El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia dóna suport un any més a l'organització de la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que se celebrarà el diumenge 27 de novembre de 2011 i que, en aquesta ocasió, a causa de les obres que es porten a terme a la plaça Major, partirà de la plaça de la Pau per a recórrer diversos carrers de Castelló de la Plana per cinquè any consecutiu.
El propòsit bàsic de la Marxa és continuar conscienciant la societat en general, i els poders públics en concret, que la diversitat funcional no és inherent a les persones que la manifesten sinó a la manca d'igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, causa principal que impedeix l'exercici dels seus drets i deures a les persones amb discapacitat tal com correspon a qualsevol ciutadana o ciutadà.
L'Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU) s'encarrega un any més, per designació de l'esmentat grup de treball de la Fundació Isonomia, d'organitzar la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. A part del suport d’Isonomia i d'altres institucions, aquest any es compta amb la col·laboració de la Fundació Borja Sánchez, entitat nascuda amb l’objectiu de prestar assistència a xiquetes i xiquets entre 0 i 8 anys que manifesten qualsevol tipus de lesió cerebral i donar suport i ajuda a les seues famílies.
La Marxa també té la seua part lúdica que tindrà lloc en el recinte de La Pèrgola i que enguany presentarà novetats en relació a anteriors edicions.
Les inscripcions poden fer-se trucant al telèfon 964 729145 del 17 d'octubre al 18 de novembre (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10:30 a 13 h) i al correu electrònic marchagiat@gmail.com (indicant nom i cognoms) del 19 de setembre al 20 de novembre. Us esperem!
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 122 de VOX UJI. Novembre 2011)
viernes, 18 de noviembre de 2011
lunes, 10 de octubre de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (39)
Malauradament, la violència contra les dones segueix d'actualitat. Però massa vegades la que s’exerceix contra les dones amb diversitat funcional, per diverses causes, està oculta als ulls de la societat. En moltes ocasions, les pròpies víctimes no són conscients que estan sent maltractades, ja que creuen que és quelcom normal pel fet de dependre de les persones que les atenen i que solen ser les autores dels maltractaments.
El cas de la dona afectada per una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va saltar als mitjans de comunicació la primavera proppassada, palesa molt bé la indefensió de les dones amb diversitat funcional, i encara més d’aquelles que manifesten una situació de dependència greu. Aquesta dona, que només es pot comunicar a través d’un ordenador que controla amb els ulls, va denunciar la irrupció del seu cònjuge en el seu domicili –amb qui ja no convivia- gràcies al fet que un conegut de Sevilla amb qui estava xatejant, i que ja estava informat dels seus problemes conjugals, va avisar a la policia local en interrompre ella la conversa de manera sobtada. Quant hi van arribar els agents els va ensenyar arxius de so i imatges que contenien insults del marit, així com també van rebre el testimoni d’una de les assistentes.
El Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, ciutat on van succeir els fets, va denegar l’ordre d’allunyament. I és que massa sovint és qüestionada la credibilitat de les denuncies fetes per dones amb discapacitat en particular i persones amb diversitat funcional en general, perquè la violència psicològica no deixa marques físiques i és més difícil de demostrar.
Així mateix, un altra qüestió que fa que les persones amb diversitat funcional tinguen por de denunciar és el perill que corren de patir represàlies per part de la persona acusada si la denuncia es desestimada. I és que moltes persones amb diversitat funcional estan en situació de dependència.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 120 de VOX UJI. Setembre 2011)
El cas de la dona afectada per una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va saltar als mitjans de comunicació la primavera proppassada, palesa molt bé la indefensió de les dones amb diversitat funcional, i encara més d’aquelles que manifesten una situació de dependència greu. Aquesta dona, que només es pot comunicar a través d’un ordenador que controla amb els ulls, va denunciar la irrupció del seu cònjuge en el seu domicili –amb qui ja no convivia- gràcies al fet que un conegut de Sevilla amb qui estava xatejant, i que ja estava informat dels seus problemes conjugals, va avisar a la policia local en interrompre ella la conversa de manera sobtada. Quant hi van arribar els agents els va ensenyar arxius de so i imatges que contenien insults del marit, així com també van rebre el testimoni d’una de les assistentes.
El Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, ciutat on van succeir els fets, va denegar l’ordre d’allunyament. I és que massa sovint és qüestionada la credibilitat de les denuncies fetes per dones amb discapacitat en particular i persones amb diversitat funcional en general, perquè la violència psicològica no deixa marques físiques i és més difícil de demostrar.
Així mateix, un altra qüestió que fa que les persones amb diversitat funcional tinguen por de denunciar és el perill que corren de patir represàlies per part de la persona acusada si la denuncia es desestimada. I és que moltes persones amb diversitat funcional estan en situació de dependència.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 120 de VOX UJI. Setembre 2011)
lunes, 18 de julio de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (38)
Es pot dir que en els països més desenvolupats és estrany trobar una persona que no tinga pàgina a Facebook, Twitter, o qualsevol altra de les xarxes socials que estan de moda, que han esdevingut referents en la nostra vida diària a l’hora de comunicar-nos, intercanviar informacions, etc. És una manera senzilla, còmoda, i gairebé instantània, d’interactuar amb persones o grups socials afins des de quasi tot arreu i a través de diverses tecnologies, quelcom que ja està causant síndromes tant d’addicció com d’abstinència.
Per a les persones amb diversitat funcional les xarxes socials són un recurs molt útil en obrir-nos un gran ventall de possibilitats, facilitant-nos la interacció i la comunicació, fet que ja havien millorat altres eines d’Internet com ara el correu electrònic o el xat. Mitjançant les xarxes socials és fàcil estar en contacte continu amb amigues i amics, així com fer noves amistats, i fins i tot retrobar-ne de velles que per un motiu o altre s’havien perdut. A més, en certa forma, és un bon aliat contra la solitud i un indret on la igualtat de condicions per a transmetre i divulgar les nostres idees pot ser possible.
Però, com quasi tot en aquesta vida, també hi és la part negativa. Alhora que és un sistema que augmenta la capacitat de relació-comunicació, ens pot fer còmodes i portar-nos a usar les xarxes socials per a aïllar-nos de la societat i del tracte real que això comporta, creant-nos un món virtual que ens fa oblidar la nostra realitat quotidiana, enganyant-nos nosaltres mateixos. D’altra banda, en aquestes xarxes socials –com succeeix en altres espais d’Internet- no manquen individus que les utilitzen per a enganyar, aprofitar-se’n o fer burla d’altres persones; i és evident que qui manifestem una diversitat funcional som un blanc fàcil.
Si bé el món virtual de les xarxes socials sovint és més accessible, i està bé com a mitjà però no com a fi, mai no podrà substituir la calidesa del contacte real amb tots els seus pros i tots els seus contres.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 118 de VOX UJI. Juny 2011)
Per a les persones amb diversitat funcional les xarxes socials són un recurs molt útil en obrir-nos un gran ventall de possibilitats, facilitant-nos la interacció i la comunicació, fet que ja havien millorat altres eines d’Internet com ara el correu electrònic o el xat. Mitjançant les xarxes socials és fàcil estar en contacte continu amb amigues i amics, així com fer noves amistats, i fins i tot retrobar-ne de velles que per un motiu o altre s’havien perdut. A més, en certa forma, és un bon aliat contra la solitud i un indret on la igualtat de condicions per a transmetre i divulgar les nostres idees pot ser possible.
Però, com quasi tot en aquesta vida, també hi és la part negativa. Alhora que és un sistema que augmenta la capacitat de relació-comunicació, ens pot fer còmodes i portar-nos a usar les xarxes socials per a aïllar-nos de la societat i del tracte real que això comporta, creant-nos un món virtual que ens fa oblidar la nostra realitat quotidiana, enganyant-nos nosaltres mateixos. D’altra banda, en aquestes xarxes socials –com succeeix en altres espais d’Internet- no manquen individus que les utilitzen per a enganyar, aprofitar-se’n o fer burla d’altres persones; i és evident que qui manifestem una diversitat funcional som un blanc fàcil.
Si bé el món virtual de les xarxes socials sovint és més accessible, i està bé com a mitjà però no com a fi, mai no podrà substituir la calidesa del contacte real amb tots els seus pros i tots els seus contres.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 118 de VOX UJI. Juny 2011)
viernes, 22 de abril de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (37)
El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, en el seu desè any activitat i sobre la base de l'anàlisi de necessitats manifestades per les persones amb diversitat funcional en anteriors reunions, es proposa dedicar els seus treballs a dues temàtiques: investigació sobre dones i discapacitat i implementació de la vida independent.
La primera estarà liderada per Ana Luisa Rodríguez, tallerista per a la igualtat, qui investigarà sobre el gènere des de la perspectiva de la discapacitat. Com acció inicial va participar en una jornada organitzada per la Unitat d'Igualtat de la Universitat Jaume I amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, sobre dones en risc d'exclusió social.
La segona tindrà com objectiu promocionar la implementació de la vida independent. La societat ha d'evolucionar d'acord amb les noves demandes i necessitats que sorgeixen per part d’aquesta. Així, davant la manca de recursos detectada a la província de Castelló per a l'impuls i desenvolupament pràctic de la filosofia de vida independent, i l'absència d'opcions per a les dones i els homes en situació de dependència que reivindiquen el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, i més concretament de l'article 19, que parla del dret a viure de forma independent, la Fundació Isonomia proposa que el grup s'implique i aprofundisca en un projecte que promocione la creació de recursos relacionats amb el desenvolupament i implementació de la vida independent. Aquests recursos complementarien el ventall de possibilitats amb que s’hi compta actualment (residències, habitatges tutelats, etc., això sí, segons es constata, en nombre insuficient i que no cobreixen tot l'espectre de les diferents diversitats funcionals). Una de les accions principals d’aquest projecte seria la creació d'una Oficina de Vida Independent a Castelló.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 116 de VOX UJI. Abril 2011)
La primera estarà liderada per Ana Luisa Rodríguez, tallerista per a la igualtat, qui investigarà sobre el gènere des de la perspectiva de la discapacitat. Com acció inicial va participar en una jornada organitzada per la Unitat d'Igualtat de la Universitat Jaume I amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, sobre dones en risc d'exclusió social.
La segona tindrà com objectiu promocionar la implementació de la vida independent. La societat ha d'evolucionar d'acord amb les noves demandes i necessitats que sorgeixen per part d’aquesta. Així, davant la manca de recursos detectada a la província de Castelló per a l'impuls i desenvolupament pràctic de la filosofia de vida independent, i l'absència d'opcions per a les dones i els homes en situació de dependència que reivindiquen el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, i més concretament de l'article 19, que parla del dret a viure de forma independent, la Fundació Isonomia proposa que el grup s'implique i aprofundisca en un projecte que promocione la creació de recursos relacionats amb el desenvolupament i implementació de la vida independent. Aquests recursos complementarien el ventall de possibilitats amb que s’hi compta actualment (residències, habitatges tutelats, etc., això sí, segons es constata, en nombre insuficient i que no cobreixen tot l'espectre de les diferents diversitats funcionals). Una de les accions principals d’aquest projecte seria la creació d'una Oficina de Vida Independent a Castelló.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 116 de VOX UJI. Abril 2011)
lunes, 28 de marzo de 2011
Legislación
Resolución de 25 de febrero de 2011, de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, por la que se convoca la concesión de ayudas de atención a la dependencia durante el año 2011
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
Legislación
Resolución de 10 de febrero de 2011, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Convenio de colaboración con la Comunitat Valenciana, para el desarrollo del marco de cooperación interadministrativa previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia y para el establecimiento y financiación del nivel de protección acordado para el ejercicio 2010.
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf
Legislación
Resolución de la Subsecretaría de la Consellería de Bienestar Social por la que se convoca licitación pública del servicio para el desarrollo de la funcionalidad de gestión de la dependencia por la entrada en vigor del grado 1, nivel 2 y decreto del COPAGO, en las aplicaciones de gestión de la dependencia de la Consellería de Bienestar Social.
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/12/pdfs/BOE-B-2011-8622.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/12/pdfs/BOE-B-2011-8622.pdf
viernes, 25 de febrero de 2011
Legislación
Conselleria de Benestar Social. Licitació número CNMY11/12-12/33. Servei informàtic per al desenrotllament de la nova funcionalitat que s'implementarà en les aplicacions de gestió de la dependència, per adaptar-se a la normativa vigent originada per l'entrada en vigor del grau de dependència 1, nivell 2 i del decret del copagament. [2011/2127] (DOCV nº 6467, de 24.02.2011)
http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=002489/2011
http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=002489/2011
martes, 22 de febrero de 2011
Legislación
Real Decreto 175/2011, de 11 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 727/2007, de 8 de junio, sobre criterios para determinar las intensidades de protección de los servicios y la cuantía de las prestaciones económicas de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, y el Real Decreto 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Social de los cuidadores de las personas en situación de dependencia.
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3175
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3175
lunes, 21 de febrero de 2011
"También somos individuos sexuales"
Una visión muy realista de la sexualidad de las personas con diversidad y hay que destacar la inclusión de la figura del asistente personal
Por: Cecilia Franck.
Fuente: http://hd.se
¿Qué se siente al estar con alguien, pero siempre depender de un tercero?. ¿Es posible tener relaciones sexuales, incluso cuando usted necesita ayuda durante todo el día?. Y si quieres ver una película porno, puedes entonces pedir a la asistente que te ayude?. Verónica Svensk trabaja por romper los estereotipos sobre las personas con discapacidad y su sexualidad.
HD / NST ANDERS MALMBERG
Verónica Svensk
Edad: 32
Bor: Estocolmo
Familia: esposo Juan, sus padres, una hermana y dos sobrinas.
Ocupación:"Un secreto conocido por muchos" en nombre de la Federación de Jóvenes con Discapacidad, que está patrocinado por el Fondo Estatal de Herencia. También dirige una empresa de asistencia con la familia.
Aficiones: Yoga. "He estado practicando yoga desde hace diez años con un profesor cualificado. A través del yoga, he aprendido que tengo mi cuerpo y el alma en alguna parte.
"VIDA Y LUJURIA.
Verónica nació con parálisis cerebral. Durante los dos primeros meses de su vida, dejó de respirar varias veces. Su discapacidad era tan grave que los médicos creían que nunca hablaría. Pero ella pudo hablar. Hoy, ella ha hecho una carrera de hablar. En este momento da la vuelta a Suecia celebrando cursos y conferencias sobre el amor, las relaciones y el sexo.
El proyecto, que ella conduce llamado "un secreto conocido por muchos";cuyo objetivo es romper el tabú que rodea a las relaciones, el amor, la sexualidad, la discapacidad y la asistencia personal.
Nos encontramos con Verónica en Lund, donde fue durante tres días para llevar a cabo un curso para personas con diversas discapacidades.
- Hay un debate no sólo sobre las necesidades de los asistentes, debemos empezar a hablar de por qué las personas con discapacidades no son vistos como "seres sexuales ", dice.
Verónica editó un manual metodológico con consejos prácticos para las personas con discapacidad y la asistencia; para hacer frente a diversas situaciones difíciles. El libro también da una visión de cómo las opiniones han cambiado con el tiempo.
Una cosa no ha cambiado y es la percepción de la discapacidad y el sexo, dice.
Verónica necesita ayuda durante todo el día. En el dormitorio están, por lo general ella y su esposo pero: no todo es hacer. Para las personas con discapacidad, puede ser difícil saber cuánto puede exigir de un tercero.
Verónica se pregunta: ¿Se puede pedir a un asistente que te retire un condón? ¿Puedo obtener ayuda para que me lo coloque?. Y si quieres ayuda para tomar una ducha después del sexo, a pesar de ser muy tarde, puedes pedírselo?. Nunca se puede obligar a nadie a ver películas porno pero debo al menos ser capaz de obtener ayuda para ponerla en el reproductor de DVD? ".
Lo que para otros puede parecer obvio, se convierte en una persona con discapacidad una cuestión de derecho a sus propios cuerpos y sus propias necesidades.
- ¿Cuáles son los límites de los asistentes? Ley de compra de sexo es realmente la única ley que toca el tema. Pero ¿qué hay que comprar el sexo? ¿Es para ayudar a masturbarse a alguien? pide a Verónica.
Ella nunca ha tenido problemas para hablar en voz alta sobre el sexo y las relaciones. Ni como un adulto, ni cuando era más joven. No más que cualquier otro adolescente. En casa siempre todas las preguntas se le permitieron.
- Mis padres no tardaron en darse cuenta de la importancia de la independencia.
Cuando era adolescente, Verónica pensó que la vida a veces parecía injusta e inconveniente. Se sentía sin esperanzas para el futuro y no quería vivir más.Pero hoy en día cree que había más que ver que su discapacidad.
- Tuve una relación,pero pensé: quién me querrá?. Y yo realmente no sabía cómo podría manejar mi cuerpo. Pero, ¿quién diablos lo sabe cuando es un adolescente? ", Dice con una sonrisa.
La discapacidad se tal vez te enfrenta a cuestiones más prácticas que otros adolescentes. Tales como qué hacer con el asistente cuando las cosas se ponen difíciles. Pero ser capaz de tener sexo no fue algo que ella tuvo en cuenta sólo porque tenía una lesión cerebral.
- Difícil sí, imposible no. He tenido ocho parejas, incluyendo a mi marido.Todos ellos han tenido algún tipo de discapacidad, pero también son muy diferentes como personas. Se trata de una cuestión de prueba y error. Así es para todos.
Verónica ha optado por centrarse en las similitudes más que en las diferencias, entre lo que es vivir con y sin discapacidad.
- A muchas personas les extraña que yo estoy casada. Pero tengo 32 años, por lo que se hace evidente que tengo un marido; dice.
Verónica y su marido están juntos desde hace nueve años. Pero a pesar de que ambos son adultos, siguen siendo fruto de comentarios, cuando se dan un beso en público.- Y no de una manera positiva, sino desde el asombro. No entiendo por qué la gente tiene que comentar", dice Verónica.
"¿Se puede tener hijos"?.
- Desde que John tiene la enfermedad de Parkinson y se cansa de la vida mucho hemos decidido no tener hijos. Estoy también muy dependiente de mis asistentes y no sería capaz de elevar la niña. No quiero traer un hijo al mundo sin saber que la vida todos los días iba a funcionar. Pero una discapacidad no tiene por qué ser un obstáculo. Claro que puede, tengo amigos en la misma situación que los padres.
Al depender de un asistente no significa que la vida tiene que girar en torno a la asistencia. Verónica dice que algunos que tienen la asistencia a veces se olvidan de vivir sus propias vidas y en su lugar se rigen por sus asistentes.
- Una vez, uno de mis asistentes se encontró un vibrador en mi cama. Le dije que podía irse y ella nunca hizo preguntas ", dice Verónica.
En dos años, cuando finalice el proyecto Verónica espera haber ayudado a romper las actitudes y los prejuicios respecto de las personas con discapacidad,sus relaciones sexuales y su fogocidad, si pueden no estar casados, ser gay, etc.
El teléfono suena. Es Glenn, que llama a Verónica para organizar una fiesta de sexo y hablar acerca de los juguetes sexuales que utilizarán.
- A las seis de la tarde, una muy oportuna visión del tema ", Verónica ríe.
http://sexualidadespecial.blogspot.com/2011/02/tambien-somos-individuos-sexuales.html?spref=fb
Por: Cecilia Franck.
Fuente: http://hd.se
¿Qué se siente al estar con alguien, pero siempre depender de un tercero?. ¿Es posible tener relaciones sexuales, incluso cuando usted necesita ayuda durante todo el día?. Y si quieres ver una película porno, puedes entonces pedir a la asistente que te ayude?. Verónica Svensk trabaja por romper los estereotipos sobre las personas con discapacidad y su sexualidad.
HD / NST ANDERS MALMBERG
Verónica Svensk
Edad: 32
Bor: Estocolmo
Familia: esposo Juan, sus padres, una hermana y dos sobrinas.
Ocupación:"Un secreto conocido por muchos" en nombre de la Federación de Jóvenes con Discapacidad, que está patrocinado por el Fondo Estatal de Herencia. También dirige una empresa de asistencia con la familia.
Aficiones: Yoga. "He estado practicando yoga desde hace diez años con un profesor cualificado. A través del yoga, he aprendido que tengo mi cuerpo y el alma en alguna parte.
"VIDA Y LUJURIA.
Verónica nació con parálisis cerebral. Durante los dos primeros meses de su vida, dejó de respirar varias veces. Su discapacidad era tan grave que los médicos creían que nunca hablaría. Pero ella pudo hablar. Hoy, ella ha hecho una carrera de hablar. En este momento da la vuelta a Suecia celebrando cursos y conferencias sobre el amor, las relaciones y el sexo.
El proyecto, que ella conduce llamado "un secreto conocido por muchos";cuyo objetivo es romper el tabú que rodea a las relaciones, el amor, la sexualidad, la discapacidad y la asistencia personal.
Nos encontramos con Verónica en Lund, donde fue durante tres días para llevar a cabo un curso para personas con diversas discapacidades.
- Hay un debate no sólo sobre las necesidades de los asistentes, debemos empezar a hablar de por qué las personas con discapacidades no son vistos como "seres sexuales ", dice.
Verónica editó un manual metodológico con consejos prácticos para las personas con discapacidad y la asistencia; para hacer frente a diversas situaciones difíciles. El libro también da una visión de cómo las opiniones han cambiado con el tiempo.
Una cosa no ha cambiado y es la percepción de la discapacidad y el sexo, dice.
Verónica necesita ayuda durante todo el día. En el dormitorio están, por lo general ella y su esposo pero: no todo es hacer. Para las personas con discapacidad, puede ser difícil saber cuánto puede exigir de un tercero.
Verónica se pregunta: ¿Se puede pedir a un asistente que te retire un condón? ¿Puedo obtener ayuda para que me lo coloque?. Y si quieres ayuda para tomar una ducha después del sexo, a pesar de ser muy tarde, puedes pedírselo?. Nunca se puede obligar a nadie a ver películas porno pero debo al menos ser capaz de obtener ayuda para ponerla en el reproductor de DVD? ".
Lo que para otros puede parecer obvio, se convierte en una persona con discapacidad una cuestión de derecho a sus propios cuerpos y sus propias necesidades.
- ¿Cuáles son los límites de los asistentes? Ley de compra de sexo es realmente la única ley que toca el tema. Pero ¿qué hay que comprar el sexo? ¿Es para ayudar a masturbarse a alguien? pide a Verónica.
Ella nunca ha tenido problemas para hablar en voz alta sobre el sexo y las relaciones. Ni como un adulto, ni cuando era más joven. No más que cualquier otro adolescente. En casa siempre todas las preguntas se le permitieron.
- Mis padres no tardaron en darse cuenta de la importancia de la independencia.
Cuando era adolescente, Verónica pensó que la vida a veces parecía injusta e inconveniente. Se sentía sin esperanzas para el futuro y no quería vivir más.Pero hoy en día cree que había más que ver que su discapacidad.
- Tuve una relación,pero pensé: quién me querrá?. Y yo realmente no sabía cómo podría manejar mi cuerpo. Pero, ¿quién diablos lo sabe cuando es un adolescente? ", Dice con una sonrisa.
La discapacidad se tal vez te enfrenta a cuestiones más prácticas que otros adolescentes. Tales como qué hacer con el asistente cuando las cosas se ponen difíciles. Pero ser capaz de tener sexo no fue algo que ella tuvo en cuenta sólo porque tenía una lesión cerebral.
- Difícil sí, imposible no. He tenido ocho parejas, incluyendo a mi marido.Todos ellos han tenido algún tipo de discapacidad, pero también son muy diferentes como personas. Se trata de una cuestión de prueba y error. Así es para todos.
Verónica ha optado por centrarse en las similitudes más que en las diferencias, entre lo que es vivir con y sin discapacidad.
- A muchas personas les extraña que yo estoy casada. Pero tengo 32 años, por lo que se hace evidente que tengo un marido; dice.
Verónica y su marido están juntos desde hace nueve años. Pero a pesar de que ambos son adultos, siguen siendo fruto de comentarios, cuando se dan un beso en público.- Y no de una manera positiva, sino desde el asombro. No entiendo por qué la gente tiene que comentar", dice Verónica.
"¿Se puede tener hijos"?.
- Desde que John tiene la enfermedad de Parkinson y se cansa de la vida mucho hemos decidido no tener hijos. Estoy también muy dependiente de mis asistentes y no sería capaz de elevar la niña. No quiero traer un hijo al mundo sin saber que la vida todos los días iba a funcionar. Pero una discapacidad no tiene por qué ser un obstáculo. Claro que puede, tengo amigos en la misma situación que los padres.
Al depender de un asistente no significa que la vida tiene que girar en torno a la asistencia. Verónica dice que algunos que tienen la asistencia a veces se olvidan de vivir sus propias vidas y en su lugar se rigen por sus asistentes.
- Una vez, uno de mis asistentes se encontró un vibrador en mi cama. Le dije que podía irse y ella nunca hizo preguntas ", dice Verónica.
En dos años, cuando finalice el proyecto Verónica espera haber ayudado a romper las actitudes y los prejuicios respecto de las personas con discapacidad,sus relaciones sexuales y su fogocidad, si pueden no estar casados, ser gay, etc.
El teléfono suena. Es Glenn, que llama a Verónica para organizar una fiesta de sexo y hablar acerca de los juguetes sexuales que utilizarán.
- A las seis de la tarde, una muy oportuna visión del tema ", Verónica ríe.
http://sexualidadespecial.blogspot.com/2011/02/tambien-somos-individuos-sexuales.html?spref=fb
lunes, 24 de enero de 2011
AMB CAMES QUE RODEN (36)
L’Estat espanyol fou un dels primers que ratificà la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat i el primer en remetre a l'ONU el seu informe sobre el grau de compliment d'aquesta, esdevenint també el primer estat que trasllada a la seua legislació el contingut de l’esmentat tractat. Per a això, tot coincidint amb el Dia internacional de les persones amb discapacitat, celebrat el 3 de desembre, s’aprovà el projecte de Llei d'adaptació a la Convenció.
Tota la legislació s’adaptarà als continguts de la Convenció. Per exemple, en matèria de treball es revisa la normativa sobre l'accés a la col•locació pública, augmentant la quota de reserva de llocs per a persones amb discapacitat a un mínim del 7% i es crea, amb rang legal, una quota específica, dins de la genèrica, per a persones amb discapacitat intel•lectual. Així, almenys el 2% de les places oferides seran cobertes per persones que acrediten discapacitat intel•lectual i la resta per persones que acrediten qualsevol altre tipus de discapacitat.
A la Llei d'Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, de 2003, es canviarà el concepte de discapacitat, passant a considerar-la com una qüestió de drets humans en lloc d'una preocupació de benestar social. També es modifica el règim sancionador en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Així, en el supòsit de comissió d'una infracció molt greu per les institucions que presten serveis socials, això podria comportar la inhabilitació per a l'exercici d'aquestes activitats.
Les persones amb diversitat funcional hauríem d'estar satisfetes amb aquesta adaptació de la legislació per a la plena inclusió i igualtat. Però no és així, estem ja fartes perquè, per moltes lleis que es facen i que entren en vigor, quasi mai s'apliquen com cal. Fins a quan hi haurem de suportar aquesta burla?
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 113 de VOX UJI. Enero 2011)
Tota la legislació s’adaptarà als continguts de la Convenció. Per exemple, en matèria de treball es revisa la normativa sobre l'accés a la col•locació pública, augmentant la quota de reserva de llocs per a persones amb discapacitat a un mínim del 7% i es crea, amb rang legal, una quota específica, dins de la genèrica, per a persones amb discapacitat intel•lectual. Així, almenys el 2% de les places oferides seran cobertes per persones que acrediten discapacitat intel•lectual i la resta per persones que acrediten qualsevol altre tipus de discapacitat.
A la Llei d'Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, de 2003, es canviarà el concepte de discapacitat, passant a considerar-la com una qüestió de drets humans en lloc d'una preocupació de benestar social. També es modifica el règim sancionador en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Així, en el supòsit de comissió d'una infracció molt greu per les institucions que presten serveis socials, això podria comportar la inhabilitació per a l'exercici d'aquestes activitats.
Les persones amb diversitat funcional hauríem d'estar satisfetes amb aquesta adaptació de la legislació per a la plena inclusió i igualtat. Però no és així, estem ja fartes perquè, per moltes lleis que es facen i que entren en vigor, quasi mai s'apliquen com cal. Fins a quan hi haurem de suportar aquesta burla?
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 113 de VOX UJI. Enero 2011)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)