hem de seguir denunciant els greuges que afecten a les persones amb discapacitat. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per dues vegades ha anul·lat el Decret 113/2013, de 2 d'agost, que establia el règim i quanties dels preus públics a percebre en l'àmbit dels serveis socials, per estimar que el copagament s’ha de regular com a taxa perquè aquest servei és «objectivament indispensable per a poder satisfer les necessitats bàsiques de la vida personal o social dels particulars». Així que el Consell, insensible a les protestes de les persones afectades, ja ha anunciat que va a regular per llei el copagament aplicat a les persones majors o amb discapacitat que són usuàries de serveis de residències o centres de dia gestionats per la Generalitat, per a convertir-lo en una taxa. Amb aquesta mesura, simplement s'assegura que podrà continuar esplomant encara més les paupèrrimes economies d’aquelles persones que més necessitat de suport tenen.
D'altra banda, el president del Generalitat Valenciana va anunciar una baixada d'impostos que, va afirmar, beneficiarà a «tota la ciutadania». Així mateix va declarar que ja no exigirà més sacrificis als valencians (i se suposa que tampoc a les valencianes). Tot açò dóna motiu per a pensar que el Molt Honorable President no inclou a les persones amb discapacitat en situació de dependència entre aquesta «ciutadania». I si no és així, que explique si l'aplicació del copagament a aquestes dones i homes que usen els serveis assistencials públics a causa de les seues circumstàncies personals que fan necessària una atenció contínua, en molts casos durant les 24 hores, no és un greuge i un atac directe a la mínima qualitat de vida a la qual tenen dret com a ciutadanes i ciutadans. Perquè per a aquestes persones la baixada d'impostos no representarà cap millora en les seues economies; doncs la gran majoria d'aquestes persones perceben pensions i prestacions per sota del salari mínim i després d'abonar el copagament només els queda una quantitat ínfima per a fer front a les seues despeses personals, entre les quals es troben les de medicaments, roba, productes d’higiene, etc., i es queden sense diners per a poder mantenir una mínima vida social, anar al cinema o assistir a qualsevol altre espectacle.
I per si no fóra bastant oprobi aquest copagament i les retallades patides durant els últims anys, tampoc no deixen d’esclatar casos de malversació de cabals públics, així com de l'ús, o abús, de mitjans, recursos o personal en benefici propi per part de persones amb i sense discapacitat que exercien –i en algun cas encara ho fan- càrrecs importants en entitats públiques de l'àmbit de la discapacitat. I, com tristament és habitual en temes relacionats amb la corrupció i el malbaratament, la Comunitat Valenciana és de les comunitats on més casos es descobreixen.
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat està encara molt lluny de ser un factor que incidisca de manera positiva en l'esdevenir diari d'aquestes ciutadanes i ciutadans. De la mateixa manera que el dret a una vida independent, dret reflectit en aquesta Convenció, està lluny de ser una possibilitat per a moltes dones i homes per la falta d'accessibilitat als recursos i suports necessaris per a poder desenvolupar-la.
Per a acabar recordarem el lema de la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional que durant set edicions va recórrer els carrers de Castelló de la Plana proclamant que la diversitat i la igualtat són valors innegociables:
«Totes les persones som diferents.
Totes les persones som iguals»
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXVI. 09/12/2014)
AMB CAMES QUE RODEN (63)
Totes les persones de bé hauríem de tenir consciència que la violència de gènere és una de les xacres més vergonyoses i doloroses que arrossega la humanitat i que encara és més penosa de suportar quan es produeix en una societat moderna i –suposadament- civilitzada com és la nostra. Sí, si més no, molts casos ixen a la llum i, de vegades, s’evita que avancen fins al desenllaç irreparable del femicidi. Però una immensa majoria de les situacions de violència envers les dones, si no deriven en episodis de violència com malauradament és tan habitual a l’Estat espanyol, restaran per sempre en la foscor més perversa, ja siga per manca de proves o perquè les víctimes i el seu entorn tenen por a les represàlies que puguen sofrir si denuncien. L’índex dels casos de violència coneguts no baixa amb el transcórrer dels anys malgrat l’existència de programes de prevenció i d’intervenció que, vistos els resultats, sembla que no són prou efectius ni suficients, o és que no s’apliquen com caldria. Sense oblidar els factors socials o culturals que propicien l’exercici de la violència contra les dones, potser perquè vivim en una societat que no es capaç de transmetre els valors de la igualtat, la no violència, el respecte a la diversitat i tants d’altres que millorarien la convivència.
Una part encara molt més oculta de la violència de gènere és la que pateixen les dones amb discapacitat, manifestada tant amb agressions físiques com maltractaments psicològics. El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha apuntat que alguns aspectes claus de la Llei de Violència de Gènere cal modificar-los. Una de les seues propostes és la incorporació d'indicadors de gènere i discapacitat en la recopilació de dades i estadístiques sobre violència, ja que, ara mateix, no hi ha informació estadística sobre el nombre de dones amb discapacitat que pateixen maltractaments físics i psicològics, malgrat que s'estima que la xifra és elevada i que aquestes dones tenen cinc vegades més de probabilitats de ser víctimes de violència que la resta de població femenina. Així mateix, el CERMI recorda que tant l'esterilització forçosa com l'avortament coercitiu es segueixen practicant, sobretot en el cas de les dones i xiquetes amb discapacitat intel·lectual o psicosocial, sense tenir en compte la seua opinió ni demanar el seu consentiment, adduint que s’apliquen pel seu benestar, i afirma que aquestes pràctiques han d’estar considerades formes de violència contra la dona perquè aquests actes poden arribar a equivaldre a la tortura. L'esmentada entitat també creu necessari ampliar el concepte de violència contra les dones i les xiquetes adoptant la redacció del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que diu que la violència contra les dones i les xiquetes amb discapacitat contempla, no solament la infligida per la parella o cònjuge, sinó també aquella que procedisca d’altres membres de l'entorn familiar i institucional (l’exercida per cuidadors i cuidadores), ja que són qui més fàcil accés tenen a la seua intimitat, en especial en el cas de les xiquetes.
Els recursos per a combatre la violència envers les dones són limitats i poc accessibles per a les dones amb discapacitat, tant per raons socioculturals com físiques (per exemple les barreres arquitectòniques de les cases d'acolliment). Les administracions públiques haurien de prendre consciència que aquestes dones que són víctimes per partida doble –per raons de gènere i per la seua discapacitat- necessiten que s’apliquen mesures especials i que siguen efectives per evitar la seua indefensió davant del terrorisme masclista.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXV. 24/11/2014)
AMB CAMES QUE RODEN (62)
El proppassat dia 15 d’octubre la Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei en la qual insta al Govern a reconèixer dins de les qualificacions professionals la figura de l'assistent personal recollida en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Per a qui sou aliens al món de la diversitat funcional, us explicarem que l’assistència personal és un dels recursos bàsics perquè les persones que manifestem una discapacitat que comporta una dependència –és a dir, les que necessitem ajuda d’altres per a dur a terme activitats bàsiques de la vida diària- puguem desenvolupar els nostres quefers de cada dia com ho fa la resta de ciutadania. Qui treballa prestant assistència personal no és una persona que cuida sinó que assisteix a una altra en les coses que no pot fer per si mateixa i sempre segons les indicacions d’aquesta.
Fins ara hi ha un buit legal que complica la contractació d'aquest tipus d'assistència perquè la qualificació professional d'assistent personal no té un perfil reconegut oficialment. Aquesta proposició aprovada per la Comissió, que va estar presentada pel Partit Popular i que va comptar amb el suport de Convergència i Unió, declara que «s'està produint una situació d'inseguretat jurídica i laboral, que influeix en les escasses contractacions (de l'assistent personal) realitzades». Així mateix s’indica que les dones i homes que es dediquen de manera professional a les tasques d'assistència es troben en un règim de treball que no és conforme amb el seu desenvolupament laboral diari, ja que s’han d'acollir a convenis professionals dins del sector que no s'ajusten al seu perfil de treball.
És evident que cal regular la figura de l'assistent o assistenta personal perquè tant els treballadors i les treballadores que ja es dediquen o vulguen dedicar-se en el futur a aquest treball, com aquelles persones en situació de dependència que les vulguen contractar, disposen d'un marc legal específic, tant en l'àmbit jurídic com en l'àmbit laboral. Però, a més d’això, és fonamental també que s’establisquen condicions menys rígides per a accedir a les prestacions econòmiques per a contractar assistència personal, derivades del desplegament de l’esmentada Llei –mal anomenada- de dependència, i que en l’actualitat limiten massa el sector de població afectada que pot sol·licitar-les.
L’assistència personal, si s’acompleixen tots els drets de les persones treballadores (cotització, horaris laborals, vacances, etc.), resulta molt cara de mantenir i resta fora de l’abast de la majoria de persones que la necessitem si no rebem alguna mena d’ajuda per a la seua contractació. No obstant, s’ha de tenir en compte que, segons indiquen estudis realitzats, l’assistència personal pot resultar més econòmica que una plaça en una residència per a persones amb discapacitat en situació de dependència; a més de la rendibilitat social que comporta, perquè amb l’assistència personal les dones i homes amb diversitat funcional poden residir en els seus domicilis, incloses en els seus barris. I això també fa que aquestes persones seguisquen aportant riquesa a la societat, creant llocs de treball, desenrotllant les seues activitats i consumint com la resta de ciutadania.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXIII. 27/10/2014)
AMB CAMES QUE RODEN (61)
Parlar de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional s’està convertint, tal com ha de ser, en quelcom natural perquè és una faceta molt important en el desenvolupament de l'ésser humà. En anteriors articles publicats en aquesta columna s’ha fet referència a diferents aspectes relacionats amb visions discriminatòries, entrebancs, etc., amb què es troben les dones i homes amb discapacitat a l’hora d’expressar la seua sexualitat. En aquesta ocasió tractarem dels joguets eròtics i sexuals, uns complements que poden enriquir i trencar la monotonia de la vida sexual de qualsevol parella o representar una bona opció per a assolir el plaer en solitari.
En el cas de les persones amb diversitat funcional, com ja hem dit en anteriors articles, la immensa majoria no tenen les mateixes oportunitats que poden assolir altres subjectes per a viure la seua sexualitat de manera digna i normalitzada. Per això no és d'estranyar que, si ens referim a aquestes joguines eròtiques, gosem catalogar-les com a productes de suport perquè poden ser de gran ajuda en parelles en què una o les dues persones que la integren manifesten alguna mena de discapacitat física o disfunció fisiològica; així com també esdevenen uns accessoris fonamentals per a dones i homes amb diversitat funcional que, ja siga per lliure elecció o davant la dificultat de trobar una persona amb qui mantenir relacions sexuals, recorren a la masturbació com a única pràctica sexual.
De la importància de satisfer les necessitats especials que manifesta aquest col·lectiu, referides a productes eròtics que estiguen adaptats, ja se n'han adonat en àmbits propers a la discapacitat, fet pel qual es van posant en marxa iniciatives per a crear nous productes adaptats perquè totes i tots hi puguem accedir al seu ús sense cap tipus d'impediment o, si més no, amb la màxima autonomia possible. Però aquestes iniciatives encara són minoritàries i el disseny dels articles és poc atractiu. És evident, com succeeix amb tota mena de productes, que l‘oferta i la demanda són els factors que qüestionen l’evolució de la seua disponibilitat, qualitat, varietat, etc., i que de vegades no resulta fàcil esbrinar quin obstaculitza a l’altre, si és la manca de demanda qui frena el creixement de l’oferta o és a l’inrevés. I un altre element relacionat són els preus i els llocs on es puguen adquirir aquests productes. La normalització absoluta seria que pogueren trobar-se en sex shops tot i que potser les ortopèdies serien el millor canal de distribució perquè el personal d’aquests establiments, en general, té preparació per entendre i atendre les necessitats de la clientela. L’adaptació d’aquests estris eròtics, en molts casos, hauria de ser personalitzada; per exemple, una ansa col·locada amb diferent grau d’inclinació hi pot millorar l’adaptació. Però, compte!, si per vendre’s en una botiga especialitzada els seus preus han de ser de luxe com succeeix amb altres articles de primera necessitat que es venen a les ortopèdies, malament, no seran assequibles per a moltes persones.
La integració en l’àmbit de la sexualitat s’ha de fer efectiva eliminant tots els obstacles possibles perquè puguem manifestar-la en la mesura de les nostres circumstàncies individuals, però amb les mateixes oportunitats perquè les nostres diversitats no siguen un impediment per a poder gaudir del sexe.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXI. 29/09/2014)
viernes, 2 de enero de 2015
AMB CAMES QUE RODEN (60)
La sexualitat de les dones sempre ha estat invisibilitzada, i quan es fa visible, gairebé en totes les ocasions, és des d'una perspectiva esbiaixada i manipulada per homes per tal d’ajustar-la a la seua iconografia amb l’objectiu de satisfer els seus desitjos libidinosos. En el cas de les dones amb diversitat funcional aquesta manipulació encara és més deforme, alhora que contradictòries són les visions que s’hi manifesten perquè igual se'n diu, d'una banda, que «aquestes dones no tenen sexualitat» –perquè l’oculten interessadament- o pel contrari, a l'extrem oposat, s'afirma que tenen un comportament sexual «aberrant i desenfrenat», sense que entre ambdues visions hi haja cap altra alternativa. Unes posicions tan insensates que, sovint, intenten justificar la violència sexual masclista que pateixen les dones amb discapacitat tot dient que encara se’ls hi fa un favor perquè, en la seua situació, d’altra manera no tindrien ocasió de “gaudir” d’una relació sexual.
A més, les dones amb diversitat funcional, com succeeix en la quasi totalitat d’àmbits, en el terreny de la sexualitat també són víctimes d’una doble discriminació: per ser dones i per manifestar una discapacitat. Fins i tot a l’hora de dur a terme investigacions i d’intentar implementar solucions per a capgirar aquesta alienació forçada del seu dret a manifestar la sexualitat que pateixen aquestes ciutadanes i ciutadans, les dones amb discapacitat són marginades gairebé sempre. Un bon exponent n’és l’assistència sexual. En molts dels models que es proposen per a instaurar aquest recurs les necessitats de les dones amb diversitat funcional semblen quedar en un segon pla, quan no són ignorades de bon principi en la majoria dels casos. Fet que també es produeix en el camp cinematogràfic, en el qual la diferència entre el nombre de pel·lícules protagonitzades per dones o homes amb diversitat funcional és brutal a favor d’aquests.
En la tercera sessió del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, que va tenir lloc aquest mes, també es va fer palesa una vegada més la importància de les accions per a normalitzar la sexualitat d’aquestes dones que en molts casos no són capaces ni d’exposar les seues dificultats i necessitats que tenen a l’hora de plantejar-se manifestar-la. Des del grup es va fer una crida perquè facen aportacions personals sobre aquest tema i, així, significar que la sexualitat és una qüestió de primer ordre també per a les dones (l’Organització Mundial de la Salut considera la sexualitat com un aspecte central de l’ésser humà al llarg de la seua vida).
Us recordem que es poden remetre aportacions a l’adreça electrònica cesar.gimeno@uji.es. Fes-vos visibles!
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXIX. 28/07/2014)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)