AMB CAMES QUE RODEN (50)

Entre els menesters propis de la raça humana està anar a comprar. Som l’única espècie que habita aquest planeta que realitza aquesta activitat, nascuda de la necessitat vital d’aconseguir els aliments i altres productes bàsics per a la supervivència que ja no podem aconseguir directament de la natura per raons de la nostra evolució social. Anar a comprar, a banda d’un fet vital i social, també ha esdevingut un acte lúdic -que, en ocasions, ens porta a adquirir fins i tot allò que no necessitem-, al qual totes les persones hem de tenir accés sense cap mena d’impediment.

Els hipermercats i centres comercials són la màxima expressió de l’hàbit del consum. Tot i que amb el pas de les darreres dècades ha millorat molt l’accessibilitat a aquestes grans superfícies, les persones amb diversitat funcional segueixen trobant un seguit d’inconvenients a l’hora de fer-hi la compra, que són tan diferents com diversos són els tipus de discapacitats. Casos representatius són els productes que queden fora de l’abast de les persones de baixa estatura i de les que es mouen en cadira de rodes per estar només disposats als prestatges més alts; els emprovadors petits en els quals a penes hi cap la cadira de rodes; o els passadissos massa estrets que dificulten el pas i la maniobrabilitat d’aquestes.

Per a les persones que manifesten discapacitats visuals és complex anar a comprar totes soles a grans superfícies comercials perquè, entre d’altres dificultats, tenen la de localitzar els productes i la de dur les bosses fins a casa, aspecte aquest últim que també comparteixen amb les persones amb mobilitat reduïda, ja que és prou complicat portar el bastó o conduir la cadira de rodes mentre es sosté pes.

Sí, és veritat que hi ha l’opció de comprar a través d’Internet. Però no és el mateix fer-ho per gust que per obligació. Com dèiem més amunt, anar a comprar té una vessant social que comporta integració en la comunitat, alhora que fomenta l’autonomia personal. Fer la compra des de casa elimina aqueix contacte físic amb els productes a elegir, n’encareix el cost pel servei a domicili i augmenta la invisibilització de les persones amb discapacitat.

Segons ens han comentat la Sara Rubio, el Marc Llorens i l’Albert Miret, persones  amb diversitat funcional visual a les quals agraïm les seues aportacions a aquest article, sempre que han demanat l’ajuda del personal d’algun supermercat han rebut una resposta positiva. Però els drets i la igualtat d’oportunitats de la ciutadania no han de dependre de bones intencions sinó han d’estar regulats i garantits. Per això, des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia es creu necessària la regulació del dret de les persones amb diversitat funcional a ser assistides en les grans superfícies comercials (hipermercats, autoserveis...), sense que això implique cap despesa addicional, i que els ports per dur la compra a domicili no s’hi cobren o siguen reduïts per a les persones que usen aquest servei per necessitat i no per comoditat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número VII. 01/07/2013)

AMB CAMES QUE RODEN (49)

La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I va presentar la publicació elaborada pel Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia que, sota el títol «Relatos sobre discapacidad y economías de a pie», recull onze relats en els quals persones amb diversitat funcional descriuen les seues vivències personals relacionades amb l'àmbit econòmic i condicionades per la discapacitat que manifesten.

L'objectiu d'aquesta recopilació de relats que contenen les experiències quotidianes de persones, que a banda d'enfrontar-se a les dificultats generals amb les quals es troba qualsevol ciutadana o ciutadà diàriament també han de plantar cara a les pròpies derivades de la discapacitat, és traslladar-les a la Societat -amb eixa majúscula que la converteix en quelcom anònim i a la qual de vegades se li carreguen les culpes de fets dels quals no té cap coneixement- perquè sàpiga de primera mà les traves i dificultats amb què topen cada dia les persones amb diversitat funcional, i que amb la crisi s'aguditzen encara més.

Entre les qüestions que tracten aquestes històries, contades en primera persona, estan els preus elevats dels productes específics per a aquest col·lectiu i que en la majoria dels casos són articles de primera necessitat; les dificultats per accedir a llocs de treball; la manca d’ingressos suficients per abastar una vida digna i que permeten el desenvolupament d’una vida independent; etc. Així mateix, en aquesta publicació es fan evidents alguns dels efectes negatius que estan causant les retallades aplicades des de les diverses administracions. Unes mesures antisocials que van enderrocant de mica en mica l’estat de benestar que un dia va semblar que era a l’abast de la mà i que ara ens volen fer creure que és impossible.

Com es diu al final del pròleg, «en aquest temps de crisi, més que mai, és imprescindible unir les nostres forces per a sobreviure i aconseguir que els drets i la dignitat de les persones amb diversitat funcional siguen respectats». I una de les maneres de fer visible la situació és no callar. Tal com s'indica al llibre, EL SILENCI NOMÉS BENEFICIA LA INJUSTÍCIA.

La publicació pot descarregar-se en: 

http://isonomia.uji.es/relatos-sobre-discapacidad-y-economias-de-a-pie-2013/

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número V. 03/06/2013)

AMB CAMES QUE RODEN (48)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en la seua primera reunió d’enguany, va acordar dedicar el 2013 a treballar al voltant de la importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb discapacitat. Des del grup es proposa investigar sobre si la violència masclista cap a les dones amb discapacitat, per part de subjectes que conviuen amb elles, presenta una connotació sexual, l’expressió de la qual té diferents maneres de manifestar-se i distints graus d’intensitat: des del rebuig més ultratjant, que es pot expressar mitjançant mirades despectives; fins a abusos, en forma de relacions no consentides, tocaments, etc.; passant per l'agressió verbal.

Segons l’informe Violència en dones i xiquetes amb discapacitat, quatre de cada cinc dones amb diversitat funcional pateixen violència. El text traslladat per Gabriela Guzmán, oficial de Drets Humans de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides, davant la Conferència Internacional«Els desafiaments del nou mil·lenni per a les dones amb discapacitat», celebrat a Madrid al juny de 2012, afirma que el 80% de les dones amb discapacitat són víctimes d’agressions i tenen quatre vegades més de risc de sofrir abusos sexuals que la resta de població femenina.

 

Tot això s'incardina en una visió asexuada de les persones amb diversitat funcional, malauradament molt estesa, que proclama o bé que aquestes "no tenen sexualitat" (per estar absolutament invisibilitzada) o bé es considera que si la manifesten "és un comportament aberrant", sense que entre ambdues opcions hi haja més possibilitats sexuals. Per dissort, aquestes visions de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional són molt generalitzades i estan basades en el desconeixement i/o la negació que aquestes dones i homes tenen els mateixos drets que la resta de ciutadanes i ciutadans a expressar i manifestar les seues inquietuds sexuals.

 

Des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia es fa una crida a totes les associacions de persones amb discapacitat, així com a altres entitats i particulars, perquè realitzen les seues aportacions sobre aquest tema. Per contactar amb el grup poden remetre un correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.esi se’ls comunicarà la manera de participar-hi.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número III. 02/05/2013)

 



El deseo de Mar

Final Encargo Socialp by Mar Dalmau

Charla con la Asociación Condenados al Bordillo by Mar Dalmau

AMB CAMES QUE RODEN (47)

Els nombrosos casos de corrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, protagonitzats per la classe política i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifiquen en nom del sacrifici comú que diuen que cal per superar-la.

La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, qui més la patim som els col·lectius més vulnerables. L'any 2006 hi van aprovar la Llei de l’Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com “el quart pilar de benestar” i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havien molts dubtes sobre el seu desenvolupament i correcta implementació, que aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la documentació i la sol·licitud de reconeixent de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fins que hi arriba la resolució passen mesos o anys d'espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius la resolució arriba quan la beneficiària ja hi ha mort.

Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quantia a percebre, però que en casos hi arribarà al 90% si la persona beneficiària té ingressos que sobrepassen el barem que hi ha establit, donant-se el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos de retràs. La mal anomenada Llei de la Dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s'acanissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (cadires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.

