AMB CAMES QUE RODEN (48)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en la seua primera reunió d’enguany, va acordar dedicar el 2013 a treballar al voltant de la importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb discapacitat. Des del grup es proposa investigar sobre si la violència masclista cap a les dones amb discapacitat, per part de subjectes que conviuen amb elles, presenta una connotació sexual, l’expressió de la qual té diferents maneres de manifestar-se i distints graus d’intensitat: des del rebuig més ultratjant, que es pot expressar mitjançant mirades despectives; fins a abusos, en forma de relacions no consentides, tocaments, etc.; passant per l'agressió verbal.

Segons l’informe Violència en dones i xiquetes amb discapacitat, quatre de cada cinc dones amb diversitat funcional pateixen violència. El text traslladat per Gabriela Guzmán, oficial de Drets Humans de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides, davant la Conferència Internacional«Els desafiaments del nou mil·lenni per a les dones amb discapacitat», celebrat a Madrid al juny de 2012, afirma que el 80% de les dones amb discapacitat són víctimes d’agressions i tenen quatre vegades més de risc de sofrir abusos sexuals que la resta de població femenina.

 

Tot això s'incardina en una visió asexuada de les persones amb diversitat funcional, malauradament molt estesa, que proclama o bé que aquestes "no tenen sexualitat" (per estar absolutament invisibilitzada) o bé es considera que si la manifesten "és un comportament aberrant", sense que entre ambdues opcions hi haja més possibilitats sexuals. Per dissort, aquestes visions de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional són molt generalitzades i estan basades en el desconeixement i/o la negació que aquestes dones i homes tenen els mateixos drets que la resta de ciutadanes i ciutadans a expressar i manifestar les seues inquietuds sexuals.

 

Des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia es fa una crida a totes les associacions de persones amb discapacitat, així com a altres entitats i particulars, perquè realitzen les seues aportacions sobre aquest tema. Per contactar amb el grup poden remetre un correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.esi se’ls comunicarà la manera de participar-hi.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número III. 02/05/2013)

 



El deseo de Mar

Final Encargo Socialp by Mar Dalmau

Charla con la Asociación Condenados al Bordillo by Mar Dalmau

AMB CAMES QUE RODEN (47)

Els nombrosos casos de corrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, protagonitzats per la classe política i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifiquen en nom del sacrifici comú que diuen que cal per superar-la.

La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, qui més la patim som els col·lectius més vulnerables. L'any 2006 hi van aprovar la Llei de l’Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com “el quart pilar de benestar” i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havien molts dubtes sobre el seu desenvolupament i correcta implementació, que aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la documentació i la sol·licitud de reconeixent de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fins que hi arriba la resolució passen mesos o anys d'espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius la resolució arriba quan la beneficiària ja hi ha mort.

Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quantia a percebre, però que en casos hi arribarà al 90% si la persona beneficiària té ingressos que sobrepassen el barem que hi ha establit, donant-se el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos de retràs. La mal anomenada Llei de la Dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s'acanissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (cadires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.

Ens estan suprimint l’exercici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 137 de VOX UJI. Març 2013)

                                                                                    

AMB CAMES QUE RODEN (46)

Totes les dones i els homes tenim els mateixos drets a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomptat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les persones amb diversitat funcional se'ns posen traves injustificables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciutadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civilitzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanista, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada vegada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses “per por a que es descontrolen i facen aldarull”. Fa pocs mesos a una xica amb diversitat funcional física greu, que volia celebrar el seu natalici acompanyada de la seua família en un hotel en el qual hi havien fet una reserva, se li va negar l’admissió “perquè donaria mala imatge a l'establiment”. I el cas més recent ha estat el d'una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van permetre embarcar fins que s’hi va pagar un plus de seguretat. De vegades, es rectifica posteriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s'han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nostres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2 defineix que: «Per “discriminació per motius de discapacitat” s'entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d'altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversitat funcional i, massa sovint, ens segueix discriminant. I mentrestant els Governs estatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retallades... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 135 de VOX UJI. Gener 2013)

AMB CAMES QUE RODEN (45)

L’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, convida a participar en la VI Marxa no Competitiva per la Igualtat d’Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. «Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals», a celebrar el diumenge 18 de novembre a Castelló de la Plana i que partirà de la plaça Major a les 12:30 h.

Enguany la Marxa encara ha de ser més reivindicativa davant les retallades que no cessen d’etzibar des de les diferents administracions. El desballestament de l’estat del benestar comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana assolida per les persones amb diversitat funcional les darreres dècades. Per això, des d’ADFU, es fa una crida perquè s’hi participe i s’unisquen les forces per a defensar els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat.

Inscripcions: per correu electrònic, abans del 11 de novembre, a marchagiat@gmail.com (indiqueu-hi nom i cognoms, a més de dir si assistireu al dinar de pa i porta a La Pèrgola en acabar-hi el recorregut); o truqueu dilluns, dimecres o divendres, fins el 9 de novembre, al 964729145 en horari de 10:30 a 13:00h.

Us esperem!!!!!!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 133 de VOX UJI. Novembre 2012)

AMB CAMES QUE RODEN (44)

En ple segle XXI hauria de ser un fet que les ciutats foren accessibles per a la totalitat de la ciutadania. L'accessibilitat, tant física com social, ja no pot ser una alternativa, ha de ser una premissa d’obligat compliment en tots els llocs i circumstàncies, des dels carrers fins als edificis, des dels serveis públics i privats fins a les noves tecnologies i d'acord amb el que diu la legislació vigent tant estatal com autonòmica. I és que l’accessibilitat es tradueix en autonomia personal i socialització, dos aspectes imprescindibles per tal que les persones amb diversitat funcional puguem exercir el nostre dret a una vida independent.

La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i les seues instal·lacions són un bon exemple de l’avanç de la societat en la conscienciació sobre l’accessibilitat. Amb la inauguració del bucle d’inducció magnètica instal·lat al Paranimf i que permet, a les persones amb pèrdua auditiva portadores d’implant coclear i audiòfons, el seguiment de les activitats culturals -teatre, cinema, etc.- que tenen lloc a l’esmentada sala, l’UJI ha esdevingut el primer emplaçament cultural de la Comunitat Valenciana que compta amb aquesta tecnologia. També durant el curs 2011/12, al Campus Riu Sec de l’UJI s’han fet altres millores, entre les quals destaca l’eliminació dels graons de les entrades dels locals situats a l’Àgora, després d’anys de reivindicació per part de moltes persones i també recolzada des d’aquesta columna en diverses ocasions.

Però l’UJI encara mostra deficiències pendents de resolució. Un exemple són la major part dels passos de vianants que hi ha a l’interior del campus que no compleixen la normativa de la cota 0; fins i tot hi ha alguns del tot impracticables en cadira de rodes. Des d’aquest espai confiem que durant el nou curs, el vicerectorat pertinent prendrà mesures per a corregir aquestes deficiències. Nosaltres, com a persones amb diversitat funcional, seguirem vigilant per assenyalar tots aquells aspectes que vulneren les lleis i normatives que promouen la igualtat d’oportunitats.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 131 de VOX UJI. Setembre 2012)

AMB CAMES QUE RODEN (43)

Sabem que són temps de crisi. Una crisi creada en instàncies llunyanes de les ciutadanes i ciutadans a qui més estan afectant les nefastes conseqüències d’aquesta. Apurant el nostre sentit de la solidaritat, com a persones no culpables d’aquesta situació, podem acceptar que són necessàries les “retallades” per eixir de la recessió econòmica que afecta a tot el planeta; però no és just que sempre pague els plats trencats la ciutadania que té menys recursos.

El proppassat dia 3 de maig es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Castelló la normativa aprovada per l’Ajuntament de Castelló de la Plana per la qual les persones amb diversitat funcional hauran de pagar per usar el servei municipal de transport adaptat, servei fins ara totalment gratuït. Això suposarà per a cada usuari/a una mensualitat de 15 a 60€, segons els ingressos familiars, per l’ús fix d’aquest transport o 3€ per trajecte si se’n fa un ús esporàdic. A més, si el desplaçament és a un altre municipi, amb un màxim de 20 km, el preu serà de 15€.

Aquest mitjà de transport és essencial perquè les persones amb diversitat funcional realitzem les nostres activitats ja siga a l’àmbit acadèmic, laboral o d'oci –a banda de les relacionades amb serveis de salut- per la qual cosa l'imposició d'aquesta taxa afectarà la quotidianitat de qui utilitzem habitualment aquest mitjà de transport adaptat ja que els ingressos de la majoria són baixos.

