AMB CAMES QUE RODEN (72)

La jornada organitzada per la Fundació Isonomia sota el títol «Dones, discapacitat i vida independent», que va tindre lloc a Benicàssim el proppassat dia 23 de juny, tenia per objectiu la sensibilització en el context municipal (organitzacions, administracions i comunitat) de la necessitat de facilitar a les persones amb diversitat funcional en general, i a les dones amb diversitat funcional en particular, els suports indispensables perquè puguen desenvolupar les seues vides d’una manera independent, afavorint una adequada inclusió social, alhora que es visibilitza la doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat.

En aquesta direcció van anar tant els parlaments de María José Ortí, en representació d’Isonomia, i Elena Llobell, regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Benicàssim que va subvencionar aquest esdeveniment, com la resta d’intervencions que es van fer al llarg de l’acte. Començant per la conferència de Soledad Arnau, directora de la Universitat Oberta Iberoamericana Manuel Lobato, que portava per títol «La vida independent des d'una perspectiva de gènere», i seguint pels testimonis de tres dones i un home amb diversitat funcional que van compartir amb el públic assistent les seues experiències de vida autònoma i independent, en una taula redona que va presentar Carmen Ulldemolins, treballadora social de l'Ajuntament de Benicàssim. Tant els relats de Rebeca Carmona, que treballa a la Direcció provincial del SERVEF a Castelló, i Marta Senent, doctora cum laude per la Universitat Jaume I de Castelló i gerent de l’editorial ACEN, que es van enregistrar en vídeo davant la impossibilitat d’assistir a la Jornada, com els d’Inma Córcoles, treballadora d’ASPROSERVIS, i José Alfonso López, un dels fundadors de l’ONG ¿Cómo quieres vivir?, que si que van poder contar en persona les seues vivències, van fer palès com d’important és l’empoderament entès com el fet de tindre els mecanismes i les eines emocionals necessàries per a poder determinar i dur a terme el propi projecte de vida, així com tindre consciència de saber com es vol viure i de les conseqüències que d’això es poden derivar.

A continuació es va projectar el documental Una habitación propia, elaborat en 2011 per la UNED i l'Institut Valencià d'Atenció a Discapacitats (IVADIS), la presentació del qual va estar a càrrec de Cinta Escalera, psicòloga de l'Institut Valencià d'Acció Social (IVAS). Aquest reportatge conta l’experiència que es duu a terme als habitatges tutelats que té l’IVAS a Rocafort, província de València, on diverses parelles tenen la possibilitat de compartir habitacions pròpies, fet que permet que tinguen la necessària intimitat per a mantenir relacions sexuals.

Per a tancar la jornada es van lliurar els certificats a l’alumnat que ha participat en el curs «Discapacitat, autonomia i vida independent», desenvolupat per la Fundació Isonomia dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura.

I nosaltres tancarem aquest article amb les paraules que va dir un dels alumnes quan va recollir el seu certificat: «Recordem els milions de dones amb diversitat funcional que pateixen algun tipus de violència cada dia i que, per la seua condició de dones i de persones amb discapacitat, mai no tindran la possibilitat de prendre cap decisió sobre les seues pròpies vides. No les oblidem».

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVIX. 06/07/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (71)

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol facultatiu van estar aprovats per Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i ratificats pel Govern d’Espanya el 21 d’abril de 2008, any en què va entrar en vigor, concretament el 3 de maig. Tots dos són tractats internacionals que recullen els drets de les persones amb discapacitat, així com les obligacions dels Estats de promoure, protegir i assegurar aquests drets. I precisament d’això va tractar el sisè mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», dels «Drets de les persones amb discapacitat».

Aquest darrer mòdul, que tancava el curs desenvolupat per la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, va estar impartit per José Alfonso López i Juan Benages, cofundadors de «¿Cómo quieres vivir?», una ONG que dóna suport a les persones amb diversitat funcional per a que s’independitzen i es valguen per elles mateixes, alhora que promou i ofereix el lloguer d’habitatges adaptats, compartits i econòmicament accessibles. Per a començar-hi es recorda l’article 19 de l’esmentada Convenció que diu que totes les dones i homes amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i a la seua inclusió en la comunitat. I per aconseguir això s’han d’adoptar mesures efectives i pertinents que faciliten el ple gaudi d'aquest dret, assegurant que tinguen l'oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui desitgen viure, en igualtat de condicions amb les altres persones, i no es vegen obligades a viure conformement a un sistema de vida específic. Per a això cal que tinguen accés a una varietat de serveis d'assistència domiciliària, residencial i altres serveis d’ajuda de la comunitat, inclosa l'assistència personal, un recurs que, al contrari d’allò que s’hi creu, no tan sols està dirigit a les persones amb discapacitats físiques sinó també per a les persones amb discapacitats sensorials i intel·lectuals.

Com a exemples il·lustratius de vida independent i de la importància de promoure-la, José Alfonso López –persona amb diversitat funcional- explica dos vivències personals fruit de la seua decisió de mamprendre una vida autònoma. D’una banda les dificultats per a orientar-se, ja que estava acostumat a moure’s sempre acompanyat; i d’altra la manca d’habilitats per a usar i administrar els diners, sobretot a l’hora de fer una compra setmanal equilibrada en què no falten aquells aliments realment imprescindibles per a una bona nutrició. Dues qüestions molt importants a l’hora de dur a terme una vida independent.

Així mateix, en aquesta sessió es va comptar amb el testimoni de Katja Villatoro, diplomada en Infermeria i Salut Pública, que entre les moltes tasques que porta a terme també duu a terme docència. Katja és activista del Moviment de Vida Independent a la Comunitat Valenciana i a través de videoconferència va compartir les seues experiències tant a l’àmbit personal com ser mare des d’una cadira de rodes, com al camp professional. Katja és tot un exemple de superació personal i del desenvolupament d’una vida independent, tot i que ella manifesta que, com a molt, és un exemple de motivació.

Cal recordar que les dones sempre pateixen més discriminació, ja que a qualsevol exclusió que pot afectar a l’ésser humà, com són motius de raça, creences religioses, orientació sexual, etc., sempre se li afegirà la discriminació per ser dona. L’article 7 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat garanteix els drets de les dones i xiquetes amb discapacitat.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVIII. 22/06/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (70)

El cinquè mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent» que desenvolupa des de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I va tractar sobre «Autodeterminació, participació social i participació laboral». Marta Senent, llicenciada en Humanitats i gerent de l’editorial ACEN, va dinamitzar les sessions els dies 6 i 27 de maig amb l’objectiu principal que l’alumnat reflexionara sobre si mateix i sobre la importància de la seua participació, dins de les seues possibilitats personals, en els cercles socials i laborals.

La primera classe va començar parlant de l’autodeterminació, i va ressaltar la importància de tenir consciència de nosaltres mateixos, mitjançant el plantejament de les següents qüestions: Qui som? Quines capacitats tenim? Quines coses no podem fer o ens resulten molt complicades? Què és el que ens agrada fer? Així mateix hem de ser conscients de tot allò que ens envolta: la família, les amistats, l’entorn en què vivim, en quin moment històric ens trobem i quina és la nostra situació econòmica, i potser el més important, saber comunicar tot això a les altres persones. Pel que fa a la participació social es va assenyalar la seua rellevància i es van indicar els diferents àmbits en els quals hi entra en acció (el cercle familiar, el de les amistats, el de les persones conegudes…) i espais on es fa efectiva com són associacions, ONGs, llocs d’entreteniment i d’oci, etc. D’altra banda, es va comentar com les noves tecnologies poden ajudar a reforçar la participació social i com és d’important que les persones amb diversitat funcional ens esforcem per a aconseguir-la. Pel que fa a la participació laboral, es va dir que s’havia de tenir present tot allò exposat fins a aquell moment, doncs, tant l’autodeterminació com el grau de participació social que tinguem influiran de manera directa en la nostra participació laboral. Evidentment, el nivell d'estudis i de formació reglada és fonamental a l’hora d’optar a un treball, així com tenir la seguretat que sabrem desenvolupar-lo. Així mateix és important conèixer els canals més efectius per a dur a terme una recerca d’ocupació.

L'exposició teòrica de Marta Senent es va combinar amb la participació activa de l'alumnat que va aportar-hi els seus propis coneixements i experiències, amb la qual cosa van enriquir els resultats del curs. En referència a la segona sessió d’aquest mòdul, va ser una classe pràctica de com redactar un currículum implementant tot allò aprés en la classe teòrica, per a posteriorment fer que cada alumna i alumne elaborara el seu. A més també es va indicar la conveniència d’acompanyar el currículum amb una carta de presentació adreçada a l’empresa/entitat on es vol treballar, perquè en aquesta es poden destacar les capacitats pròpies i detallar els tipus d’adaptacions que calen per a desenvolupar amb garanties i eficiència el treball al qual s’opta.

Per a posar-hi punt final, Marta Senent i María José Ortí, membre de l’equip de coordinació de la Fundació Isonomia, van posar en pràctica un role playing escenificant diversos comportaments que es poden trobar per part de les persones que puguen fer una entrevista de treball i que en ocasions poden ser fins i tot ofensius pel seu desinterès, manca d’atenció, etc. Per això cal un bon ús de la intel·ligència emocional i de les habilitats socials, aspectes tractats en altres mòduls del curs.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVII. 08/06/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (69)

Les habilitats socials permeten relacionar-se amb altres persones sense dificultats i que d'aquesta interrelació deriven resultats bons i que beneficien a tots els subjectes que intervenen en tal tracte o connexió social. És a dir, habilitat social es tot comportament o conducta que porta a una persona a manifestar-se i interrelacionar-se d'una manera adequada i eficaç. El quart mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», que es va impartir els dies 15 i 22 d’abril, tot just es va dedicar a les «Habilitats socials, l’autonomia personal i l’autoregulació», i la primera sessió va estar a càrrec de l’equip de la Fundación ASMI de Zafra (Badajoz), entitat que col·labora amb la Fundació Isonomia en el desenvolupament d’aquest curs a Extremadura.

Les habilitats socials s’adquireixen, no són innates, es van aprenent les diferents pautes socials com a subjectes humans i socials, des de la més íntima interrelació fins a portar-la a la macrosocial. D’una banda estan les habilitats motrius i d’una altra les socials que fan que ens relacionem de manera correcta amb el nostre entorn, com són per exemple aquelles referides a la cura del nostre cos, l’alimentació, la neteja de la llar, etc. Tots aquests hàbits bàsics es van adquirint i capaciten per a manejar-se tant en àmbits privats com en públics, constituint la base de l’autonomia personal que s’ha de promoure des de l’instant que naixem, ja que es tracta de la capacitat o condició de desenvolupar tasques d’una manera independent que permetrà que el nostre desenvolupament personal i social no depenga d’altres persones.

Amb la primera activitat proposada, que consistia en la realització d’un treball manual fet en equip, es va fer palesa la importància de la comunicació tant verbal com no verbal en la pràctica de les habilitats socials, així com de l’assertivitat i l’empatia. A continuació, amb la representació del conte «L’aneguet lleig», es va ressaltar la importància de l’autoestima i la positivitat de la diversitat, perquè ser diferents no ha d’implicar res negatiu.

La segona sessió de l’esmentat mòdul la va impartir María José Ortí, psicòloga i membre de l’equip de coordinació de la Fundació Isonomia, que va repassar els temes tractats en mòduls anteriors. Va recordar la filosofia de la vida independent, entesa com la capacitat individual de prendre les pròpies decisions, cosa que també poden fer les persones amb una discapacitat important si compten amb l'assistència personal i altres recursos que necessiten per a assolir el control de les seues vides. Així mateix va revisar els avantatges que aporten les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), alhora que va recomanar la visita al web www.pantallasamigas.net, una iniciativa que promociona l'ús segur i saludable de les noves tecnologies i el foment de la ciutadania digital responsable en la infància i l'adolescència; tot seguit es projectar alguns vídeos molt instructius sobre la prevenció del ciberassetjament, la ciberextorsió, etc., que es poden produir per revelar les nostres contrasenyes, compartir fotos compromeses o qualsevol altra dada personal amb gent que després pot usar-les per a fer-nos mal. Després va recordar la importància del bon control de la intel·ligència emocional i va fer un repàs de les sis categories d’emocions bàsiques que tenen una finalitat adaptativa i que són felicitat/alegria, tristesa, empipament/ira, sorpresa, por i disgust/fàstic. Finalment, va fer un repàs a les habilitats d’autonomia personal, habilitats socials i habilitats d’autorregulació.

Un aspecte molt positiu que s’ha notat en l’alumnat que participa en el curs és que, amb el pas de les sessions, ha augmentat la seua capacitat per a preguntar sobre aquelles qüestions que no tenen prou clares, així com la d’exposar les seues opinions crítiques.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

 

 

(publicat al VOX UJI Número XLVI. 26/05/2015)

Amb cames que roden (68)

La intel·ligència emocional és la capacitat humana per a conduir profitosament les emocions pròpies i les emocions alienes. Aquelles persones que són capaces de desenvolupar-la poden reconèixer, expressar, regular, controlar i dirigir les pròpies emocions i les de les altres persones per a adaptar-se a les situacions, aconseguir metes i propòsits i trobar-se amb si ateixes. La intel·ligència emocional s’ha d’exercitar cada dia com succeeix amb molts altres aspectes físics i intel·lectuals, com qui va al gimnàs per tal de guanyar massa muscular. Conèixer les pròpies emocions i ser conscients d’allò que sentim evitarà que estiguem al servei de les emocions incontrolades. Saber manejar-les és important a l'hora de relacionar-nos amb les altres persones i ser capaç de gestionar les emocions en el nostre benefici i no deixar-nos dominar per elles, així com reconèixer les emocions de les altres persones, desenvolupant l'empatia, ens hauria de permetre relacionar-nos des del bon tracte i tenir relacions de cooperació que facen felices a ambdues parts. Aquestes van ser algunes de les pautes que va proporcionar Anna Garcia Torres, psicòloga encarregada d’impartir les dues sessions corresponents al tercer mòdul celebrades els dies 18 i 25 de març, dins del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent» que porta a terme la Fundació Isonomia. Aquest mòdul es va dedicar a la «Intel·ligència emocional», descrita amb una frase de Charo Altable que diu que «és l'escolta tranquil·la i amorosa de les emocions pròpies i alienes».

Amb la projecció del curtmetratge «Cervell dividit» es va fer evident la transcendència de ser capaç de controlar l’equilibri entre les parts racional i emocional del nostre cervell. El descontrol de les emocions pot comportar situacions conflictives tant per a nosaltres com per a qui es relaciona amb nosaltres. Com molt bé descriu el conte «El monstre dels colors», cal identificar les nostres emocions i separar-les les unes de les altres per a saber com s’ha d’actuar en cada circumstància. Amb aquesta intenció, Anna Garcia va plantejar un seguit d’exercicis que serveixen per a aprendre a reconèixer i a controlar les emocions i ser capaç de transmetre-les de la manera més convenient en el moment oportú al subjecte adequat, així com per a entendre l’estat emocional de les altres persones. D’altra banda, després del visionat d’un altre curtmetratge titulat «El pont», es va mostrar a l’alumnat com es pot expressar el que sentim, les emocions problemàtiques que de vegades experimentem, sense insultar ni atacar. S’indicaren tres factors bàsics per a aconseguir-ho: respecte, tolerància i assertivitat. Per a assolir una bona convivència amb les altres persones són fonamentals el respecte i la comprensió, a més de no creure’s millor que ningú. En la resolució de conflictes és molt important usar l’assertivitat perquè la persona assertiva identifica els seus drets i els defèn, però sempre respectant els de les altres persones. I per a un bon control de les emocions i de les situacions és important relaxar-se abans d’actuar, estat que es pot assolir amb una respiració regular, profunda, que es pot aprendre fent els exercicis respiratoris adequats.

La intel·ligència emocional, en el cas de les persones amb diversitat funcional encara més, és una eina fonamental per a reforçar l’autoestima i aprofitar al màxim les capacitats personals des d’un estat emocional òptim.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLIV. 27/04/2015)

Amb cames que roden (67)

Els proppassats dies 18 i 25 de febrer es va impartir el segon mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent» que la Fundació Isonomia desenvolupa dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura. Aquest segon mòdul, dedicat a les «Eines per a la comunicació en la societat 3.0», va estar impartit per l’informàtic Daniel Renau, i l'objectiu del qual era donar a l'alumnat les nocions bàsiques sobre l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació –les populars TIC- perquè puguen usar-les com a instruments que faciliten la seua autonomia personal tot aprofitant la cara positiva d'aquestes tecnologies. Perquè, per a les persones amb diversitat funcional, són uns mitjans molt importants per a aconseguir la integració social i millorar la nostra qualitat de vida. La telecomunicació, mitjançant els moderns ordinadors personals i tota la gamma de telefonia mòbil que no para d’actualitzar-se per oferir noves utilitats i més completes, ens permet, a les persones que tenim greus problemes per fer desplaçaments, accedir a una gran quantitat de productes i serveis, alhora que representa tot un ventall de possibilitats per a comunicar-nos amb la resta de la societat; poder aconseguir un teletreball; formar-nos –com és el cas d’aquest curs que es desenvolupa de manera simultània a Castelló i Zafra (Badajoz) mitjançant les TIC-; realitzar tràmits burocràtics que, d'haver-los de fer presencialment, físicament ens representarien grans esforços; sense oblidar, és clar, la vessant lúdica d'Internet que ens permet l'accés a publicacions digitals, visites virtuals a museus, etc.

A l’alumnat se li va mostrar com realitzar cerques en Internet que els poden ajudar en la seua vida diària com, per exemple, preparar una recepta de cuina o fer una senzilla reparació; a més de com crear un compte de correu o com dissenyar i usar un blog. Al respecte, durant la impartició del mòdul es va crear el blog amb l'adreça https://autonomiacondiscapacidad.wordpress.com/. Des d’aquest espai animem a totes les persones que ens llegeixen a entrar a aquest blog en el qual les i els participants en el curs hi han publicat diverses entrades.

 

D'altra banda s’hi va tractar d'inculcar el bon ús de les TIC i es va recalcar la importància de no revelar les contrasenyes personals i es van recordar els perills de relacionar-se amb persones desconegudes mitjançant Internet, ja que és molt fàcil suplantar altres personalitats. No s’ha d’oblidar que, malauradament, les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ser usades amb finalitats negatives i s’ha d’insistir en la importància de prevenir problemes que poden esdevenir molt greus com ara el ciberassetjament (més conegut per l’anglicisme ciberbullying), una tendència que trasllada l'assetjament escolar o laboral de les aules o llocs de treball fins a Internet. El ciberassetjament consisteix en bromes cruels, insults i molèsties que se li adrecen a la víctima a través de correus electrònics, xats, xarxes socials (Facebook, Twitter,...) o qualsevol altre mitjà tecnològic. A diferència de l’assetjament tradicional, el ciberbullying no es queda en un espai públic, com pot ser una escola, una empresa o el mateix carrer, sinó que envaeix l’espai privat a l’estar present les 24 hores del dia.

 

El dret a l’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per part de les persones amb diversitat personal es reflecteix en diferents apartats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, com en l’article 9 que parla sobre l’accessibilitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

 

(publicat al VOX UJI Número XLII. 23/03/2015)

Condenados al bordillo

http://www.tvdenia.com/noticias/el-programa-a-por-la-inclusion-integrara-a-seis-personas-con-discapacidad-que-trabajaran-en-los-proyectos-que-desarrolla-la-asociacion-condenados-al-bordillo.html

Diseños en torno a la silla de ruedas | Xavier Duacastilla | TEDxMadrid

El derecho a la individualidad

El ciego, como el sordo o como el síndrome de Down es ante y sobre todo una persona que nace con ciertas capacidades, que desarrolla otras a lo largo de su vida y le condicionan algunas limitaciones. No deberíamos juzgar ni pensar qué es más conveniente para él o ella sin antes consultarle.

 

http://www.eldiario.es/retrones/derecho-individualidad_6_462713740.html

Asistencia Personal

Cual es la Mejor Inversion de la Actualidad ?? | Derrota la Crisis

Cual es la Mejor Inversion de la Actualidad ?? | Derrota la Crisis

VIDES DIVERSES el tràiler

Aquest vídeo documental és una més de les accions de la campanya VIDA INDEPENDENT, #feselpas que ECOM impulsa amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de promoure vida independent entre les persones amb discapacitat física.

El vídeo reflexiona sobre la necessitat vital de les persones, en aquest cas persones amb discapacitat física, de poder tenir una vida independent i autònoma i un projecte propi de vida. Perquè moltes persones amb discapacitat, per les raons que siguin, encara no creuen que una vida independent és possible per a elles.

Protagonitzat per persones amb discapacitat física que ja tenen una vida independent, el vídeo vol promoure que altres persones es decideixin a prendre les regnes de les seves vides i desenvolupar un projecte de vida propi.

Ha estat realitzat per la productora audiovisual New Division.

S’ha comptat amb l’associació Càmeres i Acció, que ha aportat dinàmiques de grup per a la creació conjunta de la conceptualització i el guió del vídeo.

---

Este vídeo documental es una más de las acciones de la campaña VIDA INDEPENDIENTE, #daelpaso que ECOM impulsa, con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, con el objetivo de promover la vida independiente entre las personas con discapacidad física.

El vídeo reflexiona sobre la necesidad vital de las personas, en este caso personas con discapacidad física, de poder tener una vida independiente y autónoma y un proyecto propio de vida. Porque muchas personas con discapacidad, por las razones que sean, todavía no creen que una vida independiente es posible para ellas.

Protagonizado por personas con discapacidad física que ya tienen una vida independiente, el vídeo quiere promover que otras personas se decidan a tomar las riendas de sus vidas y desarrollar un proyecto de vida propio.

Ha sido realizado por la productora audiovisual New División.

Se ha contado con la asociación Càmeres i Acció, que ha aportado dinámicas de grupo para la creación conjunta de la conceptualización y el guión del vídeo.

Resolución

Resolución de 3 de noviembre de 2015, de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, que modifica parcialmente el Acuerdo de 27 de noviembre de 2008, sobre acreditación de centros y servicios del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-12394

Ejarque: “A las personas con discapacidad siempre se nos minimiza, como si fuéramos eternos niños”

Ejarque: “A las personas con discapacidad siempre se nos minimiza, como si fuéramos eternos niños”

Playfulbet, pagina de Ganar Dinero Jugando y...

Si te gustan los deportes y apostar, esta es tu web,  apuesta sin que salga dinero de tu bolsillo.
Link de registro http://playfulbet.com/usuarios/4290099  

 

Trabajar por Internet, Network Marketing

GRAN PRESENTACION DE YES, WE FUCK!!! en Madrid

 

11 de abril 2015 17,30 h.

Auditorio Sabatini... Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía Calle de Santa Isabel, 52, 28012 Madrid

Confirma asistencia,
centrodeestudios@museoreinasofia.es y yeswefck@gmail.com

Proyección del documental Yes, we fuck!
Antonio Centeno y Raúl de la Morena
El próximo 11 de abril se proyecta en el Auditorio Sabatini a las 17:30 h el documental Yes, we fuck! realizado por Antonio Centeno y Raul de la Morena.

El documental, presentado en las jornadas crip-queer de Somateca, muestra no sólo qué puede hacer la sexualidad por las personas con diversidad funcional, sino también qué puede aportar la realidad de la diversidad funcional a la sexualidad humana.

 

 

AMB CAMES QUE RODEN (66)

Per a qui no tinga clar el concepte de «vida independent» s’ha de dir que es un paradigma, un model des del qual la persona amb discapacitat exerceix la seua plena capacitat d’elecció com a ésser humà, en llibertat, de manera individual, controlant tots i cadascun dels aspectes de la seua vida per a accedir al mateix rang d’igualtat de drets i deures que la resta de ciutadania sense discapacitat. I per a aconseguir això cal que aquesta persona tinga accés a tots aquells recursos complementaris que necessita, com ara ajudes econòmiques, suports tècnics, assistència personal, serveis especialitzats, mitjans auxiliars per a la comunicació...

Tot just sobre «Vida independent i igualtat entre dones i homes» versava el primer mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», que va impartir el proppassat dia 5 de febrer Soledad Arnau, llicenciada en filosofia, que compta amb un ampli currículum acadèmic així com un llarg historial de treballs relacionats amb la vida independent, l’educació per a la ciutadania, els drets humans, la sexualitat humana, etc.

