AMB CAMES QUE RODEN (113)

Presentació de l'informe de l’estudi «Diversitat funcional i Tecnologies de  les Relacions, Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere»

 

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (més conegudes com TIC) han transformat d'una forma –creiem- irreversible els hàbits i les pràctiques de la ciutadania en general a l’hora d’informar-se, comunicar-se, comprar, fer gestions... la qual cosa en teoria millora la qualitat de vida de les persones. 

Les TIC són una eina que s’utilitza per a interrelacionar-se i finalment han esdevingut TRIC (Tecnologies + Relació + Informació + Comunicació), s’ha afegit la lletra R que representa l’impacte que tenen aquestes tecnologies en les relacions interpersonals.

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló ha presentat l'informe de l’estudi «Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions, Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere», que és el resultat de les investigacions dutes a terme per l’esmentat grup el 2018, l’objectiu del qual era realitzar un estudi sobre la percepció que tenen i l'ús que fan de les TRIC les persones amb diferents capacitats.

Per a això, es va confeccionar com a primera iniciativa una xicoteta enquesta, la qual es va redactar en lectura facilitada perquè resultara més fàcil contestar-la. Conscients de la dificultat d’arribar directament a una gran quantitat important de persones amb diferents capacitats, es va optar per remetre el qüestionari a les organitzacions de persones amb diversitat funcional preferentment a la província de Castelló, amb les quals ja s’havia col·laborat anteriorment, per la qual cosa els resultats es poden circumscriure a aquest territori.

A partir de les conclusions extretes de les respostes rebudes es pot inferir que en la societat de la informació, des de la perspectiva tant de les persones amb discapacitat com de la ciutadania de més edat, es poden albirar avanços espectaculars en les TRIC. Les telecomunicacions imposen terminis temporals molt breus i dinàmiques de mercat innovadores, només un recolzament decidit per part de les diferents administracions, particularment l’administració central, pot evitar que col·lectius com els esmentats, i en particular les dones que formen part d’aquests, queden marginats. Com queda ben clar en el títol de l'estudi, en aquest s'accentua el punt de vista des d'una perspectiva de gènere i en aquest sentit cal esmentar les possibilitats que ofereixen les TRIC per a les dones amb diversitat funcional. Tot i les barreres vigents tan importants que s’enumeren en l'estudi i que, com s'extrau de l'enquesta, tenen més impacte en les dones, a més de les diferències en l'ús i el temps emprat en les TRIC, les dones han de participar de la societat tecnològica i ser part d’aquesta, no únicament amb el rol d’usuària passiva, sinó amb la possibilitat de ser usuària activa com a promotores de continguts i desenvolupaments dins de la societat de la informació.

Cal aprofitar el potencial de les TRIC com a eines generadores d'espais que permeten donar visibilitat a determinats grups socials, entre aquests les dones amb discapacitat. D'aquesta manera, les TRIC esdevenen canals on exposar situacions vitals i donar a conèixer necessitats específiques que passen inadvertides moltes vegades, servint a més per generar xarxes socials, les quals són fonamentals per apoderar a les dones amb discapacitat, mantenir-les informades i evitar situacions de violència masclista. Per tot això des de les organitzacions públiques i privades, s’ha de fomentar plans d'igualtat i d'inclusió, ja que les dones amb diversitat funcional estan sotmeses a situacions de discriminació múltiple originades precisament pel fet de ser dones i per tenir discapacitat.

 

Més informació en http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/wp-content/uploads/2013/07/ZZ-Informe-final_GIAT-TRIC.pdf

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXV 12/03/2019) 

AMB CAMES QUE RODEN (112)

«La vaga general feminista del 8 de març i les cuidadores no professionals»

 

Pel 8 de març de 2018 es va dur a terme la primera vaga feminista a l'Estat espanyol, inspirada en iniciatives anteriors realitzades a països com Islàndia o Suïssa. Segons algunes fonts informatives, més de 5 milions de dones van seguir les aturades parcials que incloïa l’esmentada convocatòria, així com també va estar molt nombrosa la participació en les manifestacions que es van fer a diverses ciutats espanyoles. L'èxit d’aquesta vaga feminista, les imatges de la qual van estar difoses als noticiaris d’arreu del món, ha motivat que es continue convocant a Espanya i altres països mobilitzacions similars coincidint amb la propera Diada Internacional de les Dones, entre els quals estarien Alemanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica o Suïssa.

