AMB CAMES QUE RODEN (96)

«Lesi, una aplicació que fa d’intèrpret de llengua de signes»

Comunicar-se és una funció essencial per a tots els éssers. El perfeccionament del llenguatge verbal va significar una fita definitiva en la diferenciació de l’espècie humana de la resta que poblava el planeta. Malauradament, hi ha moltes persones que per distintes discapacitats fisiològiques o psíquiques no poden usar el llenguatge oral com a mitjà per a interactuar amb altres persones i han d'utilitzar sistemes de comunicació alternatius adaptats a les seues necessitats. En un proper article tractarem d'explicar, de manera resumida, les diferents eines que existeixen perquè les persones amb diversitat funcional amb problemes de parla puguen comunicar-se. En aquesta ocasió ens centrarem en les persones amb sordesa, que el 28 de setembre commemoren la seua Diada Internacional instituïda per Nacions Unides l’any 1958 per a visibilitzar un tipus de diversitat funcional que no es detecta a primera vista però que, només a l’Estat espanyol, manifesten al voltant d’un milió de persones en diferents graus i patologies.

En els casos en què la disfunció auditiva afecta la capacitat d’aprendre o usar la parla oral, la llengua de signes esdevé un recurs bàsic per a comunicar-se. En l’àmbit de l’Estat espanyol existeixen diverses varietats d’aquesta llengua gestual que es desenvolupa amb les mans, la més estesa de les quals és la Llengua de Signes Espanyola (LSE) que, alhora, mostra diverses modalitats. A banda, també s’usen la Llengua de Signes Valenciana (sigles LSCV o LSPV) i la Llengua de Signes Catalana (LSC), la semblança lèxica de les quals amb la resta de les variants espanyoles està per sota del 75% de mitjana i per això les consideren llengües en lloc de dialectes. Moltes vegades s'ha comentat la possibilitat que la llengua de signes poguera incloure’s com a assignatura en els col·legis, un fet que representaria un important progrés tant en la inclusió educativa com social de les persones amb sordesa, a més d’esdevenir una eixida professional per a qui s’especialitze en la interpretació d‘aquesta llengua.

A propòsit de la interpretació de la llengua de signes, Adrián Garrote, un jove enginyer de telecomunicacions que va estar investigant sobre l’ús del Leap Motion (un sensor que traça una imatge virtual de les mans fins els canells, que serveix per a controlar dispositius mitjançant el reconeixement dels moviments de les mans), es va adonar que aquesta eina només s’utilitzava en la recerca de videojocs i realitat virtual. Aleshores se li va acudir que aquest sensor podia tenir altres utilitats i, d'aquesta manera, va nàixer Lesi, una aplicació que fa d’intèrpret de llengua de signes, el funcionament del qual és molt senzill. La persona usuària només s’ha de col·locar davant del sensor connectat a l'ordinador i els seus gests es tradueixen, de manera automàtica, escrits en pantalla i reproduïts amb so. No calen guants especials, ja que s’hi capta el moviment en un espai tridimensional, i a més permet gravar gestos propis, així com personalitzar el sistema. El jove investigador diu que l'objectiu ara és traslladar el programari a un mòbil o tauleta perquè el traductor es puga usar en qualsevol lloc. Fins ara només es tracta d’un prototip que ha tingut una bona acceptació però que necessita un pla de finançament o comercialització.

És evident que aquests tipus d’intèrprets automàtics són un recurs molt útil per a millorar la vida quotidiana de les persones amb sordesa que no poden comunicar-se verbalment. Tot i així, mai no podran substituir a les i els especialistes en la interpretació de la llengua de signes, imprescindibles en àmbits d’atenció a la ciutadania (sanitat, justícia...) i que també haurien de tenir més presència en la televisió, en actes culturals, etc. En aquest enllaç podreu visionar un vídeo, que forma part de la Guia de perfils professionals que intervenen en l’atenció a la discapacitat elaborada pel Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en el qual s’expliquen les tasques que realitzen: https://lubovakufo.jimdo.com/9-a-12-a%C3%B1os/interpretaci%C3%B3n-en-lengua-de-signos/

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCIV 25/09/2017)

AMB CAMES QUE RODEN (95)

«Guia de perfils professionals que intervenen en l'atenció a la discapacitat»

 

 

L’any 2015, les persones que participen en el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, van elegir com a tema monogràfic a desenvolupar durant l’esmentada anualitat l’elaboració d’una guia que recollira els perfils professionals que, des de diferents àmbits, intervenen en l'atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi es va tenir clar que l’objectiu del grup no era editar una guia exhaustiva, amb tots i cadascun dels perfils professionals, sinó elaborar una eina de consulta mitjançant la qual totes les persones interessades, sense importar el seu grau de cognició ni d’estudis, pogueren accedir a la informació més bàsica sobre dones i homes que es dediquen des de les seues respectives professions a atendre la discapacitat.

Després dels primers debats sobre quin format hauria de tindre aquesta Guia, Noemi Soriano García, de Plena Inclusió CV, va ser qui va proposar els enregistraments videogràfics com a eina de difusió més accessible, ja que la majoria de consultes que realitzen les persones amb discapacitat en Internet es materialitzen mitjançant vídeos. Amb aquest format es pretén facilitar l'accessibilitat i comprensió de la Guia, sobretot per a una part de la ciutadania a qui va dirigida: les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. A més, la informació es transmet per diversos canals (imatges, paraules orals, subtítols i interpretació en llengua de signes) i en el procés de revisió dels textos s'ha tingut en compte utilitzar al màxim el llenguatge no sexista, però especialment s’ha intentat en tot moment aplicar la «lectura facilitada», perquè la informació siga el més comprensible possible per a la majoria de la població a la qual s’adreça el recurs.

