Trailer más extenso de la presentación de la dos primera pastillas del documental producido por el Rotary Club de Denia: "La diversidad funcional ¡Funciona!"
sábado, 30 de diciembre de 2017
viernes, 29 de diciembre de 2017
Presentacion "La Diversidad Funcional ¡FUNCIONA!"
Trailer del documental sobre diversidad funcional que está realizando el Rotary Club de Denia durante el año rotario 2017-18
Presupuesto
Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Licitación número CNMY16/18-18/58. Servicio de teleasistencia domiciliaria del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD) en la Comunitat Valenciana. [2017/11831]
(DOGV núm. 8198 de 26.12.2017) Ref. Base Datos 011571/2017Resolución
RESOLUCIÓN de 19 de diciembre de 2017, de la Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas, por la que se incrementan los créditos que han de financiar las ayudas convocadas mediante Resolución de 30 de diciembre de 2016, de la Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas, por la que se convocan para el ejercicio 2017 las ayudas personales para la promoción de la autonomía personal y la atención especializada residencial de personas con diversidad funcional (S2735). [2017/11936]
(DOGV núm. 8199 de 27.12.2017) Ref. Base Datos 011593/2017
lunes, 25 de diciembre de 2017
Ayudas
Orden SSI/1270/2017, de 21 de diciembre, por la que se establecen las bases reguladoras para la concesión de las ayudas del programa dirigido a promover la mejora de las condiciones formativas y profesionales de las personas con discapacidad, denominado "Programa Reina Letizia para la Inclusión".
Ley orgánica
Ley Orgánica 1/2017, de 13 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado, para garantizar la participación de las personas con discapacidad sin exclusiones.
viernes, 22 de diciembre de 2017
Reglamento (UE)
Reglamento (UE) 2017/1563 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de septiembre de 2017, sobre el intercambio transfronterizo entre la Unión y terceros países de ejemplares en formato accesible de determinadas obras y otras prestaciones protegidas por derechos de autor y derechos afines en favor de personas ciegas, con discapacidad visual o con otras dificultades para acceder a textos impresos.
Directiva (UE)
Directiva (UE) 2017/1564 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de septiembre de 2017, sobre ciertos usos permitidos de determinadas obras y otras prestaciones protegidas por derechos de autor y derechos afines en favor de personas ciegas, con discapacidad visual o con otras dificultades para acceder a textos impresos, y por la que se modifica la Directiva 2001/29/CE relativa a la armonización de determinados aspectos de los derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la información.
lunes, 18 de diciembre de 2017
Orden
Orden SSI/596/2017, de 23 de junio, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 23 de junio de 2017, por el que se autorizan los criterios de distribución, y la distribución resultante, aprobados por el Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, destinados a subvencionar, por parte de las comunidades autónomas y ciudades con estatuto de autonomía, programas de interés general con cargo a la asignación del 0.7 por 100 del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, para el año 2017.
Nuevo decreto Ley 39
DECRETO 62/2017, de 19 de mayo, del Consell, por el que se establece el procedimiento para reconocer el grado de dependencia a las personas y el acceso al sistema público de servicios y prestaciones económicas. [2017/5227]
(DOGV núm. 8061 de 13.06.2017) Ref. Base Datos 005152/2017
domingo, 17 de diciembre de 2017
Tarjetas de aparcamiento
ORDEN 2/2017, de 1 de junio, de la Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas, por la que se crea y regula el Registro Autonómico de Tarjetas de Estacionamiento para Personas con Movilidad Reducida de la Comunitat Valenciana. [2017/5002]
(DOGV núm. 8068 de 22.06.2017) Ref. Base Datos 005557/2017sábado, 16 de diciembre de 2017
Orden
Orden HFP/105/2017, de 6 de febrero, por la que se aprueba el modelo 121 "Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas. Deducciones por familia numerosa o por personas con discapacidad a cargo. Comunicación de la cesión del derecho a la deducción por contribuyentes no obligados a presentar declaración", y el modelo 122 "Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas. Deducciones por familia numerosa, por personas con discapacidad a cargo o por ascendiente con dos hijos separado legalmente o sin vínculo matrimonial. Regularización del derecho a la deducción por contribuyentes no obligados a presentar declaración", se establece el lugar, forma y plazo para su presentación y se modifica otra normativa tributaria.
viernes, 15 de diciembre de 2017
Real Decreto
Real Decreto 1091/2015, de 4 de diciembre, por el que se crea y regula el Registro Estatal de Enfermedades Raras.
Resolución
Resolución de 14 de diciembre de 2015, de la Secretaría de Estado de Administraciones Públicas, por la que se determinan las Oficinas de Atención al Ciudadano que han de ajustarse a las condiciones de accesibilidad previstas en el Real Decreto 366/2007, de 16 de marzo, por el que se establecen las condiciones de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad en sus relaciones con la Administración General del Estado.
lunes, 4 de diciembre de 2017
AMB CAMES QUE RODEN (98)
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, una xacra social que cada any causa la mort de milers de dones a mans d’homes, en la majoria dels casos, amb qui mantenen o han mantingut una relació de parella. Algunes, per dir-ho d'alguna manera, tenen la sort de sobreviure, però amb greus seqüeles derivades dels maltractaments que les marquen per sempre. Després de molta ajuda i de deixar córrer el temps, algunes poden reprendre les seues vides amb certa «normalitat». D’altra banda, no s’han d’oblidar les víctimes indirectes que s’hi veuen afectades per formar part de l'entorn familiar de les dones agredides, que en moltes ocasions senten impotència per no poder fer res per a remeiar la situació i que, per desgràcia, sovint acaben patint també la violència de manera directa, com sol succeir en els casos de filles i fills que són objecte, fins i tot, d’assassinat.
El Congrés dels Diputats -i Diputades (ja tocaria visibilitzar-les en la denominació de la cambra)- va aprovar aquest proppassat estiu el Pacte d'Estat contra la violència masclista, que entre les 213 mesures que inclou per prevenir-la, detectar-la i eradicar-la, també en preveu de concretes per a millorar l’atenció a les dones amb diversitat funcional que pateixen casos de violència. De la mateixa manera, el Pacte valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, signat el proppassat 18 de setembre, en la seua Línia estratègica 3 fixa com un dels objectius l’atenció integral especialitzada als grups de dones més vulnerables, tenint en compte les múltiples discriminacions des de la interseccionalitat. Entre aquests grups estan les dones amb diversitat funcional, un col·lectiu amb una xifra de víctimes d’agressions alarmant, ja que quasi una de cada tres dones amb discapacitat (31%) assegura haver patit o patir algun tipus de violència física, psicològica o sexual per part de la seua parella o exparella. És a dir, més del doble del percentatge de les dones sense discapacitat (12,5%), segons un informe de la Fundació CERMI Dones, presentat el proppassat abril, fet a partir de la Macroenquesta 2015 sobre violència masclista del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Atesa la manca de visibilitat d'aquestes dones, sobretot si manifesten un grau de discapacitat greu -fet que fa més difícil comptabilitzar els actes violents que les afecta-, fa pensar que la quantitat de casos pot ser molt més nombrós.
Aquesta falta de coneixement augmenta la dificultat a l’hora de crear eines adequades i accessibles en tots els sentits per a atendre-les i orientar-les. Esperem que les mesures previstes en els pactes esmentats canvien la situació. Així mateix, un altre factor important en aquest sentit seria que en cursos, jornades, congressos, conferències, campanyes, etc., sobre violència de gènere i masclista es parlara més d’aquestes dones que semblen invisibles per tenir una altra condició física, sensorial o intel·lectual. Es com si es pensara que la violència que sofreixen aquestes dones fóra intrínseca de la seua deficiència. I el pitjor és que les mateixes víctimes arriben a creure que és així per la pressió social que se'ls exerceix. Com denunciar la persona de qui depens i que et «cuida»? Reivindiquem que el dia 25 de novembre també siga el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones amb Diversitat Funcional.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCVIII 27/11/2017)
(publicat al VOX UJI Número XCVIII 27/11/2017)
miércoles, 1 de noviembre de 2017
AMB CAMES QUE RODEN (97)
«Les Corts Valencianes donen llum verda a la modificació de la Llei sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat»
Sens dubte les lleis han de ser revisades periòdicament per a actualitzar-les i adaptar-les a les noves necessitats o circumstàncies que van transformant-se amb el pas del temps. Tot i que moltes vegades les ciutadanes i els ciutadans tenim la sensació de desemparament davant la lentitud o les mil traves que posen en l'aplicació d'alguna legislació que milloraria la nostra qualitat de vida, és reconfortant saber que existeix i que tenim dret a exigir la seua correcta aplicació. En el cas de les lleis específiques per a les persones amb diversitat funcional, poden passar anys perquè s'aproven i s'arriben a aplicar de manera correcta, fet en el qual té molta incidència el color del partit polític que governe en cada moment i de la comunitat autònoma en què es residisca. A banda, també cal tenir en compte els buits legals que hi ha en molts casos i que fan imprescindibles les revisions periòdiques que esmentàvem.
Un bon exemple de tot això és la Llei sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat, publicada en 2003, l’inici del procés de modificació de la qual va aprovar recentment, per unanimitat, el Ple de les Corts Valencianes. L’objectiu és adequar-la a les novetats introduïdes per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per Nacions Unides en 2006 i ratificada per Espanya en 2007. És a dir, han hagut de transcórrer més de deu anys perquè s’introduisquen els postulats d’una convenció tan important en l’Estatut de les persones amb discapacitat, una legislació totalment desfasada.
És fonamental per a les persones amb diversitat funcional que residim a la Comunitat Valenciana que totes les lleis i normatives que ens afecten s’adeqüen, com més prompte millor i sense restriccions –com, malauradament, sol ocórrer-, a les directives marcades per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que és la màxima expressió del reconeixement dels drets i dels deures de totes les dones i els homes que manifestem algun tipus de diversitat funcional. L’aprovació d’aquesta Convenció va significar el canvi definitiu de paradigma a l’hora d’enfocar les polítiques sobre discapacitat, deixant enrere la perspectiva assistencial per abordar-ne una de basada en els drets humans. Es va passar a considerar les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i no com a mers objectes de tractament i protecció social.
No obstant això, la lluita, tant de les persones amb diversitat funcional com de qui ens dóna suport perquè es reconeguen els nostres drets i la igualtat d’oportunitats per a exercir-los, mai no pot cessar. Hem de mantenir-nos sempre alerta i tenir constància per a fer un seguiment continuat de l’aplicació correcta de tota la legislació que ens afecta d’una manera directa.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCVI 30/10/2017
(publicat al VOX UJI Número XCVI 30/10/2017
viernes, 27 de octubre de 2017
AMB CAMES QUE RODEN (96)
«Lesi, una aplicació que fa d’intèrpret de llengua de signes»
Comunicar-se és una funció essencial per a tots els éssers. El perfeccionament del llenguatge verbal va significar una fita definitiva en la diferenciació de l’espècie humana de la resta que poblava el planeta. Malauradament, hi ha moltes persones que per distintes discapacitats fisiològiques o psíquiques no poden usar el llenguatge oral com a mitjà per a interactuar amb altres persones i han d'utilitzar sistemes de comunicació alternatius adaptats a les seues necessitats. En un proper article tractarem d'explicar, de manera resumida, les diferents eines que existeixen perquè les persones amb diversitat funcional amb problemes de parla puguen comunicar-se. En aquesta ocasió ens centrarem en les persones amb sordesa, que el 28 de setembre commemoren la seua Diada Internacional instituïda per Nacions Unides l’any 1958 per a visibilitzar un tipus de diversitat funcional que no es detecta a primera vista però que, només a l’Estat espanyol, manifesten al voltant d’un milió de persones en diferents graus i patologies.
En els casos en què la disfunció auditiva afecta la capacitat d’aprendre o usar la parla oral, la llengua de signes esdevé un recurs bàsic per a comunicar-se. En l’àmbit de l’Estat espanyol existeixen diverses varietats d’aquesta llengua gestual que es desenvolupa amb les mans, la més estesa de les quals és la Llengua de Signes Espanyola (LSE) que, alhora, mostra diverses modalitats. A banda, també s’usen la Llengua de Signes Valenciana (sigles LSCV o LSPV) i la Llengua de Signes Catalana (LSC), la semblança lèxica de les quals amb la resta de les variants espanyoles està per sota del 75% de mitjana i per això les consideren llengües en lloc de dialectes. Moltes vegades s'ha comentat la possibilitat que la llengua de signes poguera incloure’s com a assignatura en els col·legis, un fet que representaria un important progrés tant en la inclusió educativa com social de les persones amb sordesa, a més d’esdevenir una eixida professional per a qui s’especialitze en la interpretació d‘aquesta llengua.
A propòsit de la interpretació de la llengua de signes, Adrián Garrote, un jove enginyer de telecomunicacions que va estar investigant sobre l’ús del Leap Motion (un sensor que traça una imatge virtual de les mans fins els canells, que serveix per a controlar dispositius mitjançant el reconeixement dels moviments de les mans), es va adonar que aquesta eina només s’utilitzava en la recerca de videojocs i realitat virtual. Aleshores se li va acudir que aquest sensor podia tenir altres utilitats i, d'aquesta manera, va nàixer Lesi, una aplicació que fa d’intèrpret de llengua de signes, el funcionament del qual és molt senzill. La persona usuària només s’ha de col·locar davant del sensor connectat a l'ordinador i els seus gests es tradueixen, de manera automàtica, escrits en pantalla i reproduïts amb so. No calen guants especials, ja que s’hi capta el moviment en un espai tridimensional, i a més permet gravar gestos propis, així com personalitzar el sistema. El jove investigador diu que l'objectiu ara és traslladar el programari a un mòbil o tauleta perquè el traductor es puga usar en qualsevol lloc. Fins ara només es tracta d’un prototip que ha tingut una bona acceptació però que necessita un pla de finançament o comercialització.
És evident que aquests tipus d’intèrprets automàtics són un recurs molt útil per a millorar la vida quotidiana de les persones amb sordesa que no poden comunicar-se verbalment. Tot i així, mai no podran substituir a les i els especialistes en la interpretació de la llengua de signes, imprescindibles en àmbits d’atenció a la ciutadania (sanitat, justícia...) i que també haurien de tenir més presència en la televisió, en actes culturals, etc. En aquest enllaç podreu visionar un vídeo, que forma part de la Guia de perfils professionals que intervenen en l’atenció a la discapacitat elaborada pel Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en el qual s’expliquen les tasques que realitzen: https://lubovakufo.jimdo.com/9-a-12-a%C3%B1os/interpretaci%C3%B3n-en-lengua-de-signos/
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCIV 25/09/2017)
(publicat al VOX UJI Número XCIV 25/09/2017)
AMB CAMES QUE RODEN (95)
«Guia de perfils professionals que intervenen en l'atenció a la discapacitat»
L’any 2015, les persones que participen en el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, van elegir com a tema monogràfic a desenvolupar durant l’esmentada anualitat l’elaboració d’una guia que recollira els perfils professionals que, des de diferents àmbits, intervenen en l'atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi es va tenir clar que l’objectiu del grup no era editar una guia exhaustiva, amb tots i cadascun dels perfils professionals, sinó elaborar una eina de consulta mitjançant la qual totes les persones interessades, sense importar el seu grau de cognició ni d’estudis, pogueren accedir a la informació més bàsica sobre dones i homes que es dediquen des de les seues respectives professions a atendre la discapacitat.
Després dels primers debats sobre quin format hauria de tindre aquesta Guia, Noemi Soriano García, de Plena Inclusió CV, va ser qui va proposar els enregistraments videogràfics com a eina de difusió més accessible, ja que la majoria de consultes que realitzen les persones amb discapacitat en Internet es materialitzen mitjançant vídeos. Amb aquest format es pretén facilitar l'accessibilitat i comprensió de la Guia, sobretot per a una part de la ciutadania a qui va dirigida: les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. A més, la informació es transmet per diversos canals (imatges, paraules orals, subtítols i interpretació en llengua de signes) i en el procés de revisió dels textos s'ha tingut en compte utilitzar al màxim el llenguatge no sexista, però especialment s’ha intentat en tot moment aplicar la «lectura facilitada», perquè la informació siga el més comprensible possible per a la majoria de la població a la qual s’adreça el recurs.
En l’elaboració de la Guia s’estan involucrant moltes persones, aportant-hi cadascuna els seus coneixements professionals en les diferents fases del procés i en forma de voluntariat. Cal destacar la implicació d’estudiantat de la Universitat Jaume I, tant del Grau en Comunicació Audiovisual com de Periodisme, en la realització i edició dels vídeos.
Ara, després de dos anys i mig de treball, el projecte ja va prenent cos i a la web que allotja els continguts de la Guia, a la qual es pot accedir a través del blog que serveix de portal (http://guiaprofesionalesdiscapacidad.blogspot.com.es/), ja es poden visionar set vídeos que descriuen uns altres tants perfils professionals, als quals prompte se n’afegiran sis més. S’ha previst incloure-hi vint-i-vuit perfils, però es deixa oberta la possibilitat que en siguen més.
Us invitem a visitar la Guia de perfils professionals que intervenen en l'atenció a la discapacitat i que en feu difusió entre els vostres contactes. Una eina amb vocació d’informar les persones afectades sobre quin o quina professional pot ajudar-li en un moment donat, però que alhora també pot servir per a fer visibles moltes de les necessitats especials que tenim les persones amb diversitat funcional per a aconseguir la igualtat d’oportunitats a l’hora de desenvolupar una vida independent.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCII 28/07/2017)
(publicat al VOX UJI Número XCII 28/07/2017)
jueves, 26 de octubre de 2017
AMB CAMES QUE RODEN (94)
«La discriminació de l'esport adaptat»
Practicar esport o fer exercici és sa i molt recomanable per a mantenir en bon estat tant el cos com la ment. És una activitat que totes les persones podem fer, cadascuna segons les nostres possibilitats, i que cada vegada més gent inclou d'alguna manera dins del seu estil de vida. Això sí, és molt estimable comptar amb la supervisió de personal expert per tal de prevenir possibles lesions i efectes negatius no desitjats. Per a les persones amb diversitat funcional, fer exercici o desenvolupar activitats esportives és molt important, ja siga com a eina de rehabilitació o com a manteniment, a banda de ser una bona manera de socialització. I ací, una vegada més, s’ha d’incidir en la importància de l'accessibilitat universal, perquè en molts casos els gimnasos no són accessibles per a tota la ciutadania i això impedeix aquest factor d’inclusió.
Si passem al terreny de l’esport de competició, són evidents les diferències de tractament dels mitjans de comunicació que hi ha a l’hora d’informar dels resultats d’esports de consum massiu, com ara el futbol, i dels altres anomenats «minoritaris». Així mateix, és palesa la discriminació que pateixen les dones esportistes, ja que les competicions femenines tenen molt poca presència en els mitjans a no ser que aconseguisquen triomfs molt importants, com va succeir fa uns dies amb el campionat d‘Europa guanyat per la selecció espanyola femenina de bàsquet i assolir, així, la seua vuitena medalla en els darrers nou Europeus.
En el cas de les persones amb diversitat funcional que es dediquen a l'esport adaptat de competició, els seus esforços per a consolidar-se en l’elit han de ser més intensos que els de qualsevol altre esportista sense discapacitat per a demostrar que poden arribar al capdamunt. De manera injusta se’ls tracta com a esportistes de segona i dos exemples ben clars de la discriminació que pateixen són, d’una banda, la reducció d’un 69% de la inversió pressupostària destinada a l'esport paralímpic, en relació a l’any anterior, aprovada el proppassat abril pel Govern estatal, mentre que l’assignació del Comitè Olímpic Espanyol pujarà un 20%. I, per una altra part, que als Jocs de Rio de Janeiro cada medalla olímpica d'or aconseguida per la representació espanyola es premiava amb 94.000 euros, per la de plata es pagaven 48.000 i 30.000 per una de bronze; mentre que les medalles paralímpiques es van remunerar només amb 30.000, 15.000 i 9.000 euros, respectivament, els tres metalls. És obvi que no es té en compte que l’esportista amb diversitat funcional té més despeses que l’esportista sense discapacitat i, per descomptat, que no se li concedeix el mateix mèrit. Ben segur que si demanàrem a diverses persones que ens digueren el nom d'algun o alguna esportista paralímpica molt poques sabrien dir-ne, un clar exemple de l'escassa repercussió mediàtica que s’hi dóna. Tret d’algun programa que emet la televisió pública, rares són les ocasions en què els espais d’informació esportiva inclouen notícies sobre l’esport adaptat. I, si ho fan, solen exagerar com si fóra una cosa extraordinària, quan haurien d’informar-ne amb tota normalitat, com de qualsevol altra modalitat esportiva. Per cert, a Rio la representació olímpica espanyola va guanyar 17 medalles i la paralímpica 31.
No obstant això, cal destacar una bona notícia relacionada amb aquest tema. Es tracta del llançament de la revista INSPORT, la primera publicació de cobertura estatal especialitzada en esports adaptats, a la qual li desitgem molt d’èxit. Pot ser un excel·lent mitjà per a visibilitzar i donar a conèixer l'esport adaptat, així com la varietat de modalitats que inclou. La revista està disponible en: http://www.revistainsport.com/
Per a tancar aquest article volem fer-li l'enhorabona a Sergio Sanahuja, membre del club BAMESAD i col·laborador del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia, que s’ha proclamat campió de la Lliga Autonòmica de Boccia de la Comunitat Valenciana en la modalitat individual de la categoria BC3 i subcampió en la competició de parelles, fent tàndem amb Esmeralda Gálvez. En aquest enllaç podreu visionar un vídeo protagonitzat pel mateix Sergio i seu auxiliar de boccia: https://lubovakufo.jimdo.com/13-a-18-a%C3%B1os/auxiliar-de-boccia/
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XC 03/07/2017)
(publicat al VOX UJI Número XC 03/07/2017)
jueves, 31 de agosto de 2017
Suscribirse a:
Entradas (Atom)