Ens estan suprimint l’exercici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 137 de VOX UJI. Març 2013)

                                                                                    

AMB CAMES QUE RODEN (46)

Totes les dones i els homes tenim els mateixos drets a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomptat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les persones amb diversitat funcional se'ns posen traves injustificables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciutadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civilitzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanista, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada vegada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses “per por a que es descontrolen i facen aldarull”. Fa pocs mesos a una xica amb diversitat funcional física greu, que volia celebrar el seu natalici acompanyada de la seua família en un hotel en el qual hi havien fet una reserva, se li va negar l’admissió “perquè donaria mala imatge a l'establiment”. I el cas més recent ha estat el d'una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van permetre embarcar fins que s’hi va pagar un plus de seguretat. De vegades, es rectifica posteriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s'han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nostres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2 defineix que: «Per “discriminació per motius de discapacitat” s'entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d'altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversitat funcional i, massa sovint, ens segueix discriminant. I mentrestant els Governs estatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retallades... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 135 de VOX UJI. Gener 2013)

AMB CAMES QUE RODEN (45)

L’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, convida a participar en la VI Marxa no Competitiva per la Igualtat d’Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. «Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals», a celebrar el diumenge 18 de novembre a Castelló de la Plana i que partirà de la plaça Major a les 12:30 h.

Enguany la Marxa encara ha de ser més reivindicativa davant les retallades que no cessen d’etzibar des de les diferents administracions. El desballestament de l’estat del benestar comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana assolida per les persones amb diversitat funcional les darreres dècades. Per això, des d’ADFU, es fa una crida perquè s’hi participe i s’unisquen les forces per a defensar els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat.

Inscripcions: per correu electrònic, abans del 11 de novembre, a marchagiat@gmail.com (indiqueu-hi nom i cognoms, a més de dir si assistireu al dinar de pa i porta a La Pèrgola en acabar-hi el recorregut); o truqueu dilluns, dimecres o divendres, fins el 9 de novembre, al 964729145 en horari de 10:30 a 13:00h.

Us esperem!!!!!!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 133 de VOX UJI. Novembre 2012)

AMB CAMES QUE RODEN (44)

En ple segle XXI hauria de ser un fet que les ciutats foren accessibles per a la totalitat de la ciutadania. L'accessibilitat, tant física com social, ja no pot ser una alternativa, ha de ser una premissa d’obligat compliment en tots els llocs i circumstàncies, des dels carrers fins als edificis, des dels serveis públics i privats fins a les noves tecnologies i d'acord amb el que diu la legislació vigent tant estatal com autonòmica. I és que l’accessibilitat es tradueix en autonomia personal i socialització, dos aspectes imprescindibles per tal que les persones amb diversitat funcional puguem exercir el nostre dret a una vida independent.

La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i les seues instal·lacions són un bon exemple de l’avanç de la societat en la conscienciació sobre l’accessibilitat. Amb la inauguració del bucle d’inducció magnètica instal·lat al Paranimf i que permet, a les persones amb pèrdua auditiva portadores d’implant coclear i audiòfons, el seguiment de les activitats culturals -teatre, cinema, etc.- que tenen lloc a l’esmentada sala, l’UJI ha esdevingut el primer emplaçament cultural de la Comunitat Valenciana que compta amb aquesta tecnologia. També durant el curs 2011/12, al Campus Riu Sec de l’UJI s’han fet altres millores, entre les quals destaca l’eliminació dels graons de les entrades dels locals situats a l’Àgora, després d’anys de reivindicació per part de moltes persones i també recolzada des d’aquesta columna en diverses ocasions.

Però l’UJI encara mostra deficiències pendents de resolució. Un exemple són la major part dels passos de vianants que hi ha a l’interior del campus que no compleixen la normativa de la cota 0; fins i tot hi ha alguns del tot impracticables en cadira de rodes. Des d’aquest espai confiem que durant el nou curs, el vicerectorat pertinent prendrà mesures per a corregir aquestes deficiències. Nosaltres, com a persones amb diversitat funcional, seguirem vigilant per assenyalar tots aquells aspectes que vulneren les lleis i normatives que promouen la igualtat d’oportunitats.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 131 de VOX UJI. Setembre 2012)

AMB CAMES QUE RODEN (43)

Sabem que són temps de crisi. Una crisi creada en instàncies llunyanes de les ciutadanes i ciutadans a qui més estan afectant les nefastes conseqüències d’aquesta. Apurant el nostre sentit de la solidaritat, com a persones no culpables d’aquesta situació, podem acceptar que són necessàries les “retallades” per eixir de la recessió econòmica que afecta a tot el planeta; però no és just que sempre pague els plats trencats la ciutadania que té menys recursos.

El proppassat dia 3 de maig es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Castelló la normativa aprovada per l’Ajuntament de Castelló de la Plana per la qual les persones amb diversitat funcional hauran de pagar per usar el servei municipal de transport adaptat, servei fins ara totalment gratuït. Això suposarà per a cada usuari/a una mensualitat de 15 a 60€, segons els ingressos familiars, per l’ús fix d’aquest transport o 3€ per trajecte si se’n fa un ús esporàdic. A més, si el desplaçament és a un altre municipi, amb un màxim de 20 km, el preu serà de 15€.

Aquest mitjà de transport és essencial perquè les persones amb diversitat funcional realitzem les nostres activitats ja siga a l’àmbit acadèmic, laboral o d'oci –a banda de les relacionades amb serveis de salut- per la qual cosa l'imposició d'aquesta taxa afectarà la quotidianitat de qui utilitzem habitualment aquest mitjà de transport adaptat ja que els ingressos de la majoria són baixos.

Des de l'Ajuntament de Castelló s’hi justifica la mesura parlant d’igualtat distributiva, cosa que ens sembla molt bé. Però ja que parla d'igualtat, ¿per què només ho fa a l’hora de fixar cànons i se n’oblida de fer real i efectiva la igualtat d’oportunitats, per exemple, en l’accessibilitat al servei d’autobusos -fins ara mateix gratuït per a pensionistes- al qual les persones amb mobilitat reduïda no tenim l’accés assegurat perquè, moltes vegades, les rampes que se suposa que adapten aquests vehicles no funcionen per manca de manteniment? Sense alternatives, les persones amb diversitat funcional tornarem a quedar excloses.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del 

                                 Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia

                                                                                   

AMB CAMES QUE RODEN (42)

Aquesta crisi econòmica –però també de valors humans- que estem experimentant afecta a totes les persones, però evidentment sempre repercuteix de manera més punyent en aquells col·lectius amb més risc d'exclusió, i les persones amb diversitat funcional integrem un dels sectors de la població proclius a patir aquest risc.

Davant de les retallades que s'estan aplicant –i les que previsiblement s'aplicaran properament- que aguditzen encara més les dificultats de les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional, el Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia va acordar en la seua primera reunió d’enguany treballar  durant aquesta anualitat sobre l’«Economia de la diversitat funcional».

Es planteja realitzar una publicació recopilant els relats que aporten les persones que col·laboren en aquest Grup, així com d’altres que vulguen fer-hi aportacions,  que podran remetre els seus testimonis per correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.es. Les narracions, d’una extensió d’entre 2 i 5 folis, hauran de contar fets relacionats amb l’economia que afecten la vida quotidiana de persones amb diversitat funcional, com poden ser els impediments en l'accés als llocs de treball; les dificultats per aconseguir prestacions econòmiques, ajudes, subvencions i beques; els costos d'adaptacions i productes de suport, i el seu manteniment; les despeses en cures i atenció personal; etc.

L’objectiu de la recopilació serà fer visible com afecta directament aquesta crisi i de quina manera impacta sobre les persones amb diversitat funcional, ja que sempre són molt més eloqüents les narracions en primera persona que les fredes xifres d’un informe econòmic puc i dur. Esperem les vostres aportacions.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del  

                                 Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia

           

                                                                                          



AMB CAMES QUE RODEN (41)

Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei, però la realitat és molt diferent quan es tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat, que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i ciutadans sense cap mena de distinció.

En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a incomplir la Constitució (article 9.2) i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat  d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.

Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar la Mesa Administrada electrònicament, deixant que les Juntes Electorals de Zona seguisquen invocant l’acord de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta (identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.

Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del  

                                 Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia