Presentacion "La Diversidad Funcional ¡FUNCIONA!"

                        

Trailer del documental sobre diversidad funcional que está realizando el Rotary Club de Denia durante el año rotario 2017-18

AMB CAMES QUE RODEN (90)

Presentació del vídeo documental «Dobles armarios, dobles apoyos»

 

És evident que, comparat amb altres èpoques de la història de la humanitat, s’ha avançat molt en el reconeixement i respecte de la diversitat sexual. Un avanç que s’ha produït, sobretot, als països més desenvolupats d’allò que es podria anomenar «societat occidental», tot i que és preocupant l’augment dels delictes  LGTBI-fòbics i contra la llibertat sexual que estan patint arreu d’Europa les persones LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). Si ens centrem en el col·lectiu de les persones amb diversitat funcional en general, a les quals se’ls ha negat sempre el dret a manifestar la seua sexualitat d’una manera lliure i normalitzada per considerar-les éssers asexuats, imagineu la discriminació que poden arribar a patir les persones amb algun tipus de discapacitat LGTBI. Però encara més: si la discapacitat és intel·lectual, amb la dificultat afegida que això comporta a l’hora de poder expressar les seues sensacions i sentiments, és molt possible que en tota la seua vida no puguen manifestar la seua veritable identitat sexual si no compten amb els suports necessaris.

Des de la positivitat, cal ressaltar l’important treball que s'està desenvolupant des de diferents organitzacions i col·lectius a favor de la visibilització i normalització de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional. Per això s’ha d’aplaudir la llavor d’entitats com ara Plena Inclusión CV, un moviment associatiu sense ànim de lucre constituït per un total de 54 associacions, que dedica les seues activitats perquè cada persona amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i la seua família puguen dur a terme el seu projecte de vida, així com promoure la seua inclusió com a ciutadania de ple dret. Aquesta entitat va presentar el proppassat mes de febrer, en actes celebrats a les tres capitals de província de la Comunitat Valenciana, el vídeo documental que ha elaborat amb el títol Dobles armarios, dobles apoyos i que tracta d’obrir els dobles armaris als quals s'enfronten les persones amb discapacitat intel·lectual LGTBI. D’una banda, cal que es reconega el seu dret a la sexualitat i, d’una altra, que se’ls respecte el fet de pertànyer a una orientació i/o identitat sexual no normativa, «ja que –com assenyala Noemi Soriano, responsable del programa d'Exclusió Social en Plena inclusió CV- a les persones amb discapacitat intel·lectual se'ls nega la seua sexualitat i es pressuposa que totes són heterosexuals. Com totes les persones, les persones amb discapacitat intel·lectual són diverses i també són LGTBI».

El documental refereix les barreres que aquestes persones troben en els seus entorns quotidians, principalment en el familiar, i assenyala els suports que necessiten per a viure la seua sexualitat d'una manera lliure, satisfactòria i diversa. Tal com declara Paula Peña, sexòloga de Plena Inclusión CV, «desgraciadament encara existeixen persones que infantilitzen i fan una sobreprotecció a les persones amb discapacitat intel·lectual negant-les el dret a viure una vida sexual satisfactòria, siguen com siguen les seues vivències sexuals».

El vídeo documental està disponible en l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=_JosPP7Y0XA

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número LXXXIII 13/03/2017)

Proyecto de sexualidad y diversidad funcional

os presentamos "Tus manos, mis manos"

www.asistenciasexual.org, un proyecto que entiende la asistencia sexual como un apoyo para acceder sexualmente al propio cuerpo. ​Aquí podrás buscar u ofrecer asistencia sexual, espacios donde llevar a cabo la asistencia, información, formación, noticias y...¡ un espacio para ligar !

¿Cómo puedes ayudarnos?

- Anúnciate como asistente sexual

http://asistenciasexual.org/anunciarse-como-asistente-sexu…/

- Ofrece un espacio para la asistencia (domicilio particular, institución, hotel) http://asistenciasexual.org/espacios/

- Anúnciate para ligar http://asistenciasexual.org/anunciarse-en-ligoteo/

- Dale a "Me gusta" en Facebook https://www.facebook.com/AsistenciaS.org/

- Reenvía este mensaje a todo el mundo !!

- Enlaza nuestra web www.asistenciasexual.org en la tuya

¡Muchas gracias por tu apoyo!

GRAN PRESENTACION DE YES, WE FUCK!!! en Madrid

 

11 de abril 2015 17,30 h.

Auditorio Sabatini... Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía Calle de Santa Isabel, 52, 28012 Madrid

Confirma asistencia,
centrodeestudios@museoreinasofia.es y yeswefck@gmail.com

Proyección del documental Yes, we fuck!
Antonio Centeno y Raúl de la Morena
El próximo 11 de abril se proyecta en el Auditorio Sabatini a las 17:30 h el documental Yes, we fuck! realizado por Antonio Centeno y Raul de la Morena.

El documental, presentado en las jornadas crip-queer de Somateca, muestra no sólo qué puede hacer la sexualidad por las personas con diversidad funcional, sino también qué puede aportar la realidad de la diversidad funcional a la sexualidad humana.

 

 

AMB CAMES QUE RODEN (59)

Els tabús que han envoltat des de sempre la sexualitat –i sobretot la de les dones- sembla que, de mica en mica, es van diluint. La informació i l’educació sexual s’han anat normalitzant i estenent, però, com ha estat habitual en tants altres àmbits, a les persones amb diversitat funcional se’ls hi ha negat l'accés tot adduint que aquestes eren subjectes asexuats i, per tant, no en tenien cap necessitat. Amb aquest plantejament se’ls hi ha privat de tota oportunitat de poder expressar la seua sexualitat, un dret humà universal. Per sort, en els darrers temps, aquesta situació es va capgirant gràcies a les iniciatives de moltes persones expertes, grups, organitzacions, etc., que investiguen sobre tot allò relacionat amb la sexualitat i van desmuntant alguns dels mites absurds que han tergiversat la sexualitat de les persones amb discapacitat, alhora que estan donant respostes i suport a les dones i als homes que pel seu grau de dependència requereixen recursos humans i tècnics per a manifestar-la.

Una de les qüestions que s’estan debatent a bastament en els mitjans de comunicació i, encara més, en les xarxes socials és la de la formalització de la figura de l'assistent/a sexual. Hi ha molta polèmica al seu voltant per l’equiparació de l’assistència sexual amb una forma de prostitució, fet que fa que des d’alguns sectors del moviment feminista es manifesten reticències a la seua regulació. Un dels motius és que malgrat la formació específica que es demana a les persones que presten assistència sexual en aquells països en què existeix alguna mena de reglamentació -Suïssa és l’únic que té una legislació al respecte-, els serveis acaben realitzant-los prostitutes professionals i per aquest motiu titllen aquestes pràctiques com una forma de prostitució encoberta. A banda, també hi ha  controvèrsia quant a quina formació hi han de rebre i si només podran optar a prestar aquests serveis persones que aparentment no tinguen cap diversitat funcional. Així mateix, una altra vessant que crea debat és si el fet de circumscriure l’assistència sexual per a persones amb diversitat funcional no suposarà una nova forma d'aïllament social.

Entre les iniciatives conegudes que s’han posat en marxa a l’Estat espanyol es poden destacar algunes com Sex Asistent, una associació creada a Barcelona l’any 2012 per Silvina Peirano, orientadora sexual en discapacitat, que ara mateix té presència a Espanya, Argentina, Veneçuela, Colòmbia i Israel, amb un projecte d'investigació l’objectiu del qual és la promoció de l'assistència sexual. No és una associació que gestione aquesta mena de serveis sinó que treballa per a la formació del personal que s’implique en la pràctica.

D’altra banda, Tandem Intimity, una iniciativa de Tandem Team Barcelona (associació creada per a la integració de les persones amb diversitat funcional en els àmbits sexual, laboral, emocional i cultural), segons s’indica a la seua pàgina web, és la primera proposta explícita d’assistència sexual per a persones amb diversitat funcional a l’Estat espanyol. Tandem Intimity, que té com a referència el model belga i holandès, posa en contacte a les persones amb diversitat funcional que desitgen compartir la seua intimitat i la seua sexualitat amb el voluntariat disposat a prestar assistència sexual amb què compta l’associació. Aquest voluntariat el formen dones i homes, amb qui l’associació manté una entrevista prèvia per tal d’avaluar les seues capacitats, així com la seua disposició i allò que poden oferir; és a dir, quins límits posen al seu intercanvi sexual i quins tipus de discapacitats atendrien (física, psíquica, sensorial,...). Aquelles persones que només cerquen una retribució econòmica són descartades. Quant al perfil de les que són admeses, la majoria tenen experiència en àmbits com la infermeria o l’assistència personal i una característica que cal destacar és que s’atenen diferents tendències sexuals. D’altra banda, Tandem Intimity no cobra per la seua mediació entre les persones usuàries i el personal assistent. A més recomana que si les parts acorden una compensació entre elles per les despeses de desplaçament, etc., aquesta no supere els 75 euros.

Des del Grup de Treball sobre Discapacitat ens agradaria encetar un debat obert a tota la societat per a conèixer les vostres opinions sobre aquesta qüestió. Les podeu remetre a l’adreça electrònica cesar.gimeno@uji.es o expressar-les en el Facebook del grup: https://www.facebook.com/groups/403309983129473/

Vosaltres què n’opineu?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XXVII. 23/06/2014)

AMB CAMES QUE RODEN (58)

Una de les conclusions a què es van arribar després d’escoltar tant les exposicions de Cinta Escalera, psicòloga especialitzada en la promoció de la salut sexual de les persones amb discapacitat intel·lectual, com les aportacions que hi van fer la resta de participants durant la xarrada-col·loqui sobre sexualitat i discapacitat celebrada el proppassat 9 de maig, és la importància de l’existència de fòrums per intercanviar experiències i fer visibles els obstacles i les necessitats que tenen les persones amb diversitat funcional per a desenvolupar amb normalitat la vessant afectivosexual de les seues vides.
A l’acte, que va estar organitzat per la Fundació Isonomia en el marc del Grup de Treball sobre Discapacitat que continua desenvolupant el tema monogràfic «Sexualitat i discapacitat: importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb diversitat funcional», hi van assistir professionals que treballen en associacions, serveis i centres d’atenció a persones amb discapacitat -sobretot intel·lectual-, que van manifestar la manca d’informació que troben al voltant d’aquesta temàtica i la necessitat de promoure espais en què es promoga el debat però protagonitzat per les mateixes persones amb discapacitat. S’hi va assenyalar que és fonamental que les mateixes dones i homes amb diversitat funcional exposen les seues dificultats i carències a l’hora d’expressar la seua sexualitat.
Entre les iniciatives que es van proposar per a fer visible aquesta situació i aconseguir que s’escolten les veus dels i de les protagonistes està la d’elaborar una publicació amb els relats en primera persona que aporten les persones amb qualsevol tipus de discapacitat que hi vulguen col·laborar. Les narracions s’haurien de basar en aquests tres aspectes: què representa la sexualitat en les seues vides; com la posen en pràctica, i com els agradaria viure-la. Quant a l’extensió dels escrits hauria d’estar entre dos i cinc folis. 

Des del Grup de Treball sobre Discapacitat animem a totes les persones que ho desitgen que facen aportacions remetent els seus testimonis a l’adreça electrònica cesar.gimeno@uji.es.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XXV. 26/05/2014)

AMB CAMES QUE RODEN (57)

Les persones amb discapacitat tenen el dret al respecte de la privacitat i el dret a la salut sexual, ambdos recollits en l’article 22 i l’article 25 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. I precisament sobre aquests dos temes es debatrà en el marc del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia continuant amb el desenvolupament del tema monogràfic «Sexualitat i discapacitat: Importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb diversitat funcional».

Cinta Isabel Escalera, psicòloga especialitzada en sexologia que desenvolupa la seua tasca professional en l'Institut Valencià d'Acció Social (IVAS), presentarà el documental «Una habitació pròpia», que tracta sobre com dur a terme la promoció de la salut sexual de les persones amb discapacitat dins de les institucions basant-se en les experiències derivades de les accions que ha implementat l’IVAS en aquest sentit, sobretot amb persones que manifesten una discapacitat intel·lectual. Un dels aspectes que tractarà en la seua intervenció -que també es reflecteix en l’esmentat documental- és la manca d’un espai privat que afecta a les persones amb diversitat funcional a l’hora de poder expressar la seua sexualitat, ja siga en solitari o mantenint relacions sexuals amb una altra persona. Aquesta carència d’intimitat és un dels factors que impedeixen o dificulten la llibertat sexual de les persones amb diversitat funcional que depenen d’altres a l’hora de dur a terme activitats bàsiques de la vida diària i que s’aguditza si el seu entorn no és conscient de la importància que té per a totes les dones i tots els homes comptar amb les condicions adequades per a exercir el dret a manifestar la seua sexualitat.

La xarrada-col·loqui tindrà lloc el divendres 9 de maig, a les 16.00 h, a l'aula TD0302FJ (sala de juntes) situada en la segona planta de l'edifici TD de l'Escola Superior Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I, i hi podran assistir totes les persones interessades que així ho desitgen. 

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XXIII. 28/04/2014)

AMB CAMES QUE RODEN (56)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia durant l’any 2013 va dedicar la seua activitat a treballar sobre la importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb discapacitat, sense deixar de banda la violència masclista que pateixen encara més que la resta de dones amb l’afegit de la discapacitat que, en molts casos, les fa persones més vulnerables. Una violència que es manifesta de diferents maneres i en distints graus, des del rebuig més ofenedor (que es pot expressar mitjançant mirades despectives), fins a abusos (relacions no consentides, tocaments,...), passant per l'agressió verbal. Així mateix hi ha diferències entre els casos d’abusos perpetrats en residències o altres centres d’atenció, per part de cuidadors i cuidadores professionals, i els succeïts a l’àmbit domèstic, comesos per familiars o persones conegudes de la víctima, ressaltant la situació d’indefensió que existeix i les greus dificultats que hi ha per a poder eixir d’aquest cercle viciós.

 

En les recerques que s’han realitzat sobre la sexualitat de les persones amb diversitat funcional en general, i de les dones amb discapacitat en concret, ha quedat palesa una visió molt estesa que reflecteix que o bé "no tenen sexualitat" (està absolutament invisibilitzada) o bé es considera que "és un comportament aberrant", sense que entre una opció i una altra hi haja possibilitats sexuals intermèdies. Aquestes visions de la sexualitat de les persones amb discapacitat, desafortunadament, són molt generalitzades i es basen en el desconeixement i la negació dels drets d’aquestes dones i homes a expressar i manifestar les seues inquietuds sexuals com la resta de ciutadanes i ciutadans.

Sobre quina seria la millor manera de fer arribar a la ciutadania en general, i a les famílies implicades directament en particular, una certa reflexió sobre la sexualitat de les persones amb diversitat funcional, el grup de treball va concloure que un bon mitjà pot ser Internet i les xarxes socials (com blogs, Facebook, Twitter...). És evident que en Internet es reflecteixen les tendències i interessos de la societat i el tema de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional, en aquests darrers anys, està suscitant moltes iniciatives, treballs, projectes i debats que s’estan difonen pels diversos mitjans de comunicació i que tant en webs específiques com en les xarxes socials estan tenint molt de ressò. La quantitat de materials relacionats amb el tema és molt abundant i per això des del grup es va decidir la creació d’un grup de Facebook -Grup de Treball sobre Discapacitat- l’objectiu del qual és que esdevinga un lloc on es pengen tots els materials i opinions sobre el tema específic que es treballe cada any des del grup, i que durant els seus primers mesos d’existència ja ha registrat moltes entrades amb informació qualitativa sobre sexualitat i persones amb discapacitat.

Així, les conclusions extretes fan avaluar com a necessari continuar aprofundint durant l’anualitat de 2014 la mateixa temàtica, pel seu interès i actualitat en l’àmbit de les persones amb diversitat funcional. 

Així, les conclusions extretes fan avaluar com a necessari continuar aprofundint durant l’anualitat de 2014 la mateixa temàtica, pel seu interès i actualitat en l’àmbit de les persones amb diversitat funcional. 

Totes les persones interessades en el tema, tant a títol personal com des d’associacions o altres tipus d’entitats, poden contactar amb el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia escrivint a l’adreça cesar.gimeno@uji.es  o cercant el grup de Facebook ja esmentat més amunt.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XX. 24/02/2014)

 

El deseo de Mar

Final Encargo Socialp by Mar Dalmau

"También somos individuos sexuales"

Una visión muy realista de la sexualidad de las personas con diversidad y hay que destacar la inclusión de la figura del asistente personal

Por: Cecilia Franck.
Fuente: http://hd.se

¿Qué se siente al estar con alguien, pero siempre depender de un tercero?. ¿Es posible tener relaciones sexuales, incluso cuando usted necesita ayuda durante todo el día?. Y si quieres ver una película porno, puedes entonces pedir a la asistente que te ayude?. Verónica Svensk trabaja por romper los estereotipos sobre las personas con discapacidad y su sexualidad.

HD / NST ANDERS MALMBERG
Verónica Svensk
Edad: 32
Bor: Estocolmo
Familia: esposo Juan, sus padres, una hermana y dos sobrinas.
Ocupación:"Un secreto conocido por muchos" en nombre de la Federación de Jóvenes con Discapacidad, que está patrocinado por el Fondo Estatal de Herencia. También dirige una empresa de asistencia con la familia.
Aficiones: Yoga. "He estado practicando yoga desde hace diez años con un profesor cualificado. A través del yoga, he aprendido que tengo mi cuerpo y el alma en alguna parte.

"VIDA Y LUJURIA.

Verónica nació con parálisis cerebral. Durante los dos primeros meses de su vida, dejó de respirar varias veces. Su discapacidad era tan grave que los médicos creían que nunca hablaría. Pero ella pudo hablar. Hoy, ella ha hecho una carrera de hablar. En este momento da la vuelta a Suecia celebrando cursos y conferencias sobre el amor, las relaciones y el sexo.

El proyecto, que ella conduce llamado "un secreto conocido por muchos";cuyo objetivo es romper el tabú que rodea a las relaciones, el amor, la sexualidad, la discapacidad y la asistencia personal.

Nos encontramos con Verónica en Lund, donde fue durante tres días para llevar a cabo un curso para personas con diversas discapacidades.

- Hay un debate no sólo sobre las necesidades de los asistentes, debemos empezar a hablar de por qué las personas con discapacidades no son vistos como "seres sexuales ", dice.

Verónica editó un manual metodológico con consejos prácticos para las personas con discapacidad y la asistencia; para hacer frente a diversas situaciones difíciles. El libro también da una visión de cómo las opiniones han cambiado con el tiempo.

Una cosa no ha cambiado y es la percepción de la discapacidad y el sexo, dice.

Verónica necesita ayuda durante todo el día. En el dormitorio están, por lo general ella y su esposo pero: no todo es hacer. Para las personas con discapacidad, puede ser difícil saber cuánto puede exigir de un tercero.

Verónica se pregunta: ¿Se puede pedir a un asistente que te retire un condón? ¿Puedo obtener ayuda para que me lo coloque?. Y si quieres ayuda para tomar una ducha después del sexo, a pesar de ser muy tarde, puedes pedírselo?. Nunca se puede obligar a nadie a ver películas porno pero debo al menos ser capaz de obtener ayuda para ponerla en el reproductor de DVD? ".

Lo que para otros puede parecer obvio, se convierte en una persona con discapacidad una cuestión de derecho a sus propios cuerpos y sus propias necesidades.

- ¿Cuáles son los límites de los asistentes? Ley de compra de sexo es realmente la única ley que toca el tema. Pero ¿qué hay que comprar el sexo? ¿Es para ayudar a masturbarse a alguien? pide a Verónica.

Ella nunca ha tenido problemas para hablar en voz alta sobre el sexo y las relaciones. Ni como un adulto, ni cuando era más joven. No más que cualquier otro adolescente. En casa siempre todas las preguntas se le permitieron.

- Mis padres no tardaron en darse cuenta de la importancia de la independencia.

Cuando era adolescente, Verónica pensó que la vida a veces parecía injusta e inconveniente. Se sentía sin esperanzas para el futuro y no quería vivir más.Pero hoy en día cree que había más que ver que su discapacidad.

- Tuve una relación,pero pensé: quién me querrá?. Y yo realmente no sabía cómo podría manejar mi cuerpo. Pero, ¿quién diablos lo sabe cuando es un adolescente? ", Dice con una sonrisa.

La discapacidad se tal vez te enfrenta a cuestiones más prácticas que otros adolescentes. Tales como qué hacer con el asistente cuando las cosas se ponen difíciles. Pero ser capaz de tener sexo no fue algo que ella tuvo en cuenta sólo porque tenía una lesión cerebral.

- Difícil sí, imposible no. He tenido ocho parejas, incluyendo a mi marido.Todos ellos han tenido algún tipo de discapacidad, pero también son muy diferentes como personas. Se trata de una cuestión de prueba y error. Así es para todos.

Verónica ha optado por centrarse en las similitudes más que en las diferencias, entre lo que es vivir con y sin discapacidad.

- A muchas personas les extraña que yo estoy casada. Pero tengo 32 años, por lo que se hace evidente que tengo un marido; dice.

Verónica y su marido están juntos desde hace nueve años. Pero a pesar de que ambos son adultos, siguen siendo fruto de comentarios, cuando se dan un beso en público.- Y no de una manera positiva, sino desde el asombro. No entiendo por qué la gente tiene que comentar", dice Verónica.

"¿Se puede tener hijos"?.

- Desde que John tiene la enfermedad de Parkinson y se cansa de la vida mucho hemos decidido no tener hijos. Estoy también muy dependiente de mis asistentes y no sería capaz de elevar la niña. No quiero traer un hijo al mundo sin saber que la vida todos los días iba a funcionar. Pero una discapacidad no tiene por qué ser un obstáculo. Claro que puede, tengo amigos en la misma situación que los padres.

Al depender de un asistente no significa que la vida tiene que girar en torno a la asistencia. Verónica dice que algunos que tienen la asistencia a veces se olvidan de vivir sus propias vidas y en su lugar se rigen por sus asistentes.

- Una vez, uno de mis asistentes se encontró un vibrador en mi cama. Le dije que podía irse y ella nunca hizo preguntas ", dice Verónica.

En dos años, cuando finalice el proyecto Verónica espera haber ayudado a romper las actitudes y los prejuicios respecto de las personas con discapacidad,sus relaciones sexuales y su fogocidad, si pueden no estar casados, ser gay, etc.

El teléfono suena. Es Glenn, que llama a Verónica para organizar una fiesta de sexo y hablar acerca de los juguetes sexuales que utilizarán.

- A las seis de la tarde, una muy oportuna visión del tema ", Verónica ríe.

http://sexualidadespecial.blogspot.com/2011/02/tambien-somos-individuos-sexuales.html?spref=fb

Derecho a la sexualidad

Derecho a la sexualidad, pese a la discapacidad

Si el derecho a la sexualidad de los discapacitados existe, sus deseos siguen envueltos en muchos tabús y prejuicios. La formación de 10 asistentes sexuales en la Suiza francófona ha puesto los reflectores sobre un mundo oculto de necesidades negadas y búsqueda de afecto.

Son enfermeras, masajistas, terapeutas o artistas. Tienen entre 35 y 55 años de edad y adquirieron una formación para responder a las necesidades sexuales de personas con alguna discapacidad. Una tarea nada fácil porque la sensualidad de estas personas es un aspecto vedado por la sociedad.

Hablar del cuerpo, de la intimidad, del sexo, no siempre es fácil. Y lo es aún menos si se considera de modo "distinto". Sin embargo, "la sexualidad de los discapacitados es un derecho que es respetado y salvaguardado con extrema ternura", indica Aiha Zemp, psicoterapeuta y responsable del Centro Incapacidad & Sexualidad de Basilea, la primera asociación en haber introducido en Suiza una formación para asistentes eróticos.

