Per a qui no tinga clar el concepte de «vida independent» s’ha de dir que es un paradigma, un model des del qual la persona amb discapacitat exerceix la seua plena capacitat d’elecció com a ésser humà, en llibertat, de manera individual, controlant tots i cadascun dels aspectes de la seua vida per a accedir al mateix rang d’igualtat de drets i deures que la resta de ciutadania sense discapacitat. I per a aconseguir això cal que aquesta persona tinga accés a tots aquells recursos complementaris que necessita, com ara ajudes econòmiques, suports tècnics, assistència personal, serveis especialitzats, mitjans auxiliars per a la comunicació...
Tot just sobre «Vida independent i igualtat entre dones i homes» versava el primer mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», que va impartir el proppassat dia 5 de febrer Soledad Arnau, llicenciada en filosofia, que compta amb un ampli currículum acadèmic així com un llarg historial de treballs relacionats amb la vida independent, l’educació per a la ciutadania, els drets humans, la sexualitat humana, etc.
Per començar, va indicar que els drets a la vida independent i a la inclusió en la comunitat estan reflectits en l’article 19 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovat per Nacions Unides en 2006. Un document, aquest, que és molt important que coneguen totes les dones i homes amb diversitat personal per a poder exigir el seu compliment i en el qual també estan inclosos tota la resta d’aspectes que es van anar desglossant durant la classe: l’educació inclusiva (article 24); la capacitació jurídica amb suports (article 12); la igualtat d’oportunitats i, en drets, entre dones i homes (article 6); salut sexual i reproductiva (articles 23 i 25); i prevenció de violència de gènere (article 15). Tots fonamentals perquè les persones amb discapacitat puguen dur a terme una vida independent. Així mateix es va passar el documental Una habitación propia, realitzat en 2011 per l’IVADIS, actual IVAS (Institut Valencià d’Acció Social), que, tot i referir-se a persones «institucionalitzades», és a dir, que viuen en pisos tutelats on la implementació d’una vida independent té moltes limitacions, mostra la importància de comptar amb espais propis en els quals es respecte el dret a la privacitat (article 22) que, en els casos descrits en l’esmentat documental, fins i tot possibilita que parelles estables de persones amb discapacitat intel·lectual puguen mantenir relacions afectives i sexuals amb la imprescindible intimitat.
S’ha de ressaltar que la tant les persones presents a l’aula d’Isonomia, a la Universitat Jaume I de Castelló, com les que van participar-hi a través de videoconferència des de Badajoz, van estar molt actives i van fer aportacions molt interessants. Es destacable la importància que donen a tenir un treball remunerat, un àmbit aquest en el qual perceben més la discriminació. També parlen amb ràbia de la discriminació, i fins i tot de la befa, que han patit en les escoles i instituts per part de companyes i companys sense cap mena de discapacitat reconeguda i que, en algun cas, encara es repeteix quan se’ls troben pel carrer.
En acabar la sessió, van manifestar que els havia agradat molt participar i que ja contaven els dies que faltaven per a la impartició del segon mòdul d’aquest curs que la Fundació Isonomia desenvoluparà durant el primer semestre de 2015. Això fa evident la necessitat d’espais com aquest, on reben un tracte igualitari i es poden expressar amb la sensació que les seues opinions són escoltades i valorades.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XL. 16/02/2015)
