Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei , però la realitat és molt diferent quan es
tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és
real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat,
que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor
no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i
ciutadans sense cap mena de distinció.
En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els
han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver
estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a
incomplir la Constitució
(article 9.2) i la Llei
51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat
d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les
persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es
diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no
discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa
que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el
reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions
per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat
funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.
Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar
la Mesa Administrada
electrònicament, deixant que les Juntes Electorals de Zona seguisquen invocant l’acord
de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat
sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la
identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta
(identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.
Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet
votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i
sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.
Mar
Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
Col·laboradora
i col·laborador del
Grup
de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia
No hay comentarios:
Publicar un comentario