Recentment govern i oposició van anunciar la signatura a curt termini d'un pacte d'Estat sobre l'educació, que constaria de 9 punts en els quals, com era d’esperar, no apareixia reflectida la problemàtica de les persones amb diversitat funcional. Per això un grup nombrós de persones es van mobilitzar a través d’Internet i van iniciar la campanya "Inclusió en el Pacte Educatiu d'Estat", adreçant cartes a les comissions d'educació i polítiques integrals de la discapacitat del Congrés dels Diputats i de les Conselleries d'Educació de totes les comunitats autònomes, sol•licitant reunir-se per a exposar les seues propostes perquè s'afegira un punt que fes referència a l'educació inclusiva per a les persones amb diversitat funcional garantint, així, el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, especialment l'article 24, eliminant les barreres a l'aprenentatge i a la participació.
El 27 de gener es va fer públic l'esborrany del treball de la Conferència Sectorial d'Educació, a partir del qual se seguirà treballant per a assolir un Pacte Social i Polític per l'Educació, en el qual s'ha afegit un altre punt que diu: “Fomentar l'educació inclusiva, el reconeixement de la diversitat i la interculturalitat, i procurar els mitjans i recursos adequats per a garantir la plena incorporació i integració, en condicions d'igualtat d'oportunitats, dels estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu”. Així mateix s’hi va fer una recollida de signatures.
Una vegada més es demostra que, si és constant, la mobilització ciutadana pot canviar moltes coses. Però, malauradament, hi ha qüestions difícils de resoldre. Ángel Gabilondo, ministre d’educació, va declarar que creu en l’educació inclusiva per a l’alumnat amb discapacitat, però que sense la inversió suficient aquesta no és possible. I amb aquesta declaració reconeix que no es pot garantir un dret humà, bàsic i Constitucional com ara l’educació a un espectre important de ciutadania per una mala planificació pressupostària, i per no destinar-hi els recursos econòmics i humans suficients.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 104 de VOX UJI. Març 2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario