AMB CAMES QUE RODEN (50)

Entre els menesters propis de la raça humana està anar a comprar. Som l’única espècie que habita aquest planeta que realitza aquesta activitat, nascuda de la necessitat vital d’aconseguir els aliments i altres productes bàsics per a la supervivència que ja no podem aconseguir directament de la natura per raons de la nostra evolució social. Anar a comprar, a banda d’un fet vital i social, també ha esdevingut un acte lúdic -que, en ocasions, ens porta a adquirir fins i tot allò que no necessitem-, al qual totes les persones hem de tenir accés sense cap mena d’impediment.

Els hipermercats i centres comercials són la màxima expressió de l’hàbit del consum. Tot i que amb el pas de les darreres dècades ha millorat molt l’accessibilitat a aquestes grans superfícies, les persones amb diversitat funcional segueixen trobant un seguit d’inconvenients a l’hora de fer-hi la compra, que són tan diferents com diversos són els tipus de discapacitats. Casos representatius són els productes que queden fora de l’abast de les persones de baixa estatura i de les que es mouen en cadira de rodes per estar només disposats als prestatges més alts; els emprovadors petits en els quals a penes hi cap la cadira de rodes; o els passadissos massa estrets que dificulten el pas i la maniobrabilitat d’aquestes.

Per a les persones que manifesten discapacitats visuals és complex anar a comprar totes soles a grans superfícies comercials perquè, entre d’altres dificultats, tenen la de localitzar els productes i la de dur les bosses fins a casa, aspecte aquest últim que també comparteixen amb les persones amb mobilitat reduïda, ja que és prou complicat portar el bastó o conduir la cadira de rodes mentre es sosté pes.

Sí, és veritat que hi ha l’opció de comprar a través d’Internet. Però no és el mateix fer-ho per gust que per obligació. Com dèiem més amunt, anar a comprar té una vessant social que comporta integració en la comunitat, alhora que fomenta l’autonomia personal. Fer la compra des de casa elimina aqueix contacte físic amb els productes a elegir, n’encareix el cost pel servei a domicili i augmenta la invisibilització de les persones amb discapacitat.

Segons ens han comentat la Sara Rubio, el Marc Llorens i l’Albert Miret, persones  amb diversitat funcional visual a les quals agraïm les seues aportacions a aquest article, sempre que han demanat l’ajuda del personal d’algun supermercat han rebut una resposta positiva. Però els drets i la igualtat d’oportunitats de la ciutadania no han de dependre de bones intencions sinó han d’estar regulats i garantits. Per això, des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia es creu necessària la regulació del dret de les persones amb diversitat funcional a ser assistides en les grans superfícies comercials (hipermercats, autoserveis...), sense que això implique cap despesa addicional, i que els ports per dur la compra a domicili no s’hi cobren o siguen reduïts per a les persones que usen aquest servei per necessitat i no per comoditat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número VII. 01/07/2013)

AMB CAMES QUE RODEN (49)

La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I va presentar la publicació elaborada pel Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia que, sota el títol «Relatos sobre discapacidad y economías de a pie», recull onze relats en els quals persones amb diversitat funcional descriuen les seues vivències personals relacionades amb l'àmbit econòmic i condicionades per la discapacitat que manifesten.

L'objectiu d'aquesta recopilació de relats que contenen les experiències quotidianes de persones, que a banda d'enfrontar-se a les dificultats generals amb les quals es troba qualsevol ciutadana o ciutadà diàriament també han de plantar cara a les pròpies derivades de la discapacitat, és traslladar-les a la Societat -amb eixa majúscula que la converteix en quelcom anònim i a la qual de vegades se li carreguen les culpes de fets dels quals no té cap coneixement- perquè sàpiga de primera mà les traves i dificultats amb què topen cada dia les persones amb diversitat funcional, i que amb la crisi s'aguditzen encara més.

Entre les qüestions que tracten aquestes històries, contades en primera persona, estan els preus elevats dels productes específics per a aquest col·lectiu i que en la majoria dels casos són articles de primera necessitat; les dificultats per accedir a llocs de treball; la manca d’ingressos suficients per abastar una vida digna i que permeten el desenvolupament d’una vida independent; etc. Així mateix, en aquesta publicació es fan evidents alguns dels efectes negatius que estan causant les retallades aplicades des de les diverses administracions. Unes mesures antisocials que van enderrocant de mica en mica l’estat de benestar que un dia va semblar que era a l’abast de la mà i que ara ens volen fer creure que és impossible.

Com es diu al final del pròleg, «en aquest temps de crisi, més que mai, és imprescindible unir les nostres forces per a sobreviure i aconseguir que els drets i la dignitat de les persones amb diversitat funcional siguen respectats». I una de les maneres de fer visible la situació és no callar. Tal com s'indica al llibre, EL SILENCI NOMÉS BENEFICIA LA INJUSTÍCIA.

La publicació pot descarregar-se en: 

http://isonomia.uji.es/relatos-sobre-discapacidad-y-economias-de-a-pie-2013/

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número V. 03/06/2013)

AMB CAMES QUE RODEN (48)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en la seua primera reunió d’enguany, va acordar dedicar el 2013 a treballar al voltant de la importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb discapacitat. Des del grup es proposa investigar sobre si la violència masclista cap a les dones amb discapacitat, per part de subjectes que conviuen amb elles, presenta una connotació sexual, l’expressió de la qual té diferents maneres de manifestar-se i distints graus d’intensitat: des del rebuig més ultratjant, que es pot expressar mitjançant mirades despectives; fins a abusos, en forma de relacions no consentides, tocaments, etc.; passant per l'agressió verbal.

Segons l’informe Violència en dones i xiquetes amb discapacitat, quatre de cada cinc dones amb diversitat funcional pateixen violència. El text traslladat per Gabriela Guzmán, oficial de Drets Humans de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides, davant la Conferència Internacional«Els desafiaments del nou mil·lenni per a les dones amb discapacitat», celebrat a Madrid al juny de 2012, afirma que el 80% de les dones amb discapacitat són víctimes d’agressions i tenen quatre vegades més de risc de sofrir abusos sexuals que la resta de població femenina.

 

Tot això s'incardina en una visió asexuada de les persones amb diversitat funcional, malauradament molt estesa, que proclama o bé que aquestes "no tenen sexualitat" (per estar absolutament invisibilitzada) o bé es considera que si la manifesten "és un comportament aberrant", sense que entre ambdues opcions hi haja més possibilitats sexuals. Per dissort, aquestes visions de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional són molt generalitzades i estan basades en el desconeixement i/o la negació que aquestes dones i homes tenen els mateixos drets que la resta de ciutadanes i ciutadans a expressar i manifestar les seues inquietuds sexuals.

 

Des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia es fa una crida a totes les associacions de persones amb discapacitat, així com a altres entitats i particulars, perquè realitzen les seues aportacions sobre aquest tema. Per contactar amb el grup poden remetre un correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.esi se’ls comunicarà la manera de participar-hi.

 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número III. 02/05/2013)

 



El deseo de Mar

Final Encargo Socialp by Mar Dalmau

Charla con la Asociación Condenados al Bordillo by Mar Dalmau

AMB CAMES QUE RODEN (47)

Els nombrosos casos de corrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, protagonitzats per la classe política i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifiquen en nom del sacrifici comú que diuen que cal per superar-la.

La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, qui més la patim som els col·lectius més vulnerables. L'any 2006 hi van aprovar la Llei de l’Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com “el quart pilar de benestar” i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havien molts dubtes sobre el seu desenvolupament i correcta implementació, que aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la documentació i la sol·licitud de reconeixent de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fins que hi arriba la resolució passen mesos o anys d'espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius la resolució arriba quan la beneficiària ja hi ha mort.

Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quantia a percebre, però que en casos hi arribarà al 90% si la persona beneficiària té ingressos que sobrepassen el barem que hi ha establit, donant-se el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos de retràs. La mal anomenada Llei de la Dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s'acanissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (cadires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.

Ens estan suprimint l’exercici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 137 de VOX UJI. Març 2013)

                                                                                    

AMB CAMES QUE RODEN (46)

Totes les dones i els homes tenim els mateixos drets a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomptat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les persones amb diversitat funcional se'ns posen traves injustificables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciutadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civilitzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanista, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada vegada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses “per por a que es descontrolen i facen aldarull”. Fa pocs mesos a una xica amb diversitat funcional física greu, que volia celebrar el seu natalici acompanyada de la seua família en un hotel en el qual hi havien fet una reserva, se li va negar l’admissió “perquè donaria mala imatge a l'establiment”. I el cas més recent ha estat el d'una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van permetre embarcar fins que s’hi va pagar un plus de seguretat. De vegades, es rectifica posteriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s'han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nostres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2 defineix que: «Per “discriminació per motius de discapacitat” s'entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d'altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversitat funcional i, massa sovint, ens segueix discriminant. I mentrestant els Governs estatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retallades... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 135 de VOX UJI. Gener 2013)

AMB CAMES QUE RODEN (45)

L’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, convida a participar en la VI Marxa no Competitiva per la Igualtat d’Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. «Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals», a celebrar el diumenge 18 de novembre a Castelló de la Plana i que partirà de la plaça Major a les 12:30 h.

Enguany la Marxa encara ha de ser més reivindicativa davant les retallades que no cessen d’etzibar des de les diferents administracions. El desballestament de l’estat del benestar comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana assolida per les persones amb diversitat funcional les darreres dècades. Per això, des d’ADFU, es fa una crida perquè s’hi participe i s’unisquen les forces per a defensar els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat.

Inscripcions: per correu electrònic, abans del 11 de novembre, a marchagiat@gmail.com (indiqueu-hi nom i cognoms, a més de dir si assistireu al dinar de pa i porta a La Pèrgola en acabar-hi el recorregut); o truqueu dilluns, dimecres o divendres, fins el 9 de novembre, al 964729145 en horari de 10:30 a 13:00h.

Us esperem!!!!!!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 133 de VOX UJI. Novembre 2012)

AMB CAMES QUE RODEN (44)

En ple segle XXI hauria de ser un fet que les ciutats foren accessibles per a la totalitat de la ciutadania. L'accessibilitat, tant física com social, ja no pot ser una alternativa, ha de ser una premissa d’obligat compliment en tots els llocs i circumstàncies, des dels carrers fins als edificis, des dels serveis públics i privats fins a les noves tecnologies i d'acord amb el que diu la legislació vigent tant estatal com autonòmica. I és que l’accessibilitat es tradueix en autonomia personal i socialització, dos aspectes imprescindibles per tal que les persones amb diversitat funcional puguem exercir el nostre dret a una vida independent.

La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i les seues instal·lacions són un bon exemple de l’avanç de la societat en la conscienciació sobre l’accessibilitat. Amb la inauguració del bucle d’inducció magnètica instal·lat al Paranimf i que permet, a les persones amb pèrdua auditiva portadores d’implant coclear i audiòfons, el seguiment de les activitats culturals -teatre, cinema, etc.- que tenen lloc a l’esmentada sala, l’UJI ha esdevingut el primer emplaçament cultural de la Comunitat Valenciana que compta amb aquesta tecnologia. També durant el curs 2011/12, al Campus Riu Sec de l’UJI s’han fet altres millores, entre les quals destaca l’eliminació dels graons de les entrades dels locals situats a l’Àgora, després d’anys de reivindicació per part de moltes persones i també recolzada des d’aquesta columna en diverses ocasions.

Però l’UJI encara mostra deficiències pendents de resolució. Un exemple són la major part dels passos de vianants que hi ha a l’interior del campus que no compleixen la normativa de la cota 0; fins i tot hi ha alguns del tot impracticables en cadira de rodes. Des d’aquest espai confiem que durant el nou curs, el vicerectorat pertinent prendrà mesures per a corregir aquestes deficiències. Nosaltres, com a persones amb diversitat funcional, seguirem vigilant per assenyalar tots aquells aspectes que vulneren les lleis i normatives que promouen la igualtat d’oportunitats.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al núm. 131 de VOX UJI. Setembre 2012)

AMB CAMES QUE RODEN (43)

Sabem que són temps de crisi. Una crisi creada en instàncies llunyanes de les ciutadanes i ciutadans a qui més estan afectant les nefastes conseqüències d’aquesta. Apurant el nostre sentit de la solidaritat, com a persones no culpables d’aquesta situació, podem acceptar que són necessàries les “retallades” per eixir de la recessió econòmica que afecta a tot el planeta; però no és just que sempre pague els plats trencats la ciutadania que té menys recursos.

El proppassat dia 3 de maig es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Castelló la normativa aprovada per l’Ajuntament de Castelló de la Plana per la qual les persones amb diversitat funcional hauran de pagar per usar el servei municipal de transport adaptat, servei fins ara totalment gratuït. Això suposarà per a cada usuari/a una mensualitat de 15 a 60€, segons els ingressos familiars, per l’ús fix d’aquest transport o 3€ per trajecte si se’n fa un ús esporàdic. A més, si el desplaçament és a un altre municipi, amb un màxim de 20 km, el preu serà de 15€.

Aquest mitjà de transport és essencial perquè les persones amb diversitat funcional realitzem les nostres activitats ja siga a l’àmbit acadèmic, laboral o d'oci –a banda de les relacionades amb serveis de salut- per la qual cosa l'imposició d'aquesta taxa afectarà la quotidianitat de qui utilitzem habitualment aquest mitjà de transport adaptat ja que els ingressos de la majoria són baixos.

Des de l'Ajuntament de Castelló s’hi justifica la mesura parlant d’igualtat distributiva, cosa que ens sembla molt bé. Però ja que parla d'igualtat, ¿per què només ho fa a l’hora de fixar cànons i se n’oblida de fer real i efectiva la igualtat d’oportunitats, per exemple, en l’accessibilitat al servei d’autobusos -fins ara mateix gratuït per a pensionistes- al qual les persones amb mobilitat reduïda no tenim l’accés assegurat perquè, moltes vegades, les rampes que se suposa que adapten aquests vehicles no funcionen per manca de manteniment? Sense alternatives, les persones amb diversitat funcional tornarem a quedar excloses.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del 

                                 Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia

                                                                                   

AMB CAMES QUE RODEN (42)

Aquesta crisi econòmica –però també de valors humans- que estem experimentant afecta a totes les persones, però evidentment sempre repercuteix de manera més punyent en aquells col·lectius amb més risc d'exclusió, i les persones amb diversitat funcional integrem un dels sectors de la població proclius a patir aquest risc.

Davant de les retallades que s'estan aplicant –i les que previsiblement s'aplicaran properament- que aguditzen encara més les dificultats de les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional, el Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia va acordar en la seua primera reunió d’enguany treballar  durant aquesta anualitat sobre l’«Economia de la diversitat funcional».

Es planteja realitzar una publicació recopilant els relats que aporten les persones que col·laboren en aquest Grup, així com d’altres que vulguen fer-hi aportacions,  que podran remetre els seus testimonis per correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.es. Les narracions, d’una extensió d’entre 2 i 5 folis, hauran de contar fets relacionats amb l’economia que afecten la vida quotidiana de persones amb diversitat funcional, com poden ser els impediments en l'accés als llocs de treball; les dificultats per aconseguir prestacions econòmiques, ajudes, subvencions i beques; els costos d'adaptacions i productes de suport, i el seu manteniment; les despeses en cures i atenció personal; etc.

L’objectiu de la recopilació serà fer visible com afecta directament aquesta crisi i de quina manera impacta sobre les persones amb diversitat funcional, ja que sempre són molt més eloqüents les narracions en primera persona que les fredes xifres d’un informe econòmic puc i dur. Esperem les vostres aportacions.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del  

                                 Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia

           

                                                                                          



AMB CAMES QUE RODEN (41)

Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei, però la realitat és molt diferent quan es tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat, que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i ciutadans sense cap mena de distinció.

En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a incomplir la Constitució (article 9.2) i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat  d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.

Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar la Mesa Administrada electrònicament, deixant que les Juntes Electorals de Zona seguisquen invocant l’acord de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta (identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.

Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.

                                                         Mar Dalmau Caselles  /  Cèsar Gimeno i Nebot

                                                         Col·laboradora i col·laborador del  

                                 Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia

                                                                                          

AMB CAMES QUE RODEN (40)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia dóna suport un any més a l'organització de la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que se celebrarà el diumenge 27 de novembre de 2011 i que, en aquesta ocasió, a causa de les obres que es porten a terme a la plaça Major, partirà de la plaça de la Pau per a recórrer diversos carrers de Castelló de la Plana per cinquè any consecutiu.

El propòsit bàsic de la Marxa és continuar conscienciant la societat en general, i els poders públics en concret, que la diversitat funcional no és inherent a les persones que la manifesten sinó a la manca d'igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, causa principal que impedeix l'exercici dels seus drets i deures a les persones amb discapacitat tal com correspon a qualsevol ciutadana o ciutadà.

L'Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU) s'encarrega un any més, per designació de l'esmentat grup de treball de la Fundació Isonomia, d'organitzar la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. A part del suport d’Isonomia i d'altres institucions, aquest any es compta amb la col·laboració de la Fundació Borja Sánchez, entitat nascuda amb l’objectiu de prestar assistència a xiquetes i xiquets entre 0 i 8 anys que manifesten qualsevol tipus de lesió cerebral i donar suport i ajuda a les seues famílies.

La Marxa també té la seua part lúdica que tindrà lloc en el recinte de La Pèrgola i que enguany presentarà novetats en relació a anteriors edicions.

Les inscripcions poden fer-se trucant al telèfon 964 729145 del 17 d'octubre al 18 de novembre (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10:30 a 13 h) i al correu electrònic marchagiat@gmail.com (indicant nom i cognoms) del 19 de setembre al 20 de novembre. Us esperem!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 122 de VOX UJI. Novembre 2011)

AMB CAMES QUE RODEN (39)

Malauradament, la violència contra les dones segueix d'actualitat. Però massa vegades la que s’exerceix contra les dones amb diversitat funcional, per diverses causes, està oculta als ulls de la societat. En moltes ocasions, les pròpies víctimes no són conscients que estan sent maltractades, ja que creuen que és quelcom normal pel fet de dependre de les persones que les atenen i que solen ser les autores dels maltractaments.

El cas de la dona afectada per una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va saltar als mitjans de comunicació la primavera proppassada, palesa molt bé la indefensió de les dones amb diversitat funcional, i encara més d’aquelles que manifesten una situació de dependència greu. Aquesta dona, que només es pot comunicar a través d’un ordenador que controla amb els ulls, va denunciar la irrupció del seu cònjuge en el seu domicili –amb qui ja no convivia- gràcies al fet que un conegut de Sevilla amb qui estava xatejant, i que ja estava informat dels seus problemes conjugals, va avisar a la policia local en interrompre ella la conversa de manera sobtada. Quant hi van arribar els agents els va ensenyar arxius de so i imatges que contenien insults del marit, així com també van rebre el testimoni d’una de les assistentes.

El Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, ciutat on van succeir els fets, va denegar l’ordre d’allunyament. I és que massa sovint és qüestionada la credibilitat de les denuncies fetes per dones amb discapacitat en particular i persones amb diversitat funcional en general, perquè la violència psicològica no deixa marques físiques i és més difícil de demostrar.

Així mateix, un altra qüestió que fa que les persones amb diversitat funcional tinguen por de denunciar és el perill que corren de patir represàlies per part de la persona acusada si la denuncia es desestimada. I és que moltes persones amb diversitat funcional estan en situació de dependència.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 120 de VOX UJI. Setembre 2011)

AMB CAMES QUE RODEN (38)

Es pot dir que en els països més desenvolupats és estrany trobar una persona que no tinga pàgina a Facebook, Twitter, o qualsevol altra de les xarxes socials que estan de moda, que han esdevingut referents en la nostra vida diària a l’hora de comunicar-nos, intercanviar informacions, etc. És una manera senzilla, còmoda, i gairebé instantània, d’interactuar amb persones o grups socials afins des de quasi tot arreu i a través de diverses tecnologies, quelcom que ja està causant síndromes tant d’addicció com d’abstinència.

Per a les persones amb diversitat funcional les xarxes socials són un recurs molt útil en obrir-nos un gran ventall de possibilitats, facilitant-nos la interacció i la comunicació, fet que ja havien millorat altres eines d’Internet com ara el correu electrònic o el xat. Mitjançant les xarxes socials és fàcil estar en contacte continu amb amigues i amics, així com fer noves amistats, i fins i tot retrobar-ne de velles que per un motiu o altre s’havien perdut. A més, en certa forma, és un bon aliat contra la solitud i un indret on la igualtat de condicions per a transmetre i divulgar les nostres idees pot ser possible.

Però, com quasi tot en aquesta vida, també hi és la part negativa. Alhora que és un sistema que augmenta la capacitat de relació-comunicació, ens pot fer còmodes i portar-nos a usar les xarxes socials per a aïllar-nos de la societat i del tracte real que això comporta, creant-nos un món virtual que ens fa oblidar la nostra realitat quotidiana, enganyant-nos nosaltres mateixos. D’altra banda, en aquestes xarxes socials –com succeeix en altres espais d’Internet- no manquen individus que les utilitzen per a enganyar, aprofitar-se’n o fer burla d’altres persones; i és evident que qui manifestem una diversitat funcional som un blanc fàcil.

Si bé el món virtual de les xarxes socials sovint és més accessible, i està bé com a mitjà però no com a fi, mai no podrà substituir la calidesa del contacte real amb tots els seus pros i tots els seus contres.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 118 de VOX UJI. Juny 2011)

AMB CAMES QUE RODEN (37)

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, en el seu desè any activitat i sobre la base de l'anàlisi de necessitats manifestades per les persones amb diversitat funcional en anteriors reunions, es proposa dedicar els seus treballs a dues temàtiques: investigació sobre dones i discapacitat i implementació de la vida independent.

La primera estarà liderada per Ana Luisa Rodríguez, tallerista per a la igualtat, qui investigarà sobre el gènere des de la perspectiva de la discapacitat. Com acció inicial va participar en una jornada organitzada per la Unitat d'Igualtat de la Universitat Jaume I amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, sobre dones en risc d'exclusió social.

La segona tindrà com objectiu promocionar la implementació de la vida independent. La societat ha d'evolucionar d'acord amb les noves demandes i necessitats que sorgeixen per part d’aquesta. Així, davant la manca de recursos detectada a la província de Castelló per a l'impuls i desenvolupament pràctic de la filosofia de vida independent, i l'absència d'opcions per a les dones i els homes en situació de dependència que reivindiquen el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, i més concretament de l'article 19, que parla del dret a viure de forma independent, la Fundació Isonomia proposa que el grup s'implique i aprofundisca en un projecte que promocione la creació de recursos relacionats amb el desenvolupament i implementació de la vida independent. Aquests recursos complementarien el ventall de possibilitats amb que s’hi compta actualment (residències, habitatges tutelats, etc., això sí, segons es constata, en nombre insuficient i que no cobreixen tot l'espectre de les diferents diversitats funcionals). Una de les accions principals d’aquest projecte seria la creació d'una Oficina de Vida Independent a Castelló.


Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 116 de VOX UJI. Abril 2011)

Legislación

Resolución de 25 de febrero de 2011, de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, por la que se convoca la concesión de ayudas de atención a la dependencia durante el año 2011

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf

Legislación

Resolución de 10 de febrero de 2011, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Convenio de colaboración con la Comunitat Valenciana, para el desarrollo del marco de cooperación interadministrativa previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia y para el establecimiento y financiación del nivel de protección acordado para el ejercicio 2010.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/14/pdfs/BOE-A-2011-4702.pdf

Legislación

Resolución de la Subsecretaría de la Consellería de Bienestar Social por la que se convoca licitación pública del servicio para el desarrollo de la funcionalidad de gestión de la dependencia por la entrada en vigor del grado 1, nivel 2 y decreto del COPAGO, en las aplicaciones de gestión de la dependencia de la Consellería de Bienestar Social.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/12/pdfs/BOE-B-2011-8622.pdf

Legislación

Conselleria de Benestar Social. Licitació número CNMY11/12-12/33. Servei informàtic per al desenrotllament de la nova funcionalitat que s'implementarà en les aplicacions de gestió de la dependència, per adaptar-se a la normativa vigent originada per l'entrada en vigor del grau de dependència 1, nivell 2 i del decret del copagament. [2011/2127] (DOCV nº 6467, de 24.02.2011)

http://www.docv.gva.es/index.php?id=79&sig=002489/2011

Legislación

Real Decreto 175/2011, de 11 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 727/2007, de 8 de junio, sobre criterios para determinar las intensidades de protección de los servicios y la cuantía de las prestaciones económicas de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, y el Real Decreto 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Social de los cuidadores de las personas en situación de dependencia.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3175

"También somos individuos sexuales"

Una visión muy realista de la sexualidad de las personas con diversidad y hay que destacar la inclusión de la figura del asistente personal

Por: Cecilia Franck.
Fuente: http://hd.se

¿Qué se siente al estar con alguien, pero siempre depender de un tercero?. ¿Es posible tener relaciones sexuales, incluso cuando usted necesita ayuda durante todo el día?. Y si quieres ver una película porno, puedes entonces pedir a la asistente que te ayude?. Verónica Svensk trabaja por romper los estereotipos sobre las personas con discapacidad y su sexualidad.

HD / NST ANDERS MALMBERG
Verónica Svensk
Edad: 32
Bor: Estocolmo
Familia: esposo Juan, sus padres, una hermana y dos sobrinas.
Ocupación:"Un secreto conocido por muchos" en nombre de la Federación de Jóvenes con Discapacidad, que está patrocinado por el Fondo Estatal de Herencia. También dirige una empresa de asistencia con la familia.
Aficiones: Yoga. "He estado practicando yoga desde hace diez años con un profesor cualificado. A través del yoga, he aprendido que tengo mi cuerpo y el alma en alguna parte.

"VIDA Y LUJURIA.

Verónica nació con parálisis cerebral. Durante los dos primeros meses de su vida, dejó de respirar varias veces. Su discapacidad era tan grave que los médicos creían que nunca hablaría. Pero ella pudo hablar. Hoy, ella ha hecho una carrera de hablar. En este momento da la vuelta a Suecia celebrando cursos y conferencias sobre el amor, las relaciones y el sexo.

El proyecto, que ella conduce llamado "un secreto conocido por muchos";cuyo objetivo es romper el tabú que rodea a las relaciones, el amor, la sexualidad, la discapacidad y la asistencia personal.

Nos encontramos con Verónica en Lund, donde fue durante tres días para llevar a cabo un curso para personas con diversas discapacidades.

- Hay un debate no sólo sobre las necesidades de los asistentes, debemos empezar a hablar de por qué las personas con discapacidades no son vistos como "seres sexuales ", dice.

Verónica editó un manual metodológico con consejos prácticos para las personas con discapacidad y la asistencia; para hacer frente a diversas situaciones difíciles. El libro también da una visión de cómo las opiniones han cambiado con el tiempo.

Una cosa no ha cambiado y es la percepción de la discapacidad y el sexo, dice.

Verónica necesita ayuda durante todo el día. En el dormitorio están, por lo general ella y su esposo pero: no todo es hacer. Para las personas con discapacidad, puede ser difícil saber cuánto puede exigir de un tercero.

Verónica se pregunta: ¿Se puede pedir a un asistente que te retire un condón? ¿Puedo obtener ayuda para que me lo coloque?. Y si quieres ayuda para tomar una ducha después del sexo, a pesar de ser muy tarde, puedes pedírselo?. Nunca se puede obligar a nadie a ver películas porno pero debo al menos ser capaz de obtener ayuda para ponerla en el reproductor de DVD? ".

Lo que para otros puede parecer obvio, se convierte en una persona con discapacidad una cuestión de derecho a sus propios cuerpos y sus propias necesidades.

- ¿Cuáles son los límites de los asistentes? Ley de compra de sexo es realmente la única ley que toca el tema. Pero ¿qué hay que comprar el sexo? ¿Es para ayudar a masturbarse a alguien? pide a Verónica.

Ella nunca ha tenido problemas para hablar en voz alta sobre el sexo y las relaciones. Ni como un adulto, ni cuando era más joven. No más que cualquier otro adolescente. En casa siempre todas las preguntas se le permitieron.

- Mis padres no tardaron en darse cuenta de la importancia de la independencia.

Cuando era adolescente, Verónica pensó que la vida a veces parecía injusta e inconveniente. Se sentía sin esperanzas para el futuro y no quería vivir más.Pero hoy en día cree que había más que ver que su discapacidad.

- Tuve una relación,pero pensé: quién me querrá?. Y yo realmente no sabía cómo podría manejar mi cuerpo. Pero, ¿quién diablos lo sabe cuando es un adolescente? ", Dice con una sonrisa.

La discapacidad se tal vez te enfrenta a cuestiones más prácticas que otros adolescentes. Tales como qué hacer con el asistente cuando las cosas se ponen difíciles. Pero ser capaz de tener sexo no fue algo que ella tuvo en cuenta sólo porque tenía una lesión cerebral.

- Difícil sí, imposible no. He tenido ocho parejas, incluyendo a mi marido.Todos ellos han tenido algún tipo de discapacidad, pero también son muy diferentes como personas. Se trata de una cuestión de prueba y error. Así es para todos.

Verónica ha optado por centrarse en las similitudes más que en las diferencias, entre lo que es vivir con y sin discapacidad.

- A muchas personas les extraña que yo estoy casada. Pero tengo 32 años, por lo que se hace evidente que tengo un marido; dice.

Verónica y su marido están juntos desde hace nueve años. Pero a pesar de que ambos son adultos, siguen siendo fruto de comentarios, cuando se dan un beso en público.- Y no de una manera positiva, sino desde el asombro. No entiendo por qué la gente tiene que comentar", dice Verónica.

"¿Se puede tener hijos"?.

- Desde que John tiene la enfermedad de Parkinson y se cansa de la vida mucho hemos decidido no tener hijos. Estoy también muy dependiente de mis asistentes y no sería capaz de elevar la niña. No quiero traer un hijo al mundo sin saber que la vida todos los días iba a funcionar. Pero una discapacidad no tiene por qué ser un obstáculo. Claro que puede, tengo amigos en la misma situación que los padres.