En l’elaboració de la Guia s’estan involucrant moltes persones, aportant-hi cadascuna els seus coneixements professionals en les diferents fases del procés i en forma de voluntariat. Cal destacar la implicació d’estudiantat de la Universitat Jaume I, tant del Grau en Comunicació Audiovisual com de Periodisme, en la realització i edició dels vídeos.

Ara, després de dos anys i mig de treball, el projecte ja va prenent cos i a la web que allotja els continguts de la Guia, a la qual es pot accedir a través del blog que serveix de portal (http://guiaprofesionalesdiscapacidad.blogspot.com.es/), ja es poden visionar set vídeos que descriuen uns altres tants perfils professionals, als quals prompte se n’afegiran sis més. S’ha previst incloure-hi vint-i-vuit perfils, però es deixa oberta la possibilitat que en siguen més.

Us invitem a visitar la Guia de perfils professionals que intervenen en l'atenció a la discapacitat i que en feu difusió entre els vostres contactes. Una eina amb vocació d’informar les persones afectades sobre quin o quina professional pot ajudar-li en un moment donat, però que alhora també pot servir per a fer visibles moltes de les necessitats especials que tenim les persones amb diversitat funcional per a aconseguir la igualtat d’oportunitats a l’hora de desenvolupar una vida independent.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCII 28/07/2017)

AMB CAMES QUE RODEN (94)

 «La discriminació de l'esport adaptat»
 

Practicar esport o fer exercici és sa i molt recomanable per a mantenir en bon estat tant el cos com la ment. És una activitat que totes les persones podem fer, cadascuna segons les nostres possibilitats, i que cada vegada més gent inclou d'alguna manera dins del seu estil de vida. Això sí, és molt estimable comptar amb la supervisió de personal expert per tal de prevenir possibles lesions i efectes negatius no desitjats. Per a les persones amb diversitat funcional, fer exercici o desenvolupar activitats esportives és molt important, ja siga com a eina de rehabilitació o com a manteniment, a banda de ser una bona manera de socialització. I ací, una vegada més, s’ha d’incidir en la importància de l'accessibilitat universal, perquè en molts casos els gimnasos no són accessibles per a tota la ciutadania i això impedeix aquest factor d’inclusió.

Si passem al terreny de l’esport de competició, són evidents les diferències de tractament dels mitjans de comunicació que hi ha a l’hora d’informar dels resultats d’esports de consum massiu, com ara el futbol, i dels altres anomenats «minoritaris». Així mateix, és palesa la discriminació que pateixen les dones esportistes, ja que les competicions femenines tenen molt poca presència en els mitjans a no ser que aconseguisquen triomfs molt importants, com va succeir fa uns dies amb el campionat d‘Europa guanyat per la selecció espanyola femenina de bàsquet i assolir, així, la seua vuitena medalla en els darrers nou Europeus.

En el cas de les persones amb diversitat funcional que es dediquen a l'esport adaptat de competició, els seus esforços per a consolidar-se en l’elit han de ser més intensos que els de qualsevol altre esportista sense discapacitat per a demostrar que poden arribar al capdamunt. De manera injusta se’ls tracta com a esportistes de segona i dos exemples ben clars de la discriminació que pateixen són, d’una banda, la reducció d’un 69% de la inversió pressupostària destinada a l'esport paralímpic, en relació a l’any anterior, aprovada el proppassat abril pel Govern estatal, mentre que l’assignació del Comitè Olímpic Espanyol pujarà un 20%. I, per una altra part, que als Jocs de Rio de Janeiro cada medalla olímpica d'or aconseguida per la representació espanyola es premiava amb 94.000 euros, per la de plata es pagaven 48.000 i 30.000 per una de bronze; mentre que les medalles paralímpiques es van remunerar només amb 30.000, 15.000 i 9.000 euros, respectivament, els tres metalls. És obvi que no es té en compte que l’esportista amb diversitat funcional té més despeses que l’esportista sense discapacitat i, per descomptat, que no se li concedeix el mateix mèrit. Ben segur que si demanàrem a diverses persones que ens digueren el nom d'algun o alguna esportista paralímpica molt poques sabrien dir-ne, un clar exemple de l'escassa repercussió mediàtica que s’hi dóna. Tret d’algun programa que emet la televisió pública, rares són les ocasions en què els espais d’informació esportiva inclouen notícies sobre l’esport adaptat. I, si ho fan, solen exagerar com si fóra una cosa extraordinària, quan haurien d’informar-ne amb tota normalitat, com de qualsevol altra modalitat esportiva. Per cert, a Rio la representació olímpica espanyola va guanyar 17 medalles i la paralímpica 31.

No obstant això, cal destacar una bona notícia relacionada amb aquest tema. Es tracta del llançament de la revista INSPORT, la primera publicació de cobertura estatal especialitzada en esports adaptats, a la qual li desitgem molt d’èxit. Pot ser un excel·lent mitjà per a visibilitzar i donar a conèixer l'esport adaptat, així com la varietat de modalitats que inclou. La revista està disponible en:  http://www.revistainsport.com/

Per a tancar aquest article volem fer-li l'enhorabona a Sergio Sanahuja, membre del club BAMESAD i col·laborador del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia, que s’ha proclamat campió de la Lliga Autonòmica de Boccia de la Comunitat Valenciana en la modalitat individual de la categoria BC3 i subcampió en la competició de parelles, fent tàndem amb Esmeralda Gálvez. En aquest enllaç podreu visionar un vídeo protagonitzat pel mateix Sergio i seu auxiliar de boccia: https://lubovakufo.jimdo.com/13-a-18-a%C3%B1os/auxiliar-de-boccia/

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XC 03/07/2017)