La segona convocatòria de la vaga general feminista vol intensificar la vessant reivindicativa de l’anterior, basada en el lema «si nosaltres parem, el món s’atura», i es vertebrarà al voltant de les seues reivindicacions en quatre sectors concrets com són consum, ocupació, vida estudiantil i cures. Tot just en aquest darrer àmbit, el de les cures, es vol continuar incidint especialment en aquesta segona edició, encara que siga complicat de visibilitzar perquè les cures recauen en les dones sense una estructura social i econòmica de suport. A l'Estat espanyol hi ha més de dos milions de persones en situació de dependència que necessiten l'ajuda d'una cuidadora o cuidador per a poder realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Segons xifres facilitades per la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en nou de cada deu casos són les dones les que es fan càrrec d’atendre a aquestes persones, que en la majoria de casos són els seus cònjuges, pares o mares. La majoria d’aquestes cuidadores no professionals tenen edats compreses entre els 45 i els 65 anys.

Entre moltes altres conseqüències que afronten aquestes dones per dedicar-se a la cura de familiars en situació de dependència es poden apuntar les següents. En l’àmbit personal, han de renunciar a desenvolupar el seu propi projecte de vida per ajustar-lo a les necessitats de la persona atesa, fet que hi pot causar angoixa, estrès, depressió i ansietat; problemes que encara poden aguditzar-se més si es tracta de cuidar pacients amb malalties neurodegeneratives com l'`Alzheimer. Socialment, les exigències de l'atenció obliguen la cuidadora a sacrificar la seua vida social habitual. I en el camp professional, en molts casos, la cuidadora principal ha d'abandonar el seu treball retribuït, deixant córrer així l'oportunitat d'obtenir ingressos, tot i que hi ha dones que compaginen com poden totes dues activitats, amb la corresponent sobrecàrrega de tasques i manca de descans. D’altra banda, un aspecte molt important que cal esmentar són els problemes físics originats dels esforços que han de fer diàriament per a moure les persones que atenen i que, en massa ocasions, poden derivar en afeccions greus de columna, etc., que no solen ser reconegudes com a malalties causades per la seua labor com a cuidadores informals, deixant-les sense la possibilitat d'accedir a una pensió d'invalidesa.

L'obligació de cotitzar a la Seguretat Social a les cuidadores informals per part de l'Estat, contemplada en la Llei d'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència que va entrar en vigor el 2007, si més no els atorgava una mínima possibilitat d'aconseguir una pensió de jubilació. Però, per desgràcia, el 2012, el Govern del Partit Popular va incloure entre les retallades que va promulgar la suspensió de l'esmentada mesura. Ara, l'actual Govern del Partit Socialista Obrer Espanyol, ha anunciat la imminent aprovació de la reactivació de la cotització de les persones que cuiden persones dependents en l'àmbit familiar, però davant les circumstàncies polítiques actuals podria quedar-se sense entrar en vigor.

La societat no és prou conscient del valor tant econòmic, com humà, de la labor desenvolupada per aquestes dones. Us imagineu una vaga de 24 hores de totes les dones que dediquen les seues vides a tenir cura de la llar, la seua família, incloent criatures i persones amb dependència? Les faenes de casa són invisibles, poques vegades tenen el reconeixement que mereixen i no estan remunerades. No obstant això, si es comptara el seu valor en euros, la xifra resultant seria impactant. Segons va publicar la periodista Maite Curto, al Diari de Tarragona l'octubre proppassat, el treball domèstic de les dones equival al 27% del total del PIB espanyol.

Per tant, dones, us animem a secundar la vaga del 8 de març. I als homes volem dir-vos que compartiu tasques; tant perquè elles puguen fer la vaga eixe dia, com perquè tinguen la mateixa qualitat de vida que vosaltres la resta dels 364 dies de l'any.
 

Més informació sobre la vaga general feminista: http://hacialahuelgafeminista.org/.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXIV 26/02/2019)