Al depender de un asistente no significa que la vida tiene que girar en torno a la asistencia. Verónica dice que algunos que tienen la asistencia a veces se olvidan de vivir sus propias vidas y en su lugar se rigen por sus asistentes.

- Una vez, uno de mis asistentes se encontró un vibrador en mi cama. Le dije que podía irse y ella nunca hizo preguntas ", dice Verónica.

En dos años, cuando finalice el proyecto Verónica espera haber ayudado a romper las actitudes y los prejuicios respecto de las personas con discapacidad,sus relaciones sexuales y su fogocidad, si pueden no estar casados, ser gay, etc.

El teléfono suena. Es Glenn, que llama a Verónica para organizar una fiesta de sexo y hablar acerca de los juguetes sexuales que utilizarán.

- A las seis de la tarde, una muy oportuna visión del tema ", Verónica ríe.

http://sexualidadespecial.blogspot.com/2011/02/tambien-somos-individuos-sexuales.html?spref=fb

AMB CAMES QUE RODEN (36)

L’Estat espanyol fou un dels primers que ratificà la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat i el primer en remetre a l'ONU el seu informe sobre el grau de compliment d'aquesta, esdevenint també el primer estat que trasllada a la seua legislació el contingut de l’esmentat tractat. Per a això, tot coincidint amb el Dia internacional de les persones amb discapacitat, celebrat el 3 de desembre, s’aprovà el projecte de Llei d'adaptació a la Convenció.

Tota la legislació s’adaptarà als continguts de la Convenció. Per exemple, en matèria de treball es revisa la normativa sobre l'accés a la col•locació pública, augmentant la quota de reserva de llocs per a persones amb discapacitat a un mínim del 7% i es crea, amb rang legal, una quota específica, dins de la genèrica, per a persones amb discapacitat intel•lectual. Així, almenys el 2% de les places oferides seran cobertes per persones que acrediten discapacitat intel•lectual i la resta per persones que acrediten qualsevol altre tipus de discapacitat.

A la Llei d'Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, de 2003, es canviarà el concepte de discapacitat, passant a considerar-la com una qüestió de drets humans en lloc d'una preocupació de benestar social. També es modifica el règim sancionador en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Així, en el supòsit de comissió d'una infracció molt greu per les institucions que presten serveis socials, això podria comportar la inhabilitació per a l'exercici d'aquestes activitats.

Les persones amb diversitat funcional hauríem d'estar satisfetes amb aquesta adaptació de la legislació per a la plena inclusió i igualtat. Però no és així, estem ja fartes perquè, per moltes lleis que es facen i que entren en vigor, quasi mai s'apliquen com cal. Fins a quan hi haurem de suportar aquesta burla?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 113 de VOX UJI. Enero 2011)

Legislación

Resolución de 4 de noviembre de 2010, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Acuerdo sobre los criterios para determinar las intensidades de protección de los servicios y el importe de las prestaciones económicas para las personas reconocidas en situación de dependencia en grado I.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/11/24/pdfs/BOE-A-2010-18095.pdf

AMB CAMES QUE RODEN (35)

L’Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU) convida a participar a la IV Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que tindrà lloc diumenge 28 de novembre de 2010 i recorrerà diversos carrers de Castelló de la Plana.

Aquest esdeveniment, que organitza ADFU i rep el suport de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, pretén, en primer lloc, continuar conscienciant la societat en general, i els poders públics en concret, que la diversitat funcional no és inherent a les persones que la manifestem sinó a la manca de la igualtat d’oportunitats i de tracte, real i efectiva. Si s’implimentara com cal tota la legislació vigent que dóna suport als drets i deures de les persones amb discapacitat la situació seria ben diferent.

En la situació actual de crisi que estem vivint, no tan sols econòmica sinó també de valors -com palesen fets que succeeixen en països suposadament civilitzats i que afecten a drets humans fonamentals-, els retalls en els pressupostos impacten més en les partides dedicades a serveis socials. I aquesta serà una de les reivindicacions de la Marxa: que les ciutadanes i ciutadans més desfavorits no siguem –com sempre!- les principals víctimes de les crisis.

Us podeu inscriure a la Marxa enviant un correu a marchagiat@gmail.com (indicant-hi nom i cognoms, fins al 19 de novembre) o trucant al 964 729 145 (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10.30 a 13 h, fins al 19 de novembre). Els dorsals es lliuraran a la plaça Major a partir de les 11:00 h, i la Marxa s’iniciarà a les 12:30 h. Després es llegirà el manifest a la placeta del monument a Ribalta, i acabarà la jornada amb un dinar de pa i porta a La Pèrgola, on hi haurà música.

Esperem el vostre suport per avançar cap a la igualtat d’oportunitats.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 111 de VOX UJI. Novembre 2010)

AMB CAMES QUE RODEN 34

A cap persona ens agrada que ens definisquen amb paraules, amb connotacions negatives -ni és correcte fer-ho-, però així sol ocórrer. És freqüent que grups de persones amb unes característiques comunes patim aquest tractament despectiu, com ens ve succeint al llarg de la història a les persones amb diversitat funcional -o discapacitat- que sempre hem estat víctimes d’aquesta mena d’agressió lingüística. Des de les administracions se’ns ha titllat des de subnormals fins a minusvàlides o discapacitades, sempre qualificant-nos com menys vàlids/des i a més anul•lant totalment la persona, quelcom que no s'ha d'obviar en cap concepte perquè, llavors, només resta l'etiqueta negativa.

Una bona mesura per capgirar aquesta conducta ha estat la del Ministeri de Sanitat i Política Social, aprovant el Reial Decret 1856/2009, de 4 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, i pel qual es modifica el Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre. En el nou decret s’estableix que als textos normatius se substituiran els termes de “minusvàlids” i “persones amb minusvalidesa” pel de “persones amb discapacitat”, així com la substitució de “minusvalidesa” per “discapacitat”.

El paper dels mitjans de comunicació a l’hora de normalitzar aquesta terminologia i acabar amb aquest greuge és fonamental, ja que en definitiva són els que creen tendències i opinió. Per tant les i els professionals d’aquests mitjans haurien d’aprendre a parlar i escriure amb propietat de les persones amb discapacitat, rebutjant termes pejoratius o obsolets com, en general, segueixen fent.

Esperem que la societat, les ciutadanes i ciutadans, tinguem la sensibilitat i la capacitat d'anar eradicant aquests mots del nostre vocabulari i fem sentir la nostra repulsa quan els escoltem o els llegim en els mitjans de comunicació. Perquè només així aconseguirem que s'adonen del dany que ens causen a les persones afectades.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 107 de VOX UJI. Septembre 2010)

Legislación

DECRET 114/2010, de 30 de juliol, del Consell, pel qual es procedix a l'adequació terminològica en l'àmbit de les persones amb discapacitat. [2010/8930] (DOCV nº 6325, de 04.08.2010)

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2010/08/04/pdf/2010_8930.pdf

Legislación

Corrección de errores de la Resolución de 29 de junio de 2010, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia sobre modificación del baremo de valoración de la situación de dependencia establecido en el Real Decreto 504/2007, de 20 de abril.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/07/31/pdfs/BOE-A-2010-12274.pdf

Legislación

Resolución de 15 de julio de 2010, del Instituto de Mayores y Servicios Sociales, por la que se publica el Acuerdo de Consejo de Ministros de 9 de julio de 2010, por el que se aprueba el marco de cooperación interadministrativa y criterios de reparto de créditos de la Administración General del Estado para la financiación durante 2010-2013 del nivel acordado, previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promocion de la Autonomía Personal y Atencion a las personas en situacion de dependencia.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/07/21/pdfs/BOE-A-2010-11655.pdf

Legislación

Resolución de 29 de junio de 2010, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia sobre modificación del baremo de valoración de la situación de dependencia establecido en el Real Decreto 504/2007, de 20 de abril.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/07/12/pdfs/BOE-A-2010-10984.pdf

AMB CAMES QUE RODEN (33)

El proper mes de desembre, amb el lema “Educació, Investigació i Cultura de Pau”, se celebrarà a Santiago de Compostel·la el Fòrum Mundial d'Educació 2010. En aquest marc, la «Declaració mundial de contribució de les persones amb diversitat funcional a una Cultura de Pau» pretén fer-se visible amb el propòsit d'advertir la comunitat internacional de la necessitat d'assumir i consolidar el concepte de vida independent i inclusió de les persones amb diversitat funcional, sense els quals seria impossible posar les bases d’una veritable cultura de pau.

És una bona oportunitat per a fer acte de presència i demostrar que som part d'aquesta societat i que podem aportar molt si es respecta el nostre dret a la igualtat d’oportunitats, d’una manera efectiva i real, i ens proporcionen els recursos i els suports que necessitem. La «Declaració mundial de contribució de les persones amb diversitat funcional a una Cultura de Pau» és una de les primeres iniciatives en aquesta àrea de treball. Des d'aquest nou espai sobre la pau, es denuncia l'exclusió sistemàtica i permanent de les persones amb diversitat funcional en moltes investigacions i actuacions sobre aquesta qüestió i es dóna una primera resposta a aquesta constant invisibilització. Des de la perspectiva dels Drets Humans, de la Convenció Internacional de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, així com de la filosofia del moviment mundial de vida independent, es reclama que es treballe per una cultura de pau emancipatòria i inclusiva.

Aquesta Declaració compta amb el recolzament de destacades institucions (entre aquestes la Fundació Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló de Plana), així com el suport de nombroses personalitats de l'àmbit polític, acadèmic i de la societat civil. Qui es vullga adherir a la «Declaració mundial de contribució de les persones amb diversitat funcional a una Cultura de Pau», pot fer-ho a través de l’enllaç

http://www.usc.es/vidaindependente/?q=es/node/85

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 106 de VOX UJI. Maig 2010)

ADISDE-COCEMFE NO CESARA HASTA CONSEGUIR UNA SEDE

Hará aproximadamente 2 meses escribí para reclamar un local para ubicar la sede de ADISDE-COCEMFE (Asociación de Discapacitados de Dénia), ya que, como ya dije en el anterior artículo. Hace 2 años sin un motivo justificado nos echaron de nuestra sede situada en la calle Mayor Nº 2, en el mismo edificio que las demás asociaciones del sector. Lo más sorprendente es que, lo cerraron y así continua estando, por lo que aun se hace menos comprensible la decisión del Ayuntamiento de Dénia.

Desde entonces estamos atendiendo a las personas un día solo a la semana, durante dos horas, en un edificio del Ayuntamiento situado en la calle Portelles, 4, con muy poco espacio y poca disponibilidad de horario para realizar nuestros talleres, reuniones, etc. tan importante para nosotras/os. Tuvimos que aceptar la ayuda de la Parroquia de San Miguel, para guardar las cajas de libros, documentos, etc., realizar las reuniones de la Junta Directiva o lo que nos surja.

Teniendo que estar entre 2 sitios no es forma de trabajar en una Asociación, sin una sede propia nos resulta más difícil mantener la misma coordinación que teníamos, se hace complicado la continuación de las actividades… y llevar a su termino algunos de los proyectos que las/os socias/os de ADISDE-COCEMFE se habían propuesto. De alguna manera se nos está acotando las perspectivas que tenemos las personas con diversidad funcional (discapacidad), para promocionarnos a través de la realización talleres, etc., que nos llenen y como no, para reivindicar nuestros derechos para ser incluidas/os en la sociedad como una/o ciudadana/o más.

No pararemos hasta conseguir que el Ayuntamiento de Dénia nos devuelva nuestro antiguo local o que proporcione otro igual de accesible y de amplio, para poder continuar nuestra labor social… tan imprescindible para muchas personas. En definitiva para Denia también es importante tener una buena Asociación que dé buen servicio a sus ciudadanas/os.

Mar Dalmau Caselles

Miembra de ADISDE-COCEMFE
(Asociación de Discapacitados de Dénia)

Publicado en el Periódico CANFALI Marina Alta el día 24 – 04 – 2010

Legislación

ORDEN 3/2010, de 26 de marzo, de la Conselleria de
Bienestar Social, por la que se crea la Tarjeta acreditativa
de la condición de persona con discapacidad. [2010/3699]

http://www.docv.gva.es/portal/portal/2010/04/16/pdf/2010_3699.pdf

FALTA DE INFORMACIÓN

En toda la Comunidad Valenciana se están realizando cursos para formar a las personas que habitualmente cuidan a las personas con diversidad funcional (discapacidad). Constan de una duración de 25 horas, son específicos para cada tipo de diversidad funcional y se imparten por profesionales con titulaciones correspondientes al campo de las Ciencias de la Salud y Ciencias Sociales.

Pero hay que tener en cuenta que el requisito para poder hacerlo es ser cuidador/a de una persona dependiente a la que se le haya notificado la Resolución del PIA (Programa Individual de Atención), reconociéndole la prestación económica para cuidados en el entorno familiar y apoyo al/a cuidador/a no profesional. Lo cual no tiene mucha lógica si tenemos en cuenta el atraso que existe en la aplicación de la Ley 39/2006, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Las personas con diversidad funcional pensamos que antes se deberían de acelerar los trámites que hay que realizar para solicitar el reconocimiento de la situación de dependencia, que el PIA no tarde tantos meses en facilitarse, que éste corresponda con la realidad de cada persona dependiente, y, como no, que se implante ya por completo en toda la Comunidad Valenciana, para que podamos tener todas y todos la vida digna a la que tenemos el mismo derecho que el resto de la ciudadanía.

Los cursos, en cierta medida, son importantes para orientar a las personas que nos atiendan, enseñarles técnicas para transferirnos de un lugar a otro sin que se hagan daño las/los cuidadoras/es ni nosotras/os, además de enseñarles cómo nos pueden motivar para que seamos lo más independientes posible. Incluso -si no está dentro del programa debería de estarlo- una parte del curso la tendría que impartir una persona con diversidad funcional especializada, porque en muchos aspectos es la que realmente les puede dar las pautas necesarias para que se nos ayude a llevar una vida normalizada.

La información de que se están realizando dichos cursos y de cómo se desarrollan, además de otras informaciones de interés, la deberían de tener –a parte de los Servicios Sociales- las asociaciones de personas con diversidad funcional, ya que por diferentes razones son las que están más en contacto con sus socias/os. Seria una buena manera de agilizar los tramites que nos piden para solicitar las ayudas, etc., y saber a lo que tenemos derecho.

Si fuera posible mantener comunicación y colaboración cotidiana entre los Servicios Sociales, etc., y las asociaciones, todas y todos saldríamos ganando.

Mar Dalmau Caselles

Miembro de ADISDE-COCEMFE
(Asociación de Discapacitados de Dénia)

Publicado en el Periódico CANFALI Marina Alta el día 10 – 04 – 2010

Legislación

Real Decreto 373/2010, de 26 de marzo, por el que se determina el nivel mínimo de protección garantizado a los beneficiarios del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia para el ejercicio 2010.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/27/pdfs/BOE-A-2010-5039.pdf

Real Decreto 374/2010, de 26 de marzo, sobre las prestaciones económicas de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia para el ejercicio 2010.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/27/pdfs/BOE-A-2010-5040.pdf

La Declaración Mundial de Contribución de las Personas con Diversidad Funcional a una Cultura de Paz

El CENTRO DOCUMENTAL PARA LA VIDA INDEPENDIENTE (CEDOVI), del Servicio de Participación e Integración Universitaria (SEPIU), de la Universidad de Santiago de Compostela, ha habilitado un sistema de adhesiones a la Declaración Mundial desde su web (http://www.usc.es/vidaindependente/?q=es/node/395).


Se agradece la máxima difusión de esta iniciativa.


La Declaración Mundial es una de las primeras iniciativas de esta área de trabajo. Desde este nuevo espacio sobre Paz, se denuncia la exclusión sistemática y permanente de las personas con diversidad funcional en sus investigaciones e actuaciones.


La Declaración es una primera respuesta a esa constante invisibilización. Desde la perspectiva de los Derechos Humanos, de la Convención Internacional de la ONU, junto con la Filosofía del movimiento mundial de Vida Independiente, se reclama que se trabaje por una Cultura de Paz emancipatoria e inclusiva.


Las mujeres y hombres, con o sin diversidad funcional, deben recibir formación en Educación para la Paz y Educación en Derechos Humanos, a fin de poder convertirse en constructoras y constructores de Paz. Así como una educación para una Cultura de Vida Independiente inclusiva para todas y todos.


Esta Declaración cuenta con apoyo de destacadas instituciones, así como del respaldo de numerosas personalidades del ámbito político, académico y de la sociedad civil:
http://www.usc.es/vidaindependente/?q=es/node/394


La Declaración:
http://www.usc.es/vidaindependente/sites/default/files/documentos/declaracion_unesco.pdf

AMB CAMES QUE RODEN (32)

Recentment govern i oposició van anunciar la signatura a curt termini d'un pacte d'Estat sobre l'educació, que constaria de 9 punts en els quals, com era d’esperar, no apareixia reflectida la problemàtica de les persones amb diversitat funcional. Per això un grup nombrós de persones es van mobilitzar a través d’Internet i van iniciar la campanya "Inclusió en el Pacte Educatiu d'Estat", adreçant cartes a les comissions d'educació i polítiques integrals de la discapacitat del Congrés dels Diputats i de les Conselleries d'Educació de totes les comunitats autònomes, sol•licitant reunir-se per a exposar les seues propostes perquè s'afegira un punt que fes referència a l'educació inclusiva per a les persones amb diversitat funcional garantint, així, el compliment de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, especialment l'article 24, eliminant les barreres a l'aprenentatge i a la participació.

El 27 de gener es va fer públic l'esborrany del treball de la Conferència Sectorial d'Educació, a partir del qual se seguirà treballant per a assolir un Pacte Social i Polític per l'Educació, en el qual s'ha afegit un altre punt que diu: “Fomentar l'educació inclusiva, el reconeixement de la diversitat i la interculturalitat, i procurar els mitjans i recursos adequats per a garantir la plena incorporació i integració, en condicions d'igualtat d'oportunitats, dels estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu”. Així mateix s’hi va fer una recollida de signatures.

Una vegada més es demostra que, si és constant, la mobilització ciutadana pot canviar moltes coses. Però, malauradament, hi ha qüestions difícils de resoldre. Ángel Gabilondo, ministre d’educació, va declarar que creu en l’educació inclusiva per a l’alumnat amb discapacitat, però que sense la inversió suficient aquesta no és possible. I amb aquesta declaració reconeix que no es pot garantir un dret humà, bàsic i Constitucional com ara l’educació a un espectre important de ciutadania per una mala planificació pressupostària, i per no destinar-hi els recursos econòmics i humans suficients.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 104 de VOX UJI. Març 2010)

Legislación

Resolución de 4 de febrero de 2010, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, en materia de órganos y procedimientos de valoración de la situación de dependencia.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/12/pdfs/BOE-A-2010-4162.pdf

Resolución de 4 de febrero de 2010, dela Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, para la mejora de la calidad de la prestación económica para cuidados en el entorno familiar del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/12/pdfs/BOE-A-2010-4163.pdf

Legislación

Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero, por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación, aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/11/pdfs/BOE-A-2010-4056.pdf

Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/11/pdfs/BOE-A-2010-4057.pdf

ACCESIBILIDAD Y ACTOS CULTURALES

Normalmente todos los actos culturales que se realizan en Dénia son abiertos a todo el público que desee asistir. El problema aparece cuando es una persona con diversidad funcional (discapacidad) la que quiere ir; entonces el asunto cambia, ya que hemos de tener en cuenta si el lugar es accesible o no. Por desgracia, todavía existen tantos sitios y edificios públicos con barreras arquitectónicas, a pesar de que por ley todos debían de estar completamente adaptados... Así que, por la experiencia que tenemos las personas con movilidad reducida, lo primero que hacemos antes de acudir a una conferencia, exposición, etc., es informamos sobre si el local es accesible o no. Porque es indignante llegar a un lugar y ver que tienes que hacer el show para conseguir entrar.

Un claro ejemplo de inaccesibilidad es el Museo del Juguete sito en la calle Calderón. Nos ponen la habitual excusa de que, si lo adaptaran, no quedaría estético. Y digo yo, ¿por qué es incompatible la estética y la accesibilidad o porqué se antepone lo estético a lo accesible? Es algo que las personas con diversidad funcional nunca entenderemos.

También hay que decir que habitualmente siempre encuentras personas dispuestas a ayudarte. O incluso, a menudo, la propia organización del evento esta predispuesta a facilitarte la ayuda necesaria para poder acceder, si es que esto es factible, porque en ocasiones es muy difícil y hay riesgo de sufrir un accidente y es mejor no intentarlo.

Pero no se trata de disponer de ayuda o de la buena disponibilidad de la gente, la cuestión es la libertad de movimiento de las personas con diversidad funcional para asistir a los actos culturales con total normalidad, como cualquier ciudadana o ciudadano, sin tener que preguntar si es accesible o no. Y eso sería posible si se aplicase ya de una vez la legislación vigente al respecto, como el REAL DECRETO 505/2007, de 20 de abril, por el que se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones. O el Artículo 30 Participación en la vida cultural, las actividades recreativas, el esparcimiento y el deporte de la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad aprobada por Naciones Unidas en diciembre de 2006.

En conclusión, lo que exigimos las personas con movilidad reducida es que quien organiza los actos culturales nos tengan en cuenta a la hora de buscar un lugar que sea accesible. Porque si no lo es, nos están excluyendo.

Mar Dalmau Caselles

Miembra de ADISDE-COCEMFE
(Asociación Discapacitados de Dénia)

Publicado en el periódico CANFALI Marina Alta del 6 – 03 – 10

Legislación

DECRETO 38/2010, de 19 de febrero, del Consell, por el que se crea el Comité Consultivo Autonómico del Sistema Valenciano para la Autonomía y Atención a la Dependencia y se establecen sus normas de funcionamiento. [2010/1912]

http://www.docv.gva.es/portal/portal/2010/02/23/pdf/2010_1912.pdf

LA ASOCIACIÓN DE DISCAPACITADOS DE DÉNIA RECLAMA TENER UN LOCAL

La Asociación de Discapacitados de Dénia (ADISDE) fue fundada hace 6 años por un grupo de personas relacionadas con la discapacidad, se reunieron en mayo de 2003, en la Casa de Cultura de Denia, y decidieron crear una Asociación de atención y ayuda al "discapacitado", reactivando la antigua asociación de minusválidos de la calle Mayor 2, al percibir las necesidades que planteaban las personas con diversidad funcional (discapacidad) y sus respectivas familias. Entre otras carencias detectaron la no existencia de talleres adecuados para nuestros intereses y la falta de asesoramiento sobre derechos y ayudas, así como que era inaplazable la reivindicación de la accesibilidad en toda la ciudad y el requerimiento del apoyo a la integración laboral y social, etc.

En 4 años se hicieron socias de ADISDE muchas personas con discapacidad, familiares de éstas y otras ciudadanas y ciudadanos que querían colaborar. Se consiguieron realizar varias actividades, entre las que se pueden destacar la natación adaptada en el Club Náutico de Dénia, sesiones de autoestima con una psicóloga, servicio de fisioterapia, algunas charlas sobre temas relacionados con la diversidad funcional a cargo de especialistas, etc.

Nuestra sede social estaba ubicada en la calle Mayor Nº 2, en el mismo edificio que las demás asociaciones del sector, donde el Ayuntamiento de Denia nos cedió unas instalaciones perfectamente adaptadas y con suficiente espacio para realizar nuestras reuniones, actividades, etc.
Creamos la primera oficina de atención a las personas con discapacidad, que atendía la técnica de la asociación dos días a la semana, con numerosas consultas.

El problema surgió hará aproximadamente dos años, cuando sin saber muy bien el porqué nos estaban echando poco a poco de allí, nos iban quitando nuestro espacio semana tras semana, diciéndonos como excusa que necesitaban más sitio para otros menesteres… y un buen día nos vimos literalmente en la calle sin más explicación que la ya dicha.

Desde entonces atendemos a las personas un día a la semana, durante dos horas, en un edificio del Ayuntamiento con muy poco espacio situado en la calle Portelles, 4. Tuvimos que aceptar la ayuda de la Parroquia de San Miguel, para guardar las cajas de libros, documentos, etc., realizar las reuniones de la Junta Directiva... o solicitarlo si Necesitamos de urgencia un espacio accesible para un día concreto y unas horas determinadas, cosa nada fácil si tenemos en cuenta las barreras que aún existen en muchos de los edificios públicos de Dénia.

Solicitamos al Ayuntamiento que nos concedieran otro local igual de accesible y de especioso pero solo nos dan largas desde hace 2 años. Esperamos que este artículo sirva de reflexión y que pronto tengamos nuevamente nuestra sede para continuar la labor social tan importante para muchas personas.

Mar Dalmau Caselles
Miembra de ADISDE
(Asociación Discapacitados de Dénia)

Publicado en el Periódico Marina Alta en la edición del 20-02-10

Legislación

Resolución de 7 de enero de 2010, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por la que se publica el Convenio de colaboración, entre la Administración General de Estado y la Comunitat Valenciana, para el desarrollo del marco de cooperación interadministrativa previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y para el establecimiento y financiación del nivel de protección acordado para el ejercicio 2009.

http://www.boe.es/boe/dias/2010/02/08/pdfs/BOE-A-2010-2066.pdf

POR UNA DENIA SIN BORDILLOS

Uno de los problemas que tenemos las personas con diversidad funcional (discapacidad) es el de circular por algunas calles de Dénia, aunque es cierto que en los últimos años han mejorado notablemente en accesibilidad y que continúan haciéndolo, pero aún queda bastante por hacer, ya que todavía existen aceras que no tienen rampas o no terminan en cota 0, es decir sin bordillos. Con lo cual, las personas que usamos sillas de ruedas para desplazarnos, nos vemos obligadas a circular por la calzada con el peligro de ser atropelladas por algún vehículo.

Un claro ejemplo de inaccesibilidad es La glorieta de Dénia, ya que en un lado si que hay rampa pero al otro lado hay dos escalones. Así que las personas con diversidad funcional no podemos cruzar por dentro y no temer por nuestra seguridad, porque, como ya sé sabe, es una calle con bastante tráfico habitualtemente.

Una buena medida ha sido la del Consorcio para la Recuperación Económica y de la Actividad de la Marina Alta (CREAMA), con la segunda edición del Taller de Empleo Marina Alta Accesible, dirigido a personas desempleadas mayores de 25 años con dificultades para su inserción laboral cuyo objetivo de actuación fue la supresión de barreras arquitectónicas en distintas localidades de la Marina Alta. Con lo cual, se advierte una creciente accesibilidad en diferentes aceras de Dénia gracias a la construcción de rampas, o a la remodelación de las mismas para que quedaran sin bordillos. Tal y como exige la Orden de 9 de junio de 2004, de la Conselleria de Territorio y Vivienda, por la que se desarrolla el Decreto 39/2004, de 5 de marzo, del Consell de la Generalitat, en materia de Accesibilidad en el Medio Urbano.

Hay que inculcar que una ciudad totalmente accesible es una ciudad para todas y todos, así como que de la accesibilidad no solo nos beneficiamos quienes usamos sillas de ruedas sino también otras personas con movilidad reducida, ya que, por ejemplo, las personas mayores y las que lleven un carro de bebé o el carrito de la compra, también se benefician de las rampas. Así que, por el bien de todas las ciudadanas y ciudadanos queremos todas las aceras de Dénia con rampas sin bordillos.

Mar Dalmau Caselles

Miembra de ADISDE
(Asociación Discapacitados de Dénia)

Publicado en el Periódico Marina Alta, el 30 de 01 del 2010

Legislación

RESOLUCIÓN de 13 de enero de 2010, del director general del Secretariado del Consell, de la Conselleria de Industria, Comercio e Innovación, por la que se dispone la publicación del Convenio de de colaboración entre la
Administración General del Estado y la Generalitat, para el desarrollo del marco de cooperación interadministrativa previsto en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia, y para el establecimiento y financiación del nivel de protección acordado para el ejercicio 2009. [2010/259]

http://www.docv.gva.es/portal/portal/2010/01/21/pdf/2010_259.pdf

AMB CAMES QUE RODEN (31)

Des del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía per a la Igualtat d'Oportunitats, es va remetre un informe al Vicerectorat d'Infraestructura de la Universitat Jaume I en què s’assenyalava tot un seguit de desperfectes i irregularitats que impedeixen, redueixen o dificulten la mobilitat, en adequades condicions, de les persones amb diversitat funcional a les instal•lacions del Campus, tant als edificis com als vials i voreres. Així mateix es recordava que als Estatuts de l’UJI, concretament en la Disposició addicional vuitena, es concreta que aquesta “adoptarà les mesures oportunes per a garantir l'accessibilitat a les seues instal•lacions de les persones amb limitacions físiques, psíquiques i sensorials.” Hi ha passat un any i encara no s’ha rebut cap resposta per part de l’esmentat Vicerectorat.

Per sort, també hi ha accions positives quant a l’accessibilitat dins del Campus “Riu Sec. Recentment, a l’Àgora, ha obert una tenda d’alimentació que, per iniciativa pròpia de la gerència de la mateixa, s’ha fet accessible a les persones amb mobilitat reduïda amb una petita rampa de fusta, dissenyada i construïda pels serveis de manteniment de la Universitat, i que no li ha reportat cap despesa.

Aquest mateix tipus d’adaptació ja es va fer servir als estudis de gravació de Vox UJI Ràdio perquè les persones usuàries de cadires de rodes pogueren accedir-hi, fent palès que, en molts casos, l’accessibilitat no és una qüestió de grans inversions i que allò de trencar l’estètica dels edificis, etc., només són excuses que solen posar per escapolir-se’n. En realitat l’accessibilitat és qüestió de voluntat i sensibilització, quelcom que massa vegades només existeix quan hi ha impli cades persones que han experimentat personalment, o al seu entorn, la greu discriminació que comporta l’incompliment de la le gislació que empara els drets –en aquest cas, a l’accessibilitat- de les persones amb diversitat funcional.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 102 de VOX UJI. Gener 2010)