"Todo lo relativo a la sexualidad es extremadamente subjetivo. Es un impulso natural, como comer o beber, y no sólo en el caso de las personas con capacidades normales", explica Zemp. "Las personas con discapacidad son considerados como seres asexuales, pero en realidad tienen las mismas necesidades de los otros y los mismos derechos de realizar sus sueños y fantasías".

Doble tabú: sexualidad e incapacidad

Para responder a las inquietudes de sus pacientes, la asociación Sexualidad y Discapacidad Pluriels (SEHP), en la región de habla francesa, entregó los primeros diez diplomas de asistentes sexuales en junio pasado. Se trata de seis hombres y cuatro mujeres que refuerzan al grupo de unos 20 operadores en la parte germanófona de Suiza.

El proyecto se remonta a 2002, cuando la sección zuriquesa de Pro Infirmis –dedicada justamente a las personas con discapacidad- elaboró un programa educativo en este campo. Pero la noticia atrajo un interés mediático inesperado y provocó que numerosos donantes retiraran su apoyo a la organización por calificar el concepto como una "forma latente de prostitución".

En pocos meses, Pro Infirmis perdió unos 400.000 francos y decidió así retroceder en sus planes. Fue entonces que entró al juego la organización de Basilea, en 2004, formando a la primera tanda de asistentes sexuales, bajo iniciativa de su presidenta Aiha Zemp, ella misma afectada por una disfunción. A un lustro del inicio de esta experiencia, el balance es positivo, aunque no han desaparecido del todo las críticas.

Combatido en países de mayoría católica, como Italia, este tipo de apoyo no es sólo una prerrogativa suiza, sino se encuentra también en Holanda, Alemania y Dinamarca. A partir de la década de los años 80, en los Estados Unidos y en el norte de Europa se forman personas para la asistencia sexual. Prestaciones que en algunos países escandinavos paga el seguro de enfermedad.

Del despertar sexual al placer infinito

Suiza aún no ve del todo esta labor como una necesidad. Pero ¿qué es exactamente el acompañamiento sexual? "No existe un catálogo de prestaciones", responde Catherine Agthe Diserens, presidenta del centro de atención para discapacitados en la parte francófona de Suiza.

"La situación es evaluada de modo individual". Cuando la comunicación con el mundo exterior se limita a algunos gestos y palabras, la ayuda de la familia y de los educadores se vuelve fundamental.

Masajes eróticos, caricias, desnudo o masturbación, el abanico de propuestas es amplio y responde a la necesidad de una intimidad frecuentemente negada o estigmatizada.

Los asistentes 'ofrecen' con empatía y respeto un poco de relajación, con el pago de una tarifa que puede ir de los 150 a los 200 francos por hora", continúa Catherine Agthe Diserens.

A veces se trata simplemente de descubrir el placer o de encontrar una función perdida a causa de un accidente, mientras que en otras ocasiones se trata de contactos orales o penetración.

"Esta ayuda no es la solución al problema en sí mismo", precisa Zemp. "Pero es una posibilidad de colmar un deseo cuya existencia se negaba hasta hace poco".

Labor centrada en el respeto

A diferencia de la prostitución común, este acompañamiento sexual requiere un aprendizaje complejo centrado en el respeto del otro, la ética, la escucha.

"Los asistentes sexuales deben ser personas equilibradas, que tienen clara su propia sexualidad y su actitud ante las personas con discapacidad.

Además, deben practicar otra profesión que los ocupe al menos el 50% de la semana laboral de 40 horas en Suiza e informar a su pareja, en caso de tenerla, de esta actividad", advierte Diserens.

Para Aiha Zemp, los asistentes sexuales alzan un velo a un mundo oculto de necesidades negadas y de una gran búsqueda de afecto.

Stefania Summermatter, swissinfo.ch
(Traducido por Patricia Islas Züttel)

Más información en
http://www.swissinfo.ch/spa/portada/Derecho_a_la_sexualidad_pese_a_la_discapacidad.html?siteSect=105&sid=10935876&cKey=1250002778000&ty=st