El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia dóna suport un any més a l'organització de la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que se celebrarà el diumenge 27 de novembre de 2011 i que, en aquesta ocasió, a causa de les obres que es porten a terme a la plaça Major, partirà de la plaça de la Pau per a recórrer diversos carrers de Castelló de la Plana per cinquè any consecutiu.
El propòsit bàsic de la Marxa és continuar conscienciant la societat en general, i els poders públics en concret, que la diversitat funcional no és inherent a les persones que la manifesten sinó a la manca d'igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, causa principal que impedeix l'exercici dels seus drets i deures a les persones amb discapacitat tal com correspon a qualsevol ciutadana o ciutadà.
L'Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU) s'encarrega un any més, per designació de l'esmentat grup de treball de la Fundació Isonomia, d'organitzar la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. A part del suport d’Isonomia i d'altres institucions, aquest any es compta amb la col·laboració de la Fundació Borja Sánchez, entitat nascuda amb l’objectiu de prestar assistència a xiquetes i xiquets entre 0 i 8 anys que manifesten qualsevol tipus de lesió cerebral i donar suport i ajuda a les seues famílies.
La Marxa també té la seua part lúdica que tindrà lloc en el recinte de La Pèrgola i que enguany presentarà novetats en relació a anteriors edicions.
Les inscripcions poden fer-se trucant al telèfon 964 729145 del 17 d'octubre al 18 de novembre (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10:30 a 13 h) i al correu electrònic marchagiat@gmail.com (indicant nom i cognoms) del 19 de setembre al 20 de novembre. Us esperem!
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 122 de VOX UJI. Novembre 2011)
viernes, 18 de noviembre de 2011
lunes, 10 de octubre de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (39)
Malauradament, la violència contra les dones segueix d'actualitat. Però massa vegades la que s’exerceix contra les dones amb diversitat funcional, per diverses causes, està oculta als ulls de la societat. En moltes ocasions, les pròpies víctimes no són conscients que estan sent maltractades, ja que creuen que és quelcom normal pel fet de dependre de les persones que les atenen i que solen ser les autores dels maltractaments.
El cas de la dona afectada per una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va saltar als mitjans de comunicació la primavera proppassada, palesa molt bé la indefensió de les dones amb diversitat funcional, i encara més d’aquelles que manifesten una situació de dependència greu. Aquesta dona, que només es pot comunicar a través d’un ordenador que controla amb els ulls, va denunciar la irrupció del seu cònjuge en el seu domicili –amb qui ja no convivia- gràcies al fet que un conegut de Sevilla amb qui estava xatejant, i que ja estava informat dels seus problemes conjugals, va avisar a la policia local en interrompre ella la conversa de manera sobtada. Quant hi van arribar els agents els va ensenyar arxius de so i imatges que contenien insults del marit, així com també van rebre el testimoni d’una de les assistentes.
El Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, ciutat on van succeir els fets, va denegar l’ordre d’allunyament. I és que massa sovint és qüestionada la credibilitat de les denuncies fetes per dones amb discapacitat en particular i persones amb diversitat funcional en general, perquè la violència psicològica no deixa marques físiques i és més difícil de demostrar.
Així mateix, un altra qüestió que fa que les persones amb diversitat funcional tinguen por de denunciar és el perill que corren de patir represàlies per part de la persona acusada si la denuncia es desestimada. I és que moltes persones amb diversitat funcional estan en situació de dependència.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 120 de VOX UJI. Setembre 2011)
El cas de la dona afectada per una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va saltar als mitjans de comunicació la primavera proppassada, palesa molt bé la indefensió de les dones amb diversitat funcional, i encara més d’aquelles que manifesten una situació de dependència greu. Aquesta dona, que només es pot comunicar a través d’un ordenador que controla amb els ulls, va denunciar la irrupció del seu cònjuge en el seu domicili –amb qui ja no convivia- gràcies al fet que un conegut de Sevilla amb qui estava xatejant, i que ja estava informat dels seus problemes conjugals, va avisar a la policia local en interrompre ella la conversa de manera sobtada. Quant hi van arribar els agents els va ensenyar arxius de so i imatges que contenien insults del marit, així com també van rebre el testimoni d’una de les assistentes.
El Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, ciutat on van succeir els fets, va denegar l’ordre d’allunyament. I és que massa sovint és qüestionada la credibilitat de les denuncies fetes per dones amb discapacitat en particular i persones amb diversitat funcional en general, perquè la violència psicològica no deixa marques físiques i és més difícil de demostrar.
Així mateix, un altra qüestió que fa que les persones amb diversitat funcional tinguen por de denunciar és el perill que corren de patir represàlies per part de la persona acusada si la denuncia es desestimada. I és que moltes persones amb diversitat funcional estan en situació de dependència.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 120 de VOX UJI. Setembre 2011)
lunes, 18 de julio de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (38)
Es pot dir que en els països més desenvolupats és estrany trobar una persona que no tinga pàgina a Facebook, Twitter, o qualsevol altra de les xarxes socials que estan de moda, que han esdevingut referents en la nostra vida diària a l’hora de comunicar-nos, intercanviar informacions, etc. És una manera senzilla, còmoda, i gairebé instantània, d’interactuar amb persones o grups socials afins des de quasi tot arreu i a través de diverses tecnologies, quelcom que ja està causant síndromes tant d’addicció com d’abstinència.
Per a les persones amb diversitat funcional les xarxes socials són un recurs molt útil en obrir-nos un gran ventall de possibilitats, facilitant-nos la interacció i la comunicació, fet que ja havien millorat altres eines d’Internet com ara el correu electrònic o el xat. Mitjançant les xarxes socials és fàcil estar en contacte continu amb amigues i amics, així com fer noves amistats, i fins i tot retrobar-ne de velles que per un motiu o altre s’havien perdut. A més, en certa forma, és un bon aliat contra la solitud i un indret on la igualtat de condicions per a transmetre i divulgar les nostres idees pot ser possible.
Però, com quasi tot en aquesta vida, també hi és la part negativa. Alhora que és un sistema que augmenta la capacitat de relació-comunicació, ens pot fer còmodes i portar-nos a usar les xarxes socials per a aïllar-nos de la societat i del tracte real que això comporta, creant-nos un món virtual que ens fa oblidar la nostra realitat quotidiana, enganyant-nos nosaltres mateixos. D’altra banda, en aquestes xarxes socials –com succeeix en altres espais d’Internet- no manquen individus que les utilitzen per a enganyar, aprofitar-se’n o fer burla d’altres persones; i és evident que qui manifestem una diversitat funcional som un blanc fàcil.
Si bé el món virtual de les xarxes socials sovint és més accessible, i està bé com a mitjà però no com a fi, mai no podrà substituir la calidesa del contacte real amb tots els seus pros i tots els seus contres.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 118 de VOX UJI. Juny 2011)
Per a les persones amb diversitat funcional les xarxes socials són un recurs molt útil en obrir-nos un gran ventall de possibilitats, facilitant-nos la interacció i la comunicació, fet que ja havien millorat altres eines d’Internet com ara el correu electrònic o el xat. Mitjançant les xarxes socials és fàcil estar en contacte continu amb amigues i amics, així com fer noves amistats, i fins i tot retrobar-ne de velles que per un motiu o altre s’havien perdut. A més, en certa forma, és un bon aliat contra la solitud i un indret on la igualtat de condicions per a transmetre i divulgar les nostres idees pot ser possible.
Però, com quasi tot en aquesta vida, també hi és la part negativa. Alhora que és un sistema que augmenta la capacitat de relació-comunicació, ens pot fer còmodes i portar-nos a usar les xarxes socials per a aïllar-nos de la societat i del tracte real que això comporta, creant-nos un món virtual que ens fa oblidar la nostra realitat quotidiana, enganyant-nos nosaltres mateixos. D’altra banda, en aquestes xarxes socials –com succeeix en altres espais d’Internet- no manquen individus que les utilitzen per a enganyar, aprofitar-se’n o fer burla d’altres persones; i és evident que qui manifestem una diversitat funcional som un blanc fàcil.
Si bé el món virtual de les xarxes socials sovint és més accessible, i està bé com a mitjà però no com a fi, mai no podrà substituir la calidesa del contacte real amb tots els seus pros i tots els seus contres.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 118 de VOX UJI. Juny 2011)
viernes, 22 de abril de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (37)
El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, en el seu desè any activitat i sobre la base de l'anàlisi de necessitats manifestades per les persones amb diversitat funcional en anteriors reunions, es proposa dedicar els seus treballs a dues temàtiques: investigació sobre dones i discapacitat i implementació de la vida independent.
La primera estarà liderada per Ana Luisa Rodríguez, tallerista per a la igualtat, qui investigarà sobre el gènere des de la perspectiva de la discapacitat. Com acció inicial va participar en una jornada organitzada per la Unitat d'Igualtat de la Universitat Jaume I amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, sobre dones en risc d'exclusió social.
La segona tindrà com objectiu promocionar la implementació de la vida independent. La societat ha d'evolucionar d'acord amb les noves demandes i necessitats que sorgeixen per part d’aquesta. Així, davant la manca de recursos detectada a la província de Castelló per a l'impuls i desenvolupament pràctic de la filosofia de vida independent, i l'absència d'opcions per a les dones i els homes en situació de dependència que reivindiquen el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, i més concretament de l'article 19, que parla del dret a viure de forma independent, la Fundació Isonomia proposa que el grup s'implique i aprofundisca en un projecte que promocione la creació de recursos relacionats amb el desenvolupament i implementació de la vida independent. Aquests recursos complementarien el ventall de possibilitats amb que s’hi compta actualment (residències, habitatges tutelats, etc., això sí, segons es constata, en nombre insuficient i que no cobreixen tot l'espectre de les diferents diversitats funcionals). Una de les accions principals d’aquest projecte seria la creació d'una Oficina de Vida Independent a Castelló.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 116 de VOX UJI. Abril 2011)
La primera estarà liderada per Ana Luisa Rodríguez, tallerista per a la igualtat, qui investigarà sobre el gènere des de la perspectiva de la discapacitat. Com acció inicial va participar en una jornada organitzada per la Unitat d'Igualtat de la Universitat Jaume I amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, sobre dones en risc d'exclusió social.
La segona tindrà com objectiu promocionar la implementació de la vida independent. La societat ha d'evolucionar d'acord amb les noves demandes i necessitats que sorgeixen per part d’aquesta. Així, davant la manca de recursos detectada a la província de Castelló per a l'impuls i desenvolupament pràctic de la filosofia de vida independent, i l'absència d'opcions per a les dones i els homes en situació de dependència que reivindiquen el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, i més concretament de l'article 19, que parla del dret a viure de forma independent, la Fundació Isonomia proposa que el grup s'implique i aprofundisca en un projecte que promocione la creació de recursos relacionats amb el desenvolupament i implementació de la vida independent. Aquests recursos complementarien el ventall de possibilitats amb que s’hi compta actualment (residències, habitatges tutelats, etc., això sí, segons es constata, en nombre insuficient i que no cobreixen tot l'espectre de les diferents diversitats funcionals). Una de les accions principals d’aquest projecte seria la creació d'una Oficina de Vida Independent a Castelló.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 116 de VOX UJI. Abril 2011)
lunes, 28 de marzo de 2011
Legislación
Resolución de 25 de febrero de 2011, de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, por la que se convoca la concesión de ayudas de atención a la dependencia durante el año 2011
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
Legislación
Resolución de 10 de febrero de 2011, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Convenio de colaboración con la Comunitat Valenciana, para el desarrollo del marco de cooperación interadministrativa previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia y para el establecimiento y financiación del nivel de protección acordado para el ejercicio 2010.
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
Legislación
Resolución de la Subsecretaría de la Consellería de Bienestar Social por la que se convoca licitación pública del servicio para el desarrollo de la funcionalidad de gestión de la dependencia por la entrada en vigor del grado 1, nivel 2 y decreto del COPAGO, en las aplicaciones de gestión de la dependencia de la Consellería de Bienestar Social.
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/12/pdfs/BOE-B-2011-8622.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/12/pdfs/BOE-B-2011-8622.pdf
viernes, 25 de febrero de 2011
Legislación
Conselleria de Benestar Social. Licitació número CNMY11/12-12/33. Servei informàtic per al desenrotllament de la nova funcionalitat que s'implementarà en les aplicacions de gestió de la dependència, per adaptar-se a la normativa vigent originada per l'entrada en vigor del grau de dependència 1, nivell 2 i del decret del copagament. [2011/2127] (DOCV nº 6467, de 24.02.2011)
http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=002489/2011
http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=002489/2011
martes, 22 de febrero de 2011
Legislación
Real Decreto 175/2011, de 11 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 727/2007, de 8 de junio, sobre criterios para determinar las intensidades de protección de los servicios y la cuantía de las prestaciones económicas de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, y el Real Decreto 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Social de los cuidadores de las personas en situación de dependencia.
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3175
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3175
Suscribirse a:
Entradas (Atom)