 

Per començar, va indicar que els drets a la vida independent i a la inclusió en la comunitat estan reflectits en l’article 19 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovat per Nacions Unides en 2006. Un document, aquest, que és molt important que coneguen totes les dones i homes amb diversitat personal per a poder exigir el seu compliment i en el qual també estan inclosos tota la resta d’aspectes que es van anar desglossant durant la classe: l’educació inclusiva (article 24); la capacitació jurídica amb suports (article 12);  la igualtat d’oportunitats i, en drets, entre dones i homes (article 6); salut sexual i reproductiva (articles 23 i 25); i prevenció de violència de gènere (article 15). Tots fonamentals perquè les persones amb discapacitat puguen dur a terme una vida independent. Així mateix es va passar el documental Una habitación propia, realitzat en 2011 per l’IVADIS, actual IVAS (Institut Valencià d’Acció Social), que, tot i referir-se a persones «institucionalitzades», és a dir, que viuen en pisos tutelats on la implementació d’una vida independent té moltes limitacions, mostra la importància de comptar amb espais propis en els quals es respecte el dret a la privacitat (article 22) que, en els casos descrits en l’esmentat documental, fins i tot possibilita que parelles estables de persones amb discapacitat intel·lectual puguen mantenir relacions afectives i sexuals amb la imprescindible intimitat.

 

S’ha de ressaltar que la tant les persones presents a l’aula d’Isonomia, a la Universitat Jaume I de Castelló, com les que van participar-hi a través de videoconferència des de Badajoz, van estar molt actives i van fer aportacions molt interessants. Es destacable la importància que donen a tenir un treball remunerat, un àmbit aquest en el qual perceben més la discriminació. També parlen amb ràbia de la discriminació, i fins i tot de la befa, que han patit en les escoles i instituts per part de companyes i companys sense cap mena de discapacitat reconeguda i que, en algun cas, encara es repeteix quan se’ls troben pel carrer.

 

En acabar la sessió, van manifestar que els havia agradat molt participar i que ja contaven els dies que faltaven per a la impartició del segon mòdul d’aquest curs que la Fundació Isonomia desenvoluparà durant el primer semestre de 2015. Això fa evident la necessitat d’espais com aquest, on reben un tracte igualitari i es poden expressar amb la sensació que les seues opinions són escoltades i valorades.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

 

(publicat al VOX UJI Número XL. 16/02/2015)

Descripción: Myiyo (In Your Opinion)

Esta comunidad de encuestas pagadas que está disponible en varios idiomas. El funcionamiento es similar a otras webs de encuestas. Te otorgan puntos por completar encuestas y luego esos puntos se pueden  canjear por dinero en paypal. Cada vez que hay una nueva encuesta disponible, te suele llegar un aviso por email.

 

Mi valoración:

 

Idioma: Español, inglés, francés, italiano…

 

Encuestas: No suelen enviar muchas encuestas pero lo mejor es que están muy bien remuneradas. Por cada encuesta se gana entre 1 euro y 4 euros. En puntos, entre mil y cuatro mil puntos por cada encuesta. Un consejo: Completa todo el perfil para recibir la mayor cantidad posible de encuestas.

Puntos: En myiyo 1.000 puntos equivalen a 1€.

 

Referidos: En myiyo ganas 500 puntos por cada referido que invites. O lo que es lo mismo, 0,50€ por cada referido. No hay límite de referidos. Para que nos acrediten la comisión por el referido, éste tiene que completar su primera encuesta.

 

Mínimo de pago: Podrás solicitar un pago a partir de 20.000 puntos (20€).

 

Modo pago: 

 

Sobre los pagos:  Suelen pagar el mes siguiente después de solicitar un pago. Si pides el dinero en septiembre te pagarán en octubre (normalmente suelen pagar a principios de mes).

 

Países que acepta: Myiyo acepta gente de todos los países. Para países de latam envían muy pocas encuestas.

 

Observaciones: Si completas el perfil te dan 500 puntos (0,50€) y si confirmas el email otros 100 puntos (0,10€). En las próximas fechas harán grandes sorteos entre todos los miembros de myiyo. Sin duda, de las mejores páginas para ganar dinerito con las encuestas.

 

Link de registro

https://www.myiyo.com/?ref=201280234