Des de l'Ajuntament de Castelló s’hi justifica la mesura parlant d’igualtat distributiva, cosa que ens sembla molt bé. Però ja que parla d'igualtat, ¿per què només ho fa a l’hora de fixar cànons i se n’oblida de fer real i efectiva la igualtat d’oportunitats, per exemple, en l’accessibilitat al servei d’autobusos -fins ara mateix gratuït per a pensionistes- al qual les persones amb mobilitat reduïda no tenim l’accés assegurat perquè, moltes vegades, les rampes que se suposa que adapten aquests vehicles no funcionen per manca de manteniment? Sense alternatives, les persones amb diversitat funcional tornarem a quedar excloses.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del 

                                 Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia

                                                                                   

AMB CAMES QUE RODEN (42)

Aquesta crisi econòmica –però també de valors humans- que estem experimentant afecta a totes les persones, però evidentment sempre repercuteix de manera més punyent en aquells col·lectius amb més risc d'exclusió, i les persones amb diversitat funcional integrem un dels sectors de la població proclius a patir aquest risc.

Davant de les retallades que s'estan aplicant –i les que previsiblement s'aplicaran properament- que aguditzen encara més les dificultats de les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional, el Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia va acordar en la seua primera reunió d’enguany treballar  durant aquesta anualitat sobre l’«Economia de la diversitat funcional».

Es planteja realitzar una publicació recopilant els relats que aporten les persones que col·laboren en aquest Grup, així com d’altres que vulguen fer-hi aportacions,  que podran remetre els seus testimonis per correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.es. Les narracions, d’una extensió d’entre 2 i 5 folis, hauran de contar fets relacionats amb l’economia que afecten la vida quotidiana de persones amb diversitat funcional, com poden ser els impediments en l'accés als llocs de treball; les dificultats per aconseguir prestacions econòmiques, ajudes, subvencions i beques; els costos d'adaptacions i productes de suport, i el seu manteniment; les despeses en cures i atenció personal; etc.

L’objectiu de la recopilació serà fer visible com afecta directament aquesta crisi i de quina manera impacta sobre les persones amb diversitat funcional, ja que sempre són molt més eloqüents les narracions en primera persona que les fredes xifres d’un informe econòmic puc i dur. Esperem les vostres aportacions.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del  

                                 Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia

           

                                                                                          



AMB CAMES QUE RODEN (41)

Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei, però la realitat és molt diferent quan es tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat, que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i ciutadans sense cap mena de distinció.

En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a incomplir la Constitució (article 9.2) i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat  d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.

Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar la Mesa Administrada electrònicament, deixant que les Juntes Electorals de Zona seguisquen invocant l’acord de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta (identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.

Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del  

                                 Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia

                                                                                          

AMB CAMES QUE RODEN (40)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia dóna suport un any més a l'organització de la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que se celebrarà el diumenge 27 de novembre de 2011 i que, en aquesta ocasió, a causa de les obres que es porten a terme a la plaça Major, partirà de la plaça de la Pau per a recórrer diversos carrers de Castelló de la Plana per cinquè any consecutiu.

El propòsit bàsic de la Marxa és continuar conscienciant la societat en general, i els poders públics en concret, que la diversitat funcional no és inherent a les persones que la manifesten sinó a la manca d'igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, causa principal que impedeix l'exercici dels seus drets i deures a les persones amb discapacitat tal com correspon a qualsevol ciutadana o ciutadà.

L'Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU) s'encarrega un any més, per designació de l'esmentat grup de treball de la Fundació Isonomia, d'organitzar la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. A part del suport d’Isonomia i d'altres institucions, aquest any es compta amb la col·laboració de la Fundació Borja Sánchez, entitat nascuda amb l’objectiu de prestar assistència a xiquetes i xiquets entre 0 i 8 anys que manifesten qualsevol tipus de lesió cerebral i donar suport i ajuda a les seues famílies.

La Marxa també té la seua part lúdica que tindrà lloc en el recinte de La Pèrgola i que enguany presentarà novetats en relació a anteriors edicions.

Les inscripcions poden fer-se trucant al telèfon 964 729145 del 17 d'octubre al 18 de novembre (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10:30 a 13 h) i al correu electrònic marchagiat@gmail.com (indicant nom i cognoms) del 19 de setembre al 20 de novembre. Us esperem!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 122 de VOX UJI. Novembre 2011)

AMB CAMES QUE RODEN (39)

Malauradament, la violència contra les dones segueix d'actualitat. Però massa vegades la que s’exerceix contra les dones amb diversitat funcional, per diverses causes, està oculta als ulls de la societat. En moltes ocasions, les pròpies víctimes no són conscients que estan sent maltractades, ja que creuen que és quelcom normal pel fet de dependre de les persones que les atenen i que solen ser les autores dels maltractaments.

El cas de la dona afectada per una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va saltar als mitjans de comunicació la primavera proppassada, palesa molt bé la indefensió de les dones amb diversitat funcional, i encara més d’aquelles que manifesten una situació de dependència greu. Aquesta dona, que només es pot comunicar a través d’un ordenador que controla amb els ulls, va denunciar la irrupció del seu cònjuge en el seu domicili –amb qui ja no convivia- gràcies al fet que un conegut de Sevilla amb qui estava xatejant, i que ja estava informat dels seus problemes conjugals, va avisar a la policia local en interrompre ella la conversa de manera sobtada. Quant hi van arribar els agents els va ensenyar arxius de so i imatges que contenien insults del marit, així com també van rebre el testimoni d’una de les assistentes.

El Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, ciutat on van succeir els fets, va denegar l’ordre d’allunyament. I és que massa sovint és qüestionada la credibilitat de les denuncies fetes per dones amb discapacitat en particular i persones amb diversitat funcional en general, perquè la violència psicològica no deixa marques físiques i és més difícil de demostrar.

Així mateix, un altra qüestió que fa que les persones amb diversitat funcional tinguen por de denunciar és el perill que corren de patir represàlies per part de la persona acusada si la denuncia es desestimada. I és que moltes persones amb diversitat funcional estan en situació de dependència.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 120 de VOX UJI. Setembre 2011)

AMB CAMES QUE RODEN (38)

Es pot dir que en els països més desenvolupats és estrany trobar una persona que no tinga pàgina a Facebook, Twitter, o qualsevol altra de les xarxes socials que estan de moda, que han esdevingut referents en la nostra vida diària a l’hora de comunicar-nos, intercanviar informacions, etc. És una manera senzilla, còmoda, i gairebé instantània, d’interactuar amb persones o grups socials afins des de quasi tot arreu i a través de diverses tecnologies, quelcom que ja està causant síndromes tant d’addicció com d’abstinència.

Per a les persones amb diversitat funcional les xarxes socials són un recurs molt útil en obrir-nos un gran ventall de possibilitats, facilitant-nos la interacció i la comunicació, fet que ja havien millorat altres eines d’Internet com ara el correu electrònic o el xat. Mitjançant les xarxes socials és fàcil estar en contacte continu amb amigues i amics, així com fer noves amistats, i fins i tot retrobar-ne de velles que per un motiu o altre s’havien perdut. A més, en certa forma, és un bon aliat contra la solitud i un indret on la igualtat de condicions per a transmetre i divulgar les nostres idees pot ser possible.

Però, com quasi tot en aquesta vida, també hi és la part negativa. Alhora que és un sistema que augmenta la capacitat de relació-comunicació, ens pot fer còmodes i portar-nos a usar les xarxes socials per a aïllar-nos de la societat i del tracte real que això comporta, creant-nos un món virtual que ens fa oblidar la nostra realitat quotidiana, enganyant-nos nosaltres mateixos. D’altra banda, en aquestes xarxes socials –com succeeix en altres espais d’Internet- no manquen individus que les utilitzen per a enganyar, aprofitar-se’n o fer burla d’altres persones; i és evident que qui manifestem una diversitat funcional som un blanc fàcil.

Si bé el món virtual de les xarxes socials sovint és més accessible, i està bé com a mitjà però no com a fi, mai no podrà substituir la calidesa del contacte real amb tots els seus pros i tots els seus contres.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 118 de VOX UJI. Juny 2011)

AMB CAMES QUE RODEN (37)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, en el seu desè any activitat i sobre la base de l'anàlisi de necessitats manifestades per les persones amb diversitat funcional en anteriors reunions, es proposa dedicar els seus treballs a dues temàtiques: investigació sobre dones i discapacitat i implementació de la vida independent.

La primera estarà liderada per Ana Luisa Rodríguez, tallerista per a la igualtat, qui investigarà sobre el gènere des de la perspectiva de la discapacitat. Com acció inicial va participar en una jornada organitzada per la Unitat d'Igualtat de la Universitat Jaume I amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, sobre dones en risc d'exclusió social.

La segona tindrà com objectiu promocionar la implementació de la vida independent. La societat ha d'evolucionar d'acord amb les noves demandes i necessitats que sorgeixen per part d’aquesta. Així, davant la manca de recursos detectada a la província de Castelló per a l'impuls i desenvolupament pràctic de la filosofia de vida independent, i l'absència d'opcions per a les dones i els homes en situació de dependència que reivindiquen el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, i més concretament de l'article 19, que parla del dret a viure de forma independent, la Fundació Isonomia proposa que el grup s'implique i aprofundisca en un projecte que promocione la creació de recursos relacionats amb el desenvolupament i implementació de la vida independent. Aquests recursos complementarien el ventall de possibilitats amb que s’hi compta actualment (residències, habitatges tutelats, etc., això sí, segons es constata, en nombre insuficient i que no cobreixen tot l'espectre de les diferents diversitats funcionals). Una de les accions principals d’aquest projecte seria la creació d'una Oficina de Vida Independent a Castelló.


Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 116 de VOX UJI. Abril 2011)

Legislación

Resolución de 25 de febrero de 2011, de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, por la que se convoca la concesión de ayudas de atención a la dependencia durante el año 2011

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf

Legislación

Resolución de 10 de febrero de 2011, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Convenio de colaboración con la Comunitat Valenciana, para el desarrollo del marco de cooperación interadministrativa previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia y para el establecimiento y financiación del nivel de protección acordado para el ejercicio 2010.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf

Legislación

Resolución de la Subsecretaría de la Consellería de Bienestar Social por la que se convoca licitación pública del servicio para el desarrollo de la funcionalidad de gestión de la dependencia por la entrada en vigor del grado 1, nivel 2 y decreto del COPAGO, en las aplicaciones de gestión de la dependencia de la Consellería de Bienestar Social.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/12/pdfs/BOE-B-2011-8622.pdf

Legislación

Conselleria de Benestar Social. Licitació número CNMY11/12-12/33. Servei informàtic per al desenrotllament de la nova funcionalitat que s'implementarà en les aplicacions de gestió de la dependència, per adaptar-se a la normativa vigent originada per l'entrada en vigor del grau de dependència 1, nivell 2 i del decret del copagament. [2011/2127] (DOCV nº 6467, de 24.02.2011)

http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=002489/2011

Legislación

Real Decreto 175/2011, de 11 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 727/2007, de 8 de junio, sobre criterios para determinar las intensidades de protección de los servicios y la cuantía de las prestaciones económicas de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, y el Real Decreto 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Social de los cuidadores de las personas en situación de dependencia.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3175

"También somos individuos sexuales"

Una visión muy realista de la sexualidad de las personas con diversidad y hay que destacar la inclusión de la figura del asistente personal

Por: Cecilia Franck.
Fuente: http://hd.se

¿Qué se siente al estar con alguien, pero siempre depender de un tercero?. ¿Es posible tener relaciones sexuales, incluso cuando usted necesita ayuda durante todo el día?. Y si quieres ver una película porno, puedes entonces pedir a la asistente que te ayude?. Verónica Svensk trabaja por romper los estereotipos sobre las personas con discapacidad y su sexualidad.

HD / NST ANDERS MALMBERG
Verónica Svensk
Edad: 32
Bor: Estocolmo
Familia: esposo Juan, sus padres, una hermana y dos sobrinas.
Ocupación:"Un secreto conocido por muchos" en nombre de la Federación de Jóvenes con Discapacidad, que está patrocinado por el Fondo Estatal de Herencia. También dirige una empresa de asistencia con la familia.
Aficiones: Yoga. "He estado practicando yoga desde hace diez años con un profesor cualificado. A través del yoga, he aprendido que tengo mi cuerpo y el alma en alguna parte.

"VIDA Y LUJURIA.

Verónica nació con parálisis cerebral. Durante los dos primeros meses de su vida, dejó de respirar varias veces. Su discapacidad era tan grave que los médicos creían que nunca hablaría. Pero ella pudo hablar. Hoy, ella ha hecho una carrera de hablar. En este momento da la vuelta a Suecia celebrando cursos y conferencias sobre el amor, las relaciones y el sexo.

El proyecto, que ella conduce llamado "un secreto conocido por muchos";cuyo objetivo es romper el tabú que rodea a las relaciones, el amor, la sexualidad, la discapacidad y la asistencia personal.

Nos encontramos con Verónica en Lund, donde fue durante tres días para llevar a cabo un curso para personas con diversas discapacidades.

- Hay un debate no sólo sobre las necesidades de los asistentes, debemos empezar a hablar de por qué las personas con discapacidades no son vistos como "seres sexuales ", dice.

Verónica editó un manual metodológico con consejos prácticos para las personas con discapacidad y la asistencia; para hacer frente a diversas situaciones difíciles. El libro también da una visión de cómo las opiniones han cambiado con el tiempo.

Una cosa no ha cambiado y es la percepción de la discapacidad y el sexo, dice.

Verónica necesita ayuda durante todo el día. En el dormitorio están, por lo general ella y su esposo pero: no todo es hacer. Para las personas con discapacidad, puede ser difícil saber cuánto puede exigir de un tercero.

Verónica se pregunta: ¿Se puede pedir a un asistente que te retire un condón? ¿Puedo obtener ayuda para que me lo coloque?. Y si quieres ayuda para tomar una ducha después del sexo, a pesar de ser muy tarde, puedes pedírselo?. Nunca se puede obligar a nadie a ver películas porno pero debo al menos ser capaz de obtener ayuda para ponerla en el reproductor de DVD? ".

Lo que para otros puede parecer obvio, se convierte en una persona con discapacidad una cuestión de derecho a sus propios cuerpos y sus propias necesidades.

- ¿Cuáles son los límites de los asistentes? Ley de compra de sexo es realmente la única ley que toca el tema. Pero ¿qué hay que comprar el sexo? ¿Es para ayudar a masturbarse a alguien? pide a Verónica.

Ella nunca ha tenido problemas para hablar en voz alta sobre el sexo y las relaciones. Ni como un adulto, ni cuando era más joven. No más que cualquier otro adolescente. En casa siempre todas las preguntas se le permitieron.

- Mis padres no tardaron en darse cuenta de la importancia de la independencia.

Cuando era adolescente, Verónica pensó que la vida a veces parecía injusta e inconveniente. Se sentía sin esperanzas para el futuro y no quería vivir más.Pero hoy en día cree que había más que ver que su discapacidad.

- Tuve una relación,pero pensé: quién me querrá?. Y yo realmente no sabía cómo podría manejar mi cuerpo. Pero, ¿quién diablos lo sabe cuando es un adolescente? ", Dice con una sonrisa.

La discapacidad se tal vez te enfrenta a cuestiones más prácticas que otros adolescentes. Tales como qué hacer con el asistente cuando las cosas se ponen difíciles. Pero ser capaz de tener sexo no fue algo que ella tuvo en cuenta sólo porque tenía una lesión cerebral.

- Difícil sí, imposible no. He tenido ocho parejas, incluyendo a mi marido.Todos ellos han tenido algún tipo de discapacidad, pero también son muy diferentes como personas. Se trata de una cuestión de prueba y error. Así es para todos.

Verónica ha optado por centrarse en las similitudes más que en las diferencias, entre lo que es vivir con y sin discapacidad.

- A muchas personas les extraña que yo estoy casada. Pero tengo 32 años, por lo que se hace evidente que tengo un marido; dice.

Verónica y su marido están juntos desde hace nueve años. Pero a pesar de que ambos son adultos, siguen siendo fruto de comentarios, cuando se dan un beso en público.- Y no de una manera positiva, sino desde el asombro. No entiendo por qué la gente tiene que comentar", dice Verónica.

"¿Se puede tener hijos"?.

- Desde que John tiene la enfermedad de Parkinson y se cansa de la vida mucho hemos decidido no tener hijos. Estoy también muy dependiente de mis asistentes y no sería capaz de elevar la niña. No quiero traer un hijo al mundo sin saber que la vida todos los días iba a funcionar. Pero una discapacidad no tiene por qué ser un obstáculo. Claro que puede, tengo amigos en la misma situación que los padres.

Al depender de un asistente no significa que la vida tiene que girar en torno a la asistencia. Verónica dice que algunos que tienen la asistencia a veces se olvidan de vivir sus propias vidas y en su lugar se rigen por sus asistentes.

- Una vez, uno de mis asistentes se encontró un vibrador en mi cama. Le dije que podía irse y ella nunca hizo preguntas ", dice Verónica.

En dos años, cuando finalice el proyecto Verónica espera haber ayudado a romper las actitudes y los prejuicios respecto de las personas con discapacidad,sus relaciones sexuales y su fogocidad, si pueden no estar casados, ser gay, etc.

El teléfono suena. Es Glenn, que llama a Verónica para organizar una fiesta de sexo y hablar acerca de los juguetes sexuales que utilizarán.

- A las seis de la tarde, una muy oportuna visión del tema ", Verónica ríe.

http://sexualidadespecial.blogspot.com/2011/02/tambien-somos-individuos-sexuales.html